La setmana passada es va comunicar la mort de Mino Raiola, cèlebre agent de futbolistes, sense contrastar la informació, ja que el mateix Mino va haver de desmentir la seva mort a les xarxes socials. Aquest és un episodi ja viscut en el món dels mitjans de comunicació perquè hi ha hagut altres personalitats o personatges famosos que, per descuit, error o mala praxi, senzillament no havien mort tal com nombrosos diaris, ràdios i televisions afirmaven. Un dels motius pels quals succeeixen aquests errors, són l'eclosió de les xarxes socials, juntament amb les presses habituals a les redaccions.
El periodista Sandro Pozzi recomana davant d'aquestes situacions "fer un pas enrere abans de publicar una informació possiblement errònia perquè a gran part del públic potser li interessa més la teva crònica, la teva anàlisi, que no pas l'anunci d'una mort més o menys anunciada". Segons el corresponsal, a vegades ser el primer no t'assegura tenir més trànsit que la resta. Pots aixecar la llebre i no ser el primer des d'un punt de vista estratègic.
Agustí Rodríguez, periodista i consultor expert en comunicació de crisis que arrossega nombrosos episodis de crisi durant la seva dilatada carrera, considera que "els mateixos mitjans de comunicació són víctimes del seu funcionament. I aquí és clau el paper de corporacions i empreses, que haurien d'erigir-se en fonts fiables capaces de confirmar informacions". Per aquest motiu, recomana contrast, fonts solvents i calma. Perquè a vegades, com en una mort sobtada, és el millor antídot per evitar una tempesta.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari