Els primers dies de la guerra es van pronunciar discursos als mitjans de comunicació que van ferir moltes sensibilitats. "Ucraïna no és un lloc, amb tots els respectes, com l’Iraq o l’Afganistan, que han vist com el conflicte es desencadena durant dècades” afirmava Charlie D’Agata, corresponsal de CBS News. La BBC va parlar també del component especialment emotiu de veure a “gent europea d’ulls blaus i cabell ros sent assassinada cada dia”.
Aquests discursos expressats a mitjans tradicionals tenien tons racistes i estereotípics i en conseqüència van generar una resposta massiva a les xarxes. Centenars d’usuaris, en gran part d’aquests mal anomenats “països del tercer món”, van denunciar el racisme implícit que justificava la presència de la guerra a certs llocs del planeta i es van queixar d’aquesta doble moral. Davant d'aquest escenari s'evidencía la importància d’emetre una informació allunyada d’idees racistes i estereotipades accentuada pel rol que tenen els mitjans a l’hora de crear un discurs públic que impacta a la ciutadania i, en conseqüència, a les polítiques públiques.
Per una altra part, la indignació massiva a aquests comentaris racistes és un bon senyal per part del públic que consumeix aquests mitjans i deixa espai per l’optimisme. Lina Zhaim, experta en mitjans, comunicació i desenvolupament establerta a l’Orient Mitjà, es mostra esperançada. “Tant de bo, la humanització dels refugiats ucraïnesos i el discurs moral conscienciï acabi creant polítiques d’asil per a tots els refugiats de Palestina, Iemen, Síria, Afganistan, Sudan, Iraq”.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari