Auditori de la Casa Seat de Barcelona. Dilluns, sis de la tarda. Tot preparat. Micros, equip de gravació, cadires, públic assegut i en silenci… i tot comença. Un nou podcast a punt d’enregistrar-se. En directe i davant de moltes persones a les quals els apassiona el món del podcast. Una onada que no para de créixer.
Per això, els primers podcasts que va gravar Nacho Mühlenberg, en aquest cas a The Sound Studio a la capital catalana, també van tenir un gran èxit de públic. Moltes persones que un dissabte a les quatre de la tarda prefereixen col·locar-se a prop de la taula on ell dialoga i enregistra el seu entrevistat en comptes de fer una migdiada. El poder d’atracció del podcast. Els secrets dels podcasts són part de l’èxit d’un format que va néixer el 2004 i que ara ja es tradueix.
Un dels periodistes que va decidir explorar aquest camí és el periodista Oriol Llop. Actualment, elabora el podcast per a RAC1 que porta per nom Emprenedors i té molt clar que “en el món d’Internet, a l’hora de consumir, els continguts radiofònics s’escolten com un vol, quan un vol i durant l’estona que un vol. És l’oient qui marca el ritme, no la ràdio qui marca l’hora i els continguts”. “Si a això -afegeix Llop- li sumes que el mòbil s’ha convertit en una extensió del nostre cos, és més que normal que hagi explosionat el món podcast”.
“Ens trobem en un període apassionant”, destaca Chelo Sánchez, periodista i estudiosa de la ràdio. Per a aquesta professora, que des de fa vint-i-cinc anys fa docència a la Universitat Pontificia de Salamanca, els grans fitxatges que últimament s’estan produint a la factoria podcaster (Alex Fidalgo el més recent), els actors reconeguts que “presten” les seves veus o l’aterratge de Podimo o Audible a Espanya delata que sí que s’ha instaurat una cultura. I el que és més important, una indústria.
Un tren al qual també volen pujar grans mitjans no radiofònics com El País, La Vanguardia o El Mundo. Per Chelo Sánchez, el podcast va tenir “una arrancada purament tecnològica, després es va apostar pels continguts, i fa uns dos anys que cada vegada més empreses grans i plataformes hi estan donant una nova empenta”. Spotify va fer, el 2019, el que ara han fet Netflix, Amazon, Google, Podimo o Audible. Apostar. Però de veritat. Aportar el seu gra de sorra perquè es consolidi tota una indústria”. Dins d’aquesta indústria de creació de podcasts es troba precisament una empresa que dirigeixen dos catalans, Àlex García i Núria Net. Tenen la seva empresa, La Coctelera Music, amb un peu aquí i un altre als Estats Units. Són molts anys de carrera. I ara, per fi, es troben que quan elaboren i envien uns grans pressupostos aconsegueixen el desitjat vistiplau del client. “Encara falta camí per recórrer, si ho compares amb els Estats Units, encara que és veritat que ara costa menys convèncer de què i com s’ha de fer la nostra feina perquè el resultat sigui un podcast de qualitat”, assegura García.
Tot i que ja tenien una llarga experiència en el món de l’àudio, no va ser fins al febrer de 2019 quan van centrar la mirada professional en el podcast. “I amb la Covid el consum es va despertar de manera molt exponencial”, explica García, qui creu que, respecte als Estats Units, aquí encara han d’evangelitzar, però que aquest salt quantitatiu els ha beneficiat.
“Que hi hagi gent disposada a pagar per escoltar un podcast és tot un símptoma", reconeix un dels fundadors d’una empresa que, com explica ell mateix, “fa pel·lícules sense imatges, converteix una història en uns capítols perquè siguin escoltats”. Actualment, La Coctelera Music treballa en moltíssimes produccions, grans i petites, amb continguts en català, castellà i anglès. Un exemple dels grans encàrrecs que reben és la producció d’un podcast que es distribuirà al mercat llatinoamericà, espanyol i nord-americà i que serà creat amb guionistes, line producer, editor, supervisor musical o compositor, entre altres. Disset persones en total. Disset.
El fet que aquesta empresa inverteixi temps, energia i recursos en produccions per als Estats Units no és un fet aïllat ni casual. “Ens porten anys d’avantatge, hi ha un nivell d’exigència increïble, uns pressupostos molt més alts que aquí i el producte final és molt més revisat, la postproducció no és una fase menysvalorada”, explica García.
De fet el recorregut d’aquest format a terres americanes no s’entén sense Serial, un intrigant podcast que, el 2014, va arribar a tenir 5 milions de descàrregues. El paper denominador de Serial actualment té un digne hereu en The Daily, els vint minuts oferts pel New York Times cada dia a les sis del matí que es va iniciar el 2017 i que avui dia arriba a uns cinc milions de descàrregues mensuals.
I amb tanta indústria (emergent) a Espanya i als Estats Units, hi ha futur? Perquè hi ha qui pensa que potser és una moda. Que ha trigat massa a superar el primer milió d’usuaris (més de deu anys, quan Tik Tok ha aconseguit 800 milions en cinc anys). O que el futur serà imatge, principalment YouTube (més altres secundaris de luxe com Twitch, Instagram o la mencionada Tik Tok).
Àlex García hi creu a cegues, però, en el poder de l’àudio. Si abans ens encantava compartir música i ara compartim podcasts, si abans escrivien WhatsApps i ara deixem notes de veu, si abans llegíem llibres i ara els escoltem, si assistíem a conferències i ara som addictes a les xerrades TED, si ara posem al cotxe, al metro o fins i tot al llit un capítol de la nostra sèrie radiofònica favorita, és per la fidelitat a la veu. “El poder de la veu és incomparable, és el primer que escoltem a la panxa de les nostres mares! El seu poder de suggestió, d’immersió o de narració supera la resta de rivals”, afegeix García.
En aquest sentit, Oriol Llop creu també en el poder de l’àudio, tot i que reconeix que som al començament del camí: “Encara som bastant a l’inici del ‘regnat’ del podcast. No tenim clar què funciona i què no funciona. Ni quins són els formats encertats i quins no. És una fase de prova, assaig, encert i error. Amb el temps l’oferta de podcasts serà més especialitzada (només cal veure l’oferta actual) i els podcasts ‘supervivents’ ho seran partint de les dades. Quan sapiguem molt més quin és el comportament de l’audiència, els seus costums, gustos i interessos, els podcasts s’ajustaran molt més a la demanda”. Aquesta tendència, però, pot tenir, segons Chelo Sánchez, un cert perill. “Els algoritmes i les grans plataformes podrien fer que els podcasts perdin precisament la independència, el caràcter amateur, creatiu, fresc”, assegura aquesta especialista en ràdio i podcast de Salamanca.
I quin serà el futur de les cadenes de ràdio? Desapareixeran les graelles actuals en favor dels podcasts? Chelo Sánchez aposta per una bicefàlia a les ones. “La irrupció del podcast ha obligat les ràdios a una doble producció, per a l’antena (sincrònica, en directe) i per al web (asincrònica, sota demanda)”, afegeix aquesta experta que, com tants altres experts del món radiofònic, diferencia què és un podcast i què no ho és. “Hi ha d’haver forçosament un procés creatiu, que inclou paraula, música, silencis i efectes, finalitzant en un producte netament digital i que es consumeix a demanda. Qualsevol gravació no es pot considerar un podcast”, sentencia.
Oriol Llop creu que si les cadenes de ràdio aposten cada vegada més pels podcasts (la SER ha remodelat tot el seu organigrama directiu per potenciar-los i RAC1 ha creat Rac+1 (una mena de Canal 33) ho han fet “no tant per pròpia iniciativa, sinó perquè l’audiència els hi ha portat.
El mercat publicitari també hi empeny, ja que hi ha trobat un espai on s’hi poden fer continguts menys genèrics i més propers als interessos de les marques”, valora el realitzador d’Emprenedors. Catalunya Ràdio, RNE, Onda Cero o la COPE també en disposen als seus webs o bé apps d’una oferta amb desenes de podcasts creats a banda de penjar els trams més escoltats en directe dels seus programes estrella.
En definitiva, sembla que al món de la ràdio no li ha sortit un competidor sinó un company, que arriba amb milers de defensors i admiradors, i amb el qual podrà seguir fent fotografies sonores. Delicioses històries que, amb les veus i els silencis adequats, sempre seran un autèntic regal per a les oïdes més agraïdes.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari