Salvador Alsius s’autodefineix com un tastaolletes i, de fet, ha tocat moltes tecles al llarg de la seva vida professional. De petit volia ser arquitecte però va pensar que amb el periodisme podria arreglar el món de manera més rapida. Era jove, compromès i combatiu. Desmenteix rotundament que abans es fes un millor periodisme que en l’actualitat. “Si ara em mirés els primers TN em cauria la cara de vergonya!”, assegura.
Alsius va compartir, ahir al vespre, confessions personals i anècdotes de l'inici de TV3 amb el públic assistent al primer "Pessics de Vida" del 2016, que es va celebrar al Centre Cultural el Casino de Manresa. Alsius va ser pessigat per Núria Bacardit, periodista manresana i cara coneguda de la televisió pública.
Als 13 anys va tenir l’oportunitat d’heretar la farmàcia familiar, però va declinar l’oferta. Diu, amb un mig somriure, que en algun moment conflictiu es lamenta de no haver triat aquell camí. Ho diu, però, no s’ho creu de debò. Parla del cuquet de periodisme que porta a dins com una autèntica bèstia que se li desperta cada vegada que passa algun fet informatiu excepcional.
Va ser de les primers cares del Telenotícies i el responsable del santoral que li va donar una projecció pública “inesperada i desproporcionada”. Va explicar que el dia que va descobrir que aquest espai li agrada a dues persones tan diferents com el Quim Monzó i la Marta Ferrusola va pensar que havia trobat la pedra filosofal.
Alsius és l’actual vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) -un ens massa polititzat, assegura- i afirma que “la gran assignatura pendent del país és l’educació mediàtica. El sistema educatiu no s’ha pres mai seriosament que cal educar amb una visió crítica dels mitjans”. En la seva faceta de professor de periodisme procurar respectar les il·lusions de les noves generacions i explicar que tot i que el mercat no és fàcil, hi ha sortides laborals.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari