Estan els joves aspirants a periodistes perdent els referents i el context general respecte a les generacions precedents? “Els alumnes surten de la facultat sense haver-se enamorat de tres o quatre figures rellevants del periodisme”, admet Francesc Salgado, professor d’Història del Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que creu que la curiositat d’aquests periodistes s’enfoca en “les tècniques immediates i en com es fan les coses”, i no tant en el background de la professió.
Les noves generacions han perdut la curiositat pel context, la cultura general i la informació malgrat ser les que més accés tenen a qualsevol font de coneixement. En opinió de la periodista Gemma Nierga, el jovent actual “té molt d’interès en el dia a dia, en el que l’envolta”, però poc a entendre el context, la història, etc. Per a aquesta reconeguda periodista, “tenen molt soroll i poc coneixement històric”.
“Com a universitari, has de ser conscient que hauràs de formar-te durant tota la vida i llegir és part important d’aquesta formació continuada”, sentencia Maria José Recoder, degana de la facultat de Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Recoder coincideix amb Nierga i Salgado sobre la pèrdua de referents. Al mateix temps apunta que la gran diferència entre els joves periodistes i aquells de generacions anteriors es troba en l’interès personal per aprendre.
Si no llegeixen tant com abans ni coneixen Vázquez Montalbán, Pla o Kapuscinski, en què estan interessants els alumnes de Periodisme? Per a Salgado el que volen són coneixements molt relacionats amb “les necessitats immediates, allò que els pot donar feina ara mateix”. Un exemple el trobem a la formació continuada que ofereix el Col·legi de Periodistes de Catalunya. Mònica Viñas, la responsable, explica que “poca gent s’apunta a espais més reflexius com una masterclass i la mitjana d’edat dels qui ho fan supera els 40 o 45 anys”.
Aquest no és un fet que només es pugui veure a les facultats de Periodisme, sinó que és quelcom generacional. “Cada cop es llegeix menys” alerta Ainhoa Flecha, professora del departament de Sociologia a la UAB. L’últim estudi realitzat per l’OCDE –responsables del conegut Informe pisa–, mostra com entre els anys 2000 i 2010 s’ha donat una reducció important dels joves que llegeixen per plaer, sent només un 60% dels joves espanyols els qui agafen un llibre per enriquiment personal, mentre que una dècada enrere era d’un 69%.
Ara bé, com s’ha arribat en aquest context generacional? Per a Salgado, la resposta és a la reforma del sistema educatiu de 1990, la LOGSE, amb la qual s’ampliava l’educació obligatòria fins als setze anys. “El grau ara fa la feina que feia el Batxillerat vint anys enrere”, sentencia el professor. “La LOGSE va treure el focus dels continguts i el va posar en els processos del coneixement i va deixar enrere la idea de l’examen final com un tot, per exemple” exposa Flecha.
Aquesta davallada del nivell ja s’observa, doncs, als instituts. Ho saben bé els responsables del programa "Premsa a les escoles", ideat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i que tracta d’apropar el paper del periodisme dins la societat a nois i noies entre dotze i setze anys. “Fa quatre anys, en un institut de l’Hospitalet de Llobregat, vaig posar una portada on es veia el president del govern, Mariano Rajoy. Un alumne em va preguntar ‘qui és aquest home?’”, recorda Xavier Puig, responsable de Comunicació del Col·legi.
La manca de cultura general i curiositat pel context i la història no és, doncs, un símptoma de quelcom a reformar només a les facultats de Periodisme, sinó la conseqüència d’una suavització en l’exigència als instituts. “Però això no és excusa” replica Flecha, per a qui la duració d’un grau és temps suficient per actuar sobre l’alumnat i ajudar-lo a adquirir tots els coneixements necessaris. Per a professionals com Gemma Nierga, tanmateix, és preocupant que els futurs periodistes no disposin d’aquesta cultura general.
En aquest sentit, la tasca per a les facultats, coincideixen Salgado i Recoder, passa, doncs, per adaptar els plans d’estudi i treballar amb els alumnes aspectes com la història del periodisme, la lectura dels clàssics i el context professional. L’objectiu final és revertir el que pugui estar passant a l’educació obligatòria per, així, posar en el mercat graduats al millor preparats possible.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari