“El compromís ideològic dels periodistes en condiciona la tasca informativa. En rutines professionals com la selecció de fonts parcials i l’ús del llenguatge preval el desig de construir discursos homogenis abans que la recerca de la diversitat de relats”. Aquesta era una de les principals conclusions de l’estudi sobre el paper dels diaris en el procés de pau nord-irlandès publicat el 2014 per Francisco Cortez-Lobão, doctor en Comunicació per la Universitat de Santiago de Compostel·la. En l’article acadèmic, l’investigador analitza diferents peces informatives dels rotatius The Irish News (nacionalista) i The News Letter (unionista) publicades entre 1993 i 2007, és a dir, abans i després dels Acords de Pau de Divendres Sant de 1998.
Cortez-Lobão assenyala que els dos diaris més importants d’Irlanda del Nord, juntament amb el Belfast Telegraph, que ha representat històricament els interessos de l’unionisme moderat, però que ha dut a terme una transformació editorial fins a aconseguir certa transversalitat, sí que van experimentar una evolució discursiva respecte de la seva posició envers el pla de pau, passant de l’escepticisme a l’aprovació, si bé s’han mantingut enrocats en l’acèrrima defensa dels interessos de les respectives comunitats. Observem, doncs, com l’estudi mediàtic realitzat fins al 2007 determina que l’èxit polític dels acords de pau distava encara molt de ser un èxit social. I actualment? Segueix vigent aquesta polarització de la societat nord-irlandesa? Si fos així, com afecta en el relat dels mitjans i en el dia a dia dels periodistes?
“La cobertura mediàtica ha evolucionat en paral·lel al procés polític. Per exemple, el moviment del Sinn Féin ha virat cap a un partit constitucional i ha provocat que la mirada dels mitjans canviï i sigui tractat com la resta de formacions, i ja no només sigui vist com el braç polític de l’IRA”, explica John Manley, corresponsal polític del diari The Irish News, alineat editorialment amb el nacionalisme constitucionalista.
“Durant el conflicte, el Sinn Féin se situava als marges de l’statu quo vigent i per parlar amb els membres havies de seguir determinats protocols. Ara només cal dirigir-se al seu departament de premsa”, subratlla Manley, amb una trajectòria de més de dues dècades al rotatiu prorepublicà.
Un dels altres aspectes que ha canviat substancialment per als mitjans locals és l’absència de la censura imposada pel Govern britànic. Tal com recorda Nora Miralles, periodista i investigadora en gènere, pau i seguretat, del 1988 al 1994 l’executiu de Londres va prohibir donar veu a onze organitzacions amb seu a Irlanda del Nord –majoritàriament republicanes– perquè considerava que amb l’exposició mediàtica el nacionalisme irlandès en podria treure rèdit polític. “Aquesta mesura de control va afectar tant mitjans britànics com la Ràdio Televisió d’Irlanda (RTÉ) i va provocar que, en moltes històries, les víctimes que no eren d’interès britànic no apareguessin”, assenyala Miralles, que ha cobert el postconflicte per a diversos diaris catalans i estatals.
Segons l’analista catalana, actualment la presència de les víctimes als mitjans s’ha intensificat gràcies al fort moviment de familiars i associacions. “Processos i investigacions judicials com la massacre de Ballymurphy han guanyat pàgines i minuts”, destaca. La representació de la dona també ha experimentat certa evolució. “Durant els anys durs del conflicte era freqüent que els tabloides britànics representessin una imatge de les irlandeses com a dones catòliques absolutament submises, analfabetes i pobres. Pel que fa a les militants de l’IRA, la seva representació mediàtica es produïa moltes vegades sexualitzant-les i seguint la lògica de monstres i de putes”, explica Nora Miralles.
Anne Cadwallader, periodista i activista pels drets humans, indica que el relat mediàtic va a rebuf dels canvis socials. Un dels exemples més clars és l’escassa aparició als mitjans de comunicació de casos de violència sexual intracomunitària fins que el testimoni de Máiría Cahill l’any 2014 va envalentir altres dones a denunciar les agressions rebudes en les cases segures de l’IRA on es refugiaven joves militants. De la mateixa manera que abans tampoc transcendien els casos de violència sexual exercida pels cossos i forces de seguretat britànics contra les presoneres i les detingudes.
“Hi ha tota una generació d’adults joves que no ha viscut directament el conflicte armat i, per tant, la situació és completament diferent de la d’abans dels acords de pau. Però és obvi que les conseqüències d’aquelles morts encara existeixen, hi ha un llegat el màxim exponent del qual és la polarització social”, explica Bill Rolston, doctor en Sociologia i professor de Justícia Transnacional a la Universitat de l’Ulster. Aquesta divisió social entre catòlics i protestants, entre republicans i unionistes, afecta tots els nivells de l’esfera social i, en conseqüència, té un impacte directe en la manera de treballar dels mitjans i dels periodistes nord-irlandesos que, per norma general, segueixen funcionant amb el mateix patró sectari quasi un quart de segle després dels Acords de Divendres Sant.
La cobertura del Brexit o del recent anunci del Govern britànic de plantejar un termini per tal que prescriguin els delictes comesos a Irlanda del Nord durant el període anomenat The Troubles (1968-1998), dibuixen un periodisme en què un dels principals objectius és la defensa dels interessos de la comunitat més enllà de copsar la pluralitat d’opinions. “Cap partit nord-irlandès dona suport a la proposta de Londres de tancar els processos judicials dels Troubles. Els tres principals diaris han estat d’acord en què no és una bona idea”, assenyala Rolston.
Tot i la coincidència en el desacord amb la proposta de l’executiu de Boris Johnson, The Irish News i The News Letter van abordar la qüestió de manera diametralment oposada donant veu majoritàriament als “seus”. Mentre que el rotatiu nacionalista prioritzava l’opinió dels familiars de víctimes de la violència de l’Estat britànic i dels grups paramilitars protestants, el diari unionista posava l’accent en el parer de les famílies amb parents assassinats per l’IRA.
“The Irish News no és un mitjà mainstream. Té un rigor distingit, un enfocament internacionalista i un punt de vista nacionalista de l’actualitat”, explicita John Manley, corresponsal polític del diari. “Els mitjans generalistes acostumen a presentar-se com a neutrals, però la imparcialitat no existeix, el que hom pot fer és tractar de ser al més just i honest possible”, precisa el reporter del rotatiu prorepublicà el qual encara conserva la figura del corresponsal de seguretat, heretada de l’època de violència armada en què van ser assassinades 3.500 persones.
Per Bill Rolston, sociòleg i expert en Justícia transnacional, el problema no radica en el fet que els mitjans serveixen a les respectives comunitats, sinó que no les desafiïn a replantejar-se posicionaments. “The News Letter, per exemple, no encoratja la comunitat unionista a enfrontar les seves pors i prejudicis. La gent no necessita que la protegeixin, cal qüestionar-li coses del dia a dia, fomentar el debat”, detalla l’acadèmic de la Universitat de l’Ulster.
Més enllà dels mitjans genuïnament nord-irlandesos, els ciutadans de la part septentrional de l’illa recorren tant a la BBC com a la Ràdio Televisió d’Irlanda (RTÉ) per informar-se. En els darrers quatre anys, la corporació pública britànica ha destinat a Irlanda del Nord una mitjana de quaranta milions d’euros anuals, una xifra que les principals formacions republicanes consideren “desorbitada per cobrir el que succeeix a 2,5 milions de persones”.
“En un esforç de presentar-se com a neutral i progressista, la BBC perpetua el conflicte perquè les conseqüències no han estat les mateixes per a les diferents comunitats”, subratlla John Manley. Per al periodista del The Irish News, no cal que, en un afany de buscar l’equilibri, la cadena britànica hagi de mostrar sobre qualsevol qüestió què en pensen nacionalistes i unionistes perquè d’aquesta manera “reforça la confrontació social”. El corresponsal polític creu que en espais com el programa que condueix Stephen Nolan a BBC Radio Ulster sempre que es debat sobre algun tema sensible s’intenta buscar la confrontació entre membres de les dues comunitats per tenir bones dades d’audiència. “Això demostra –afegeix– la irresponsabilitat d’alguns periodistes. En una situació de postconflicte cal educar la gent i no promoure aquest tipus d’aproximació que només reforça els prejudicis sobre els hipotètics oponents”.
Per Rolston, un dels problemes de la BBC és el biaix en determinades cobertures com la del Brexit. “Gràcies al protocol implementat, podem gaudir del millor dels dos sistemes. En termes econòmics és perfecte perquè podem ser a la Unió Europea quan ho necessitem i no ser-hi també quan ho desitgem. En aquest sentit, la BBC ha prioritzat les històries que emfatitzen la visió negativa del protocol i ha mostrat pocs testimonis de la gent que s’ha beneficiat d’aquesta situació, encrespant d’aquesta manera els ànims dels lleialistes i fomentant l’antagonisme".
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari