Les dones representen un 51% de la població, però la paritat en els espais mediàtics és un objectiu encara llunyà. Les professionals de la comunicació són presents en molts mitjans, formen part de les plantilles i de les seves històries però, tot i així, la bretxa de gènere encara segueix actualment molt present en la professió periodística.
Segons el Projecte de monitorització global de mitjans, de Who Makes The News, l’any 2015, les dones periodistes ja formaven part d’un 56% de les plantilles de les redaccions a nivell mundial. Per tant, tot apunta a una millora, si més no quantitativament parlant. El problema és que malgrat l’augment del nombre de treballadores, aquestes continuen sense tenir una presència igualitària als mitjans –ni com a testimonis, periodistes ni directives– i els discursos mediàtics segueixen reproduint els rols de gènere d’un sistema tradicionalment ocupat pels homes.
En aquest context, doncs, hem intentat compilar tota una sèrie de recursos que puguin ajudar a contribuir a l’empoderament de les dones periodistes, incloent-hi des de guies d’estil fins a beques o entitats professionals.
Més enllà de les seccions de feminisme dels mitjans tradicionals, cada cop sorgeixen més continguts periodístics que informen amb perspectiva de gènere.
Dins de l’àmbit català, un dels referents és Onada Feminista. Aquest mitjà transmèdia, nascut a la UAB, parla de l’actualitat des del feminisme i el seu efecte en les dones. Amb presència també a Ràdio 4 de RNE, els continguts d’Onada Feminista es poden consultar al web www.onadafeminista.cat.
A nivell estatal, també existeixen diversos mitjans que aborden la realitat des d’una mirada inclusiva i feminista. Un d’ells és Afroféminas, una revista digital que tracta temes de feminisme interseccional i antiracisme per a dones castellanoparlants, tant a Europa com a Amèrica. Es pot veure el seu web a www.afrofeminas.com.
En la mateixa línia, a nivell regional també existeixen mitjans digitals feministes a diferents comunitats autònomes de l’Estat. Per exemple, La Pikara Magazine al País Basc (www.pikaramagazine.com) o La Poderío a Andalusia (www.lapoderio.com).
A l’hora d’elaborar notícies d’actualitat, cada cop hi ha més periodistes que busquen tractar la informació amb una mirada inclusiva i sensible en qüestions de gènere. En aquest sentit, a Catalunya, existeixen diversos manuals per a guiar les professionals i les comunicadores.
Per exemple, des del Col·legi de Periodistes i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), es va publicar el 2011 un Manual de gènere i mitjans de comunicació, que inclou diverses eines per visibilitzar les dones als mitjans, des de com se les ha silenciat fins a l’anàlisi de diferents peces periodístiques. Es pot trobar el manual al portal de Dones de la Generalitat (www.dones.gencat.cat) dins de la secció Mitjans de comunicació.
En el mateix manual hi ha el cercador d’expertes, una eina de l’Institut Català de les Dones que pot ajudar els i les professionals de la informació a trobar més veus femenines com a fonts per a reportatges. A més, al portal de Dones de la Generalitat també es pot accedir a altres documents d’interès sobre com tractar als mitjans informacions sobre agressions sexuals o informes sobre publicitat i comunicació amb perspectiva de gènere.
L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya també disposa de recursos sobre com enfocar notícies amb una mirada feminista, ja siguin qüestions de violència masclista o l’explotació sexual. Tots aquests documents són disponibles al web de l’associació (www.adpc.cat), en la secció Eines.
Quant a l’abast local a Catalunya, també existeix l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació. Aquest organisme, impulsat per diversos ajuntaments, busca promoure una mirada crítica sobre els rols que les dones ocupen en el món mediàtic.
Una altra manera de visibilitzar el periodisme amb perspectiva de gènere és a través dels premis. A Catalunya, es proposen diversos guardons i se celebren diferents concursos entorn al periodisme que reconeix la feina de professionals de la comunicació en aquest àmbit.
Alguns d’aquests són els Premis Montserrat Roig, que organitza l’Ajuntament de Barcelona en record a la coneguda periodista. Els guardons, que no només es limiten a qüestions de gènere, premien tot tipus de formats periodístics –des de ràdio fins a fotoreportatges– en diferents categories i amb 8.000 euros de premi. Tota la informació sobre els premis la trobareu a www.barcelona.cat/premis-montserrat-roig
A Lleida, també existeix el Premi Mila de Periodisme per la Igualtat de Gènere (www.feminismes.paeria.cat), convocat per l’Ajuntament de Lleida i la Demarcació de ponent del Col·legi de Periodistes. Altrament, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (www.adpc.cat) també celebra anualment els Premis de Comunicació No Sexista i el Premi Margarita Rivière al rigor periodístic amb visió de gènere.
Pel que fa a Espanya, també hi ha diferents premis en matèria de periodisme feminista. Un dels més destacats és el premi de Periodisme contra la Violència de Gènere, convocat per la Fundació Aliados para la integración, que premia cada any els treballs periodístics que contribueixen a l’erradicació d’aquesta xacra social. Podeu trobar les bases del concurs a www.aliadosporlaintegracion.com.
D’una manera similar, el Govern espanyol convoca també anualment els premis Injuve de periodisme i comunicació (www.injuve.es), que reconeixen la tasca feta per la defensa de valors cívics i la igualtat. Els premis abasten moltes categories diferents, tant de periodisme com de fotoperiodisme, i atorguen als guanyadors una dotació econòmica de 5.000 euros.
Més enllà dels premis, també es convoquen ajudes i formacions per promoure el periodisme inclusiu i sensibilitzar en matèria de feminisme.
Sobre ajudes, la majoria de compensacions econòmiques es concedeixen en forma de premis, però hi ha organitzacions internacionals com, per exemple, la International Women’s Media Foundation (www.iwmf.org), que ha creat diversos programes de beques i mentories. Al seu web trobareu diversos programes d’ajudes, especialment la beca Elizabeth Neuffer.
També existeixen formacions de gènere a Catalunya. La Universitat Autònoma de Barcelona imparteix un màster propi de Gènere i Comunicació, l’únic especialitzat en aquest àmbit. Tota la informació està recollida a www.uab.cat/web/postgrau/ master-en-genere-i-comunicacio.
Fora de Catalunya, es pot trobar un taller de comunicació i feminisme, creat pel mitjà La Marea i Oxfam Intermón el 2017. Aquesta formació sobre periodisme contra la violència masclista es pot realitzar telemàticament. Podeu realitzar el taller al portal www.informarsobreviolenciamachista.com.
Una part de les professionals oblidades dins del sector de la comunicació són les fotoperiodistes. En un món molt masculinitzat, cada vegada apareixen més premis i recursos per donar veu a dones fotògrafes, especialment a nivell internacional.
El 2017, es va fundar Women Photograph, una ONG internacional que busca donar a conèixer veus femenines i no binàries dins del món de la fotografia. El seu web inclou una base de dades amb professionals de tot al món, formacions, notícies i recursos per a fotoperiodistes. Podeu consultar la seva pàgina web a www.womenphotograph.com.
També existeixen alguns premis internacionals per a dones fotògrafes que busquen distingir la feina d’aquest col·lectiu, per exemple, el premi Inge Morath, organitzat per l’agència de fotografia Magnum Photo, disponible a www. ingemorath.com/award.
Photograph Grant També existeixen la beca Canon Female Photograph Grant, atorgada pel prestigiós festival Visa pour l’Image de Perpinyà (www.visapourlimage.com), el conegut certamen internacional de fotoperiodisme que se celebra cada any en aquesta vila de la Catalunya Nord.
Finalment, també cal tenir en compte el premi Anja Niedringhaus Courage, creat per la International Women’s Media Foundation (www.iwmf.org) en honor a la coneguda fotoperiodista alemanya que l’any 2014 va morir assassinada a mans d’un policia afganès.
Per acabar, moltes d’aquestes iniciatives i projectes són impulsats des de diverses agrupacions i associacions que lluiten intensament pels temes de gènere. A Catalunya, existeixen nombroses entitats que defensen els interessos de les professionals del sector. Col·legi de Periodistes
El Col·legi de Periodistes, que fa molts anys que treballa els temes de gènere en la professió, compta amb el grup de treball Qüestions de gènere, que dona suport i col·labora en iniciatives que sorgeixen dels col·lectius i de les institucions que vetllen pels drets de les dones en l’àmbit periodístic, per la defensa de la llei d’igualtat i que tinguin com a referència la visibilitat de les dones en els mitjans de comunicació.
Una de les seves entitats més conegudes és l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), citada prèviament. L’Associació, creada durant els anys noranta, organitza tot tipus de campanyes i accions en defensa d’una comunicació no sexista i per la igualtat en el món del periodisme. Al seu web, www.adpc.cat, podreu trobar tota l’activitat de l’entitat, les eines i els recursos d’utilitat.
En els darrers anys, però, també han sorgit nous projectes que defensen les dones periodistes a Catalunya. Un exemple és #OnSónLesDones, una iniciativa que analitza com les dones són sistemàticament silenciades en el gènere d’opinió. Al seu portal, www.onsonlesdones.cat, es poden consultar els darrers informes i anàlisis publicats pel col·lectiu.
En l'àmbit estatal, una altra entitat que realitza tasques similars és l’Associació Espanyola de Dones Professionals dels Mitjans de Comunicació (AMECO). Des de l’AMECO, es treballa per a aconseguir la paritat a les redaccions i millorar el tractament de les dones en els mitjans; per exemple, organitzant formacions, creant recursos d’utilitat i desenvolupant AMECO Press, la seva pròpia agència amb perspectiva de gènere.
El Global Investigative Journalism Network (GIJN) és la xarxa global de periodisme d’investigació. Al març del 2020, va publicar una guia destinada a dones periodistes on hi ha xarxes de suport, recursos específics o eines que permeten saber què cal fer davant de problemes com l’assetjament en línia, la discriminació a la feina o la violència de gènere. També s’hi pot trobar un llistat d’organitzacions i d’iniciatives focalitzades en les professionals de la informació. El web, https://gijn.org, està en diversos idiomes, també en castellà.
Finalment, també hi ha Who Makes The News (www.whomakesthenews.org). Aquesta darrera organització és un portal web que recopila dades i recursos sobre gènere i comunicació a nivell global, a més d’elaborar el Projecte de Monitorització Global de Mitjans, que fiscalitza la bretxa de gènere en el sector.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari