El contingut de servei públic ja no només ha d’estar disponible a les cases dels ciutadans, sinó a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Actualment, creix el consum digital i l’audiència s’ha fragmentat atesa la multiplicació de l’oferta. Com s’adapten els mitjans de servei públic a la diversificació de les plataformes i als nous hàbits de consum? Repassem algunes de les tendències que han seguit els prestadors europeus.
Les televisions públiques –a la imatge, la BBC– es troben en ple debat al voltant de la innovació, condicionades, però, pels ajustos pressupostaris. Foto: BBC
L’objectiu d’integrar les redaccions és, per una part, augmentar l’eficiència a l’hora de produir el contingut i, d’altra banda, difondre’l a través de diferents mitjans i plataformes, fent ús de les noves tecnologies. De fet, la majoria de prestadors públics europeus treballen avui dia amb redaccions integrades. A casa nostra, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ho té pendent però hi està treballant, si bé betevé i altres mitjans locals ja funcionen d’aquesta manera.
Reconeixent la necessitat d’innovació en els mitjans públics, en molts països europeus s’han trobat fórmules de cooperació entre corporacions públiques i privades. Això els permet agrupar els coneixements i recursos per oferir serveis combinats, que els fa possible ser competitius en un àmbit dominat pels grans players internacionals. D’aquesta manera també s’acompleix una de les funcions associada al servei públic, com és promoure la indústria audiovisual i tecnològica.
Segons un estudi de l’European Broadcasting Union (EBU), un 96% de prestadors de servei públic europeus tenen pàgines actives a Facebook, un 93% tenen comptes de Twitter i un 85% ofereixen contingut a través de YouTube. Twitter s’ha postulat com el nucli en la televisió social i s’han desenvolupat productes que ofereixen als prestadors dades sobre la conversa en aquesta xarxa social, com ara el nombre d’usuaris, l’etiqueta o hashtag utilitzat, la geolocalització o qui són els líders d’opinió.
El big data permet aprofitar el potencial dels mitjans tal com manifesten els mateixos prestadors de servei públic europeus que, en un 66%, consideren que les dades tenen un paper important dins les respectives organitzacions. Tot i això, només un 12% està en una etapa avançada pel que fa a la implementació d’estratègies a partir de les dades, segons l’EBU. A Catalunya, TV3 ha desenvolupat un projecte pilot de big data per analitzar les dades d’audiència en televisió convencional i en l’entorn digital, amb l’objectiu de poder identificar els perfils d’usuaris i estudiar comportaments comuns.
Els mitjans públics solen crear laboratoris de recerca audiovisuals, coneguts també com a MediaLabs, per a desenvolupar les activitats d’innovació. Són una fórmula per donar resposta al canvi de paradigma tecnològic en la indústria de la comunicació, tant per als mitjans privats com per als públics. Alguns exemples, nascuts majoritàriament a partir de 2012, són el RAI Lab, a Itàlia; el SRF Data, del mitjà públic suís, i NRK Beta, de Noruega. També cal esmentar el France tv lab, que té una forta visió prospectiva i guia el sector.
La programació de qualitat requereix destinar-hi recursos i, en un moment en què la credibilitat està en joc, els mitjans han apostat per seguir potenciant els continguts i no fer reduccions dràstiques de les plantilles. És cert que alguns prestadors tenen estructures rígides que poden dificultar la introducció de nous rols o de dinamisme. Però no es pot perdre de vista que la innovació, si bé és de vital importància per tal que els mitjans públics siguin actors de referència a l’era digital, no pot passar per davant de la qualitat en els continguts.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari