He revalidat en el càrrec de degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. I ho vull compartir. Compartir que, en un exercici increïble de treball en equip, hem renovat les juntes de totes les demarcacions del Col·legi en major o menor mesura. Hem aconseguit que a Barcelona, per exemple, quinze persones hagin dit que sí a formar part de la nova Junta; hagin dit que sí a defensar el nostre ofici i les condicions amb què l’hem d’exercir. Perquè apostem per un periodisme més digne, més jove, més obert i més solidari.
Em sembla important destacar-ho. Em sembla important explicar-vos, també, que tots nosaltres aquesta tasca la portem a terme de manera completament altruista. No rebem cap mena de compensació econòmica. De cap tipus.
Em sembla important explicar-vos que en els moments en què vivim, representar les més de quatre mil persones que confien en el Col·legi no és una tasca fàcil. Gens fàcil. I poc agraïda. D’aquí l’orgull amb què avui exhibeixo haver pogut continuar liderant un projecte, el del Col·legi que ja té més de trenta anys i on tothom fa falta.
Els i les periodistes assistim atònites al corrent que s’ha instal·lat que no cal pagar per la informació. Que ja ens arriba als molts dispositius que tenim sense cap esforç i sense haver de pagar res. I que la feina que fem, doncs, l’hem de regalar. Els professionals que es dediquen a aquest ofici, han invertit anys de la seva vida a formar-se a la Universitat per poder exercir d’allò que els agrada o que volen ser, com qualsevol altra disciplina. Alerta perquè amb precarietat no hi ha ofici, amb precarietat no hi ha deontologia, amb precarietat no hi ha periodisme. Per això, des del Col·legi, hem impulsat la campanya #gratisnotreballo per denunciar les ofertes laborals abusives.
Més enllà que això pugui semblar una reivindicació gremial, pareu una mica d’atenció a què representa no pagar per la informació i acceptar com a bo i fiable tot allò que ens arriba pels diferents canals a què estem permanentment connectats.
Recents informes ens diuen que, d’aquí al 2022, la meitat de les notícies que circulin seran falses. El fenomen de les fake news i el de la propaganda, sumat al fet que els mitjans de comunicació tradicionals han vist com els models de negoci que havien explotat durant dècades han desaparegut de manera substancial, no ha d’anar sumat a la desaparició de l’ofici periodístic. I aquesta és una bona oportunitat per reivindicar el paper del periodisme en les societats democràtiques.
Calen més que mai curadors, traductors, mediadors, experts, que adoptin un paper clau per distingir, entre tot el soroll, allò que és realment rellevant. I aquestes persones han de ser per força periodistes capaços d’assumir una responsabilitat de caràcter professional i, sobretot, social.
Ben cordialment,
Neus Bonet Bagant
Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari