Els perills d'un excés de guerra

Arran de l'esclat de la guerra a Ucraïna,, tots els mitjans de comunicació d’arreu han enviat els seus enviats especials per obrir els telenotícies des del terreny. Però això no és fet inèdit ja que des de l’antiguitat clàssica han existit cròniques bèl·liques i el 1854 William Howard Russell ja es convertia en el primer corresponsal de guerra modern en cobrir la Guerra de Crimea pel The Times. A la Guerra el Vietnam,  va ser quan es va començar a enviar a més corresponsals per cobrir el conflicte, concretament més de sis-cents periodistes acreditats d’arreu del món.

Aquest conflicte es va considerar la primera guerra televisada de la història ja que la televisió va potenciar encara més l’atenció sobre els combats. Al  1991 es va donar un pas més després  amb la Guerra del Golf ja que es va retransmetre en directe i es podia seguir còmodament des del sofà de casa. El següent pas va donar-se a la guerra de Síria, iniciada el 2011.”Va ser la primera guerra que podies seguir per les xarxes socials. En aquell moment hi havia més llibertat a Internet i el flux d’informació era continuat”, assegura Iago Moreno, sociòleg expert en fenòmens digitals en un article  a El Periódico de España. 

A l'actual  guerra d’Ucraïna, s’ha tornat a anar un pas més enllà que a Síria. Se n'està fent un seguiment exhaustiu, intens i continuat per part dels mitjans i de la població en general a través de xarxes socials, el qual està derivant en un excés d’informació constant. Aquesta sobre càrrega d'informació està presentant alguns símptomes a la societat com estrès, treball ineficient i desmotivació. Segons Roxane Cohen Silver la cobertura de notícies sobre la pandèmia ha generat una angoixa mental en moltes persones a la qual ara cal afegir la guerra de manera que es recomana davant la incertesa del desenllaç de la guerra es recomana moderar la recerca d'informació per tal de garantir salut mental.