• El nou escenari

    Elisabet Carvajal
    -
    23 març, 2022

    La feina dels periodistes de gabinets de premsa, en molts casos essencial, ha aportat transparència, enteniment i ordre en moments de desconcert. La COVID-19 també ha impulsat el compromís de les organitzacions i ha multiplicat l’ús de la tecnologia i la digitalització per mantenir el contacte amb els públics: més videoconferències, més WhatsApp, més Telegram, més continguts als mitjans propis (blog, xarxes, etc.), més QR... Tot apunta que la realitat postpandèmia estarà impregnada de noves dinàmiques i maneres de fer en el periodisme corporatiu. Plantegem un exercici de prospecció sobre les tendències post-COVID als gabinets i a les àrees de comunicació.

    La feina dels periodistes de gabinets de premsa, en molts casos essencial, ha aportat transparència, enteniment i ordre en moments de desconcert. Il·lustració: Edmon de Haro

    “La pandèmia ha fet que les àrees i consultores de comunicació hagin consolidat el seu rol i, fins i tot, crescut en dimensió i influència. La reputació i el compromís – intern i extern– són més rellevants que mai per a les organitzacions”, explica Cristina Salvador, coordinadora del Grup de Treball de Periodistes Corporatius i Gabinets de Comunicació del Col·legi de Periodistes. Consultors de comunicació i professionals dels gabinets de premsa alcen la mirada cap al futur pròxim que dibuixa la realitat post-COVID, un escenari en construcció. Ja ho deia Walt Disney: “Els temps i les condicions canvien tan ràpidament que hem de mantenir el nostre objectiu constantment enfocat en el futur”. 

    Més compromís

    S’ha repetit com un mantra que la pandèmia ha accelerat els processos de digitalització de la societat actual, un altre eix que no es pot obviar és que la COVID-19 ha estat un accelerador per al compromís de les organitzacions, orientant accions de gabinets de premsa i d’àrees de comunicació. Durant la Segona Jornada de Comunicació Corporativa i Periodistes de fonts, el passat mes de febrer, la periodista Marcela Ospina, assegurava que “la COVID-19 ha promogut una preocupació genuïna pel bé comú i la sostenibilitat”. En el mateix sentit també apuntava Cristina Salvador. “En un context d’emergència social i sanitària, les empreses revaliden el contracte social, la seva raó d’existir i la comunicació és l’encarregada d’explicar-la i sumar aliats a la causa. Aspectes com el propòsit, el lideratge en un context híbrid, la motivació dels treballadors, la rellevància i la vinculació emocional amb els clients o usuaris, les històries amb focus en el factor humà han guanyat pes amb la pandèmia”, assegurava.

    Ara bé, la força adquirida pel compromís o pel propòsit empresarial seguirà empenyent en un escenari postpandèmia? Per a Salvador, el futur de les àrees de comunicació de les organitzacions “passa per crear comunitat i un flux continu d’informació, mantenint les audiències connectades. Per a les comunitats, el més important és la gestió del propòsit, quina causa els uneix”. Ana Palencia, directora de comunicació d’Unilever, també coincidia en la solidesa d’aquest compromís. “Són les organitzacions amb propòsit les que perduren”, afirmava.

    Notes en temps de Google

    Les notes de premsa són, conjuntament amb l’organització d’esdeveniments informatius, una eina bàsica dels gabinets de premsa en la relació amb els mitjans. La nota de premsa, estructurada correctament, amb valor informatiu i oportunitat de context, gestionada professionalment i adreçada als periodistes adequats ha estat, durant dècades, una eina inqüestionable, insubstituïble i poderosa. Però, mantindrà la fortalesa davant de l’acció del màrqueting de continguts, dels algoritmes dels cercadors, i dels canvis tecnològics dels mitjans? Passa el futur de la nota de premsa per inevitables concessions als recursos del SEO com l’ús de les paraules clau?

    Les paraules clau d’avui són com la perxa d’actualitat de fa anys. Busquem ser visibles en el nostre context informatiu, on cada dia costa més destacar. Per això, les tàctiques de treball són cada vegada més nínxol i més tècniques perquè la tecnologia ho ha mecanitzat, si bé les estratègies de base són molt similars”, afirma Salvador, que veu també en aquesta relació d’equilibris entre el valor informatiu de la nota de premsa i el SEO que “els criteris de visibilitat o “awareness” i rellevància (valor de la notícia o contingut) no són sempre els mateixos”. “Però –afegeix– sovint ens esforcem a fer-los coincidir. Busquem que la rellevància de la informació sigui també interessant segons els criteris de visibilitat de Google: unicitat, creativitat... El més important d’una informació és que generi interès entre els nostres públics objectius, i que això ens porti a la prescripció i ho comparteixin als seus canals propis. I això passa, entre altres, per tenir uns canals propis potents”.

    Fórmules híbrides

    “La força de la comunicació en viu dels esdeveniments presencials és incomparable. Amb tot, la pandèmia ha demostrat que el sector pot reinventar-se. Els esdeveniments híbrids han arribat per quedar-s’hi”, apunta Elisenda Estanyol, directora del màster en Comunicació Corporativa de la UOC. Efectivament, durant la pandèmia les plataformes de videoconferència –Zoom, Microsoft Team, o Google Meet– han estat clau en les relacions dels periodistes corporatius amb els mitjans. Aquestes plataformes han estat utilitzades per a esdeveniments informatius de tota mena i també per a entrevistes. Se sap que tornarà l’esperat cara a cara amb els periodistes, però tot indica que les plataformes en línia seguiran presents, d’una manera o altra, en conferències de premsa, entrevistes, simposis, congressos, fires i totes les tècniques de les relacions públiques que fins abans de la pandèmia eren eminentment presencials. 

    Són eines que s’hi quedaran, perquè són pràctiques i permeten una connectivitat global. Tot i així, jo crec en una combinació, en una relació híbrida de canals digitals i trobades presencials. Els canals digitals serveixen per a moments puntuals com prèvies, informacions que no requereixen excessiu context, portaveus internacionals que racionalitzaran més els viatges... En canvi, la presencialitat és clau per a la feina de recerca del periodista, per a la personalització de les intervencions, per a la repregunta, per a copsar el matís del no-verbal, per la relació humana i la possibilitat d’aprofundir en el context i el tarannà de la persona o l’organització subjecte de la informació”, explica Salvador.

    Una altra de les eines recuperades durant la pandèmia ha estat el codi QR. “La pandèmia l’ha ressuscitat”, admet Salvador. “A les àrees de comunicació – prossegueix– també l’hem rescatat perquè els nostres públics es puguin descarregar documents. Serveix més per a entorns físics que digitals en què és més pràctic un enllaç. Les eines digitals van canviant, saber quan perdurarà en l’etapa post-COVID és una incògnita. En tot cas, hem de treballar sempre a dues velocitats: aprofitar la tecnologia més usada pel nostre públic i anticipar-nos a nous recursos i eines per a aportar el factor sorpresa i la innovació a la nostra comunitat”. 

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari