Pots veure la gala sencera aquí
La sala de cambra de l’Auditori de Girona va acollir la gala de lliurament dels XVI Premis Carles Rahola de Comunicació Local, organitzats per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Com ja és habitual, l'acte va aplegar entre el públic a moltíssims periodistes, però també a representants del món polític, institucional i cultural.
La gala va ser conduïda per la periodista col·legiada Clara Jordan, que lluïa una americana amb un molt adient estampat de paper de diari. "Entre aquest maremàgnum de paraules que porto impreses, n'he trobat algunes que m'han inspirat per explicar-vos què és aquest ofici nostre, el periodisme", va dir. I va destacar "l'art de trobar l'equilibri, entre el que sentim i l'objectivitat obligada quan expliquem què està passant, l'equilibri entre la temptació dels clics i el rigor, l'equilibri entre l'amor a aquest ofici que ens xucla i l'amor a les nostres famílies, a nosaltres mateixos". També va remarcar "l'ara, la clau de la nostra professió, explicar als ciutadans què està passant, donar-los les eines per entendre el nostre present. I ho fem relatant fets diaris però també recordant el passat". Jordan va recordar que els periodistes "seguim essent una part fonamental del nostre país", perquè la paraula clau és "la veritat, tan simple i tan difícil de trobar avui en dia, la raó de ser de la nostra professió: explicar la veritat ha de ser irrenunciable" per als periodistes.
Jordi Grau: "Per fer periodisme calen mitjans, temps, ganes i Codi Deontològic".
Amb aquestes paraules, la presentadora va donar pas al president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Jordi Grau, que va reconèixer que el periodisme viu "moments complicats, estem al mig d'un canvi radical que no sabem on es portarà, i la víctima de tot plegat massa vegades són el rigor i l'honestedat" . Per això, cal "enarborar la bandera del Codi Deontològic i de l'ètica per navegar en aquest mar que amenaça amb engolir-nos".
Grau va afirmar que "mai hem tingut tanta informació i, paradoxalment, mai hem estat més desinformats, més exposats a les mitges veritats i les mentides". I va dir que "hem de defensar la feina dels periodistes i dels professionals de la comunicació que treballen sota l'empara del Codi Deontològic". En aquest sentit, va remarcar que "per fer periodisme cal tenir mitjans, diners per poder pagar dignament els periodistes, i temps per poder fer la nostra feina. Les ganes, les hem de donar per descomptades i el respecte al Codi Deontològic ha de ser irrenunciable". El president de la Demarcació de Girona del Col·legi va considerar que els dos grans problemes del nostre ofici són la precarietat i la credibilitat. "Hi ha massa precarietat, i això fa baixar la guàrdia i no arribar on toca. I estem immersos en una crisi de credibilitat que hem de revertir, perquè ens hi juguem el futur de l'ofici i una de les bases de l'estat de dret".
El següent a parlar va ser l'alcalde Girona, Lluc Salellas, que va fer esment també a les noves maneres de comunicar, que, va dir, "generen més incerteses que certeses". I va afegir que "és important mirar en el passat per poder tornar a recuperar certeses. La bona comunicació i el bon periodisme són clau per no perdre les nostres arrels i per poder seguir projectant-nos cap al futur".
Tot seguit, Salellas va lliurar la Beca dels Premis Carles Rahola, convocada per l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona, i dotada amb 3.000 euros, a la guanyadora d'aquesta edició: Ariadna González Casado per «Els mitjans de comunicació digitals locals i els joves a les comarques gironines: estratègies, participació i sostenibilitat econòmica».
Miquel Noguer: "A casa nostra tenim periodistes que ens informen amb el màxim rigor".
El darrer discurs oficial va ser el del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, que va recordar la figura de Carles Rahola i Llorens, "una bona persona que, precisament per fer la feina ben feta, va morir afusellat".
Noguer va considerar que els Premis Rahola tenen "més sentit que mai" perquè "avui estem en una situació complicada a nivell general, i el món periodístic i el de les notícies, encara una mica més". En un món que avança molt ràpidament, "reculem també molt ràpidament" en temes que afecten al periodisme i a la veritat. De tota manera, va remarcar que "tenim la sort de tenir una colla de mitjans i una colla de periodistes que ens informen de què passa a casa nostra i intenten fer-ho amb el màxim rigor, estan atents a allò que passa i, si convé, es desplacen per comprovar-ho personalment". Això, segons ell, és el que "recull l'esperit Rahola: pensar i comprovar sobre el que s'està informant perquè sigui veraç".
Els guanyadors de les set categories han estat els següents:
*Millor informació digital
En aquesta categoria hi havia un sol finalista, que va ser també el guanyador: Josep Lluís Vidal Torres per Vescomtat de Cabrera, la força d’un territori, una sèrie de pòdcasts, publicats a Marina360.cat, que posen en valor el patrimoni històric i cultural del territori de manera divulgativa.
El guanyador va dir, en el seu agraïment, que "cal seguir reivindicant la tasca dels mitjans de proximitat i reivindicant també el nostre espai, que el tenim: només així ens en sortirem".
Li va lliurar el premi la vicepresidenta de la Junta de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Susanna Quintana.
*Millor treball en televisió
El premi en aquesta categoria ha estat per a Marc Faro, Sandra Rierola, Teresa Ibars, Laia Manresa, Carles Señalada, Anna Teixidor i Joan Torrents, per Murs de silenci. Gran Escala 2000, emès a 3Cat, un documental que, amb una bona execució, actualitza un tema que mostra una realitat molt crua i dona veu a les víctimes.
Joan Roura i Fernández, per Cinema familiar – Col·lecció Àngel Vidal, emès per Televisió de Girona, i Jordi Rull Daranas, per Comarca que batega. Petjades de la història: El romànic a Porqueres, de Banyoles Televisió, han estat finalistes.
Anna Teixidor, en nom de tot l'equip, va dedicar el premi a "les dones i nenes que van perdre una part de la seva vida en aquests prostíbuls".
Va lliurar el premi el vocal de la Junta de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes Jordi Ribot.
*Millor projecte de comunicació periodística
El premi al millor projecte de comunicació periodística ha estat per a Lluís Manyoses Fariñas, Núria Gari Miró, Núria Mayà Mesegué i Jaume Bertranpetit Busquets, per «Retrats de vida», un projecte molt ambiciós que vol generar un arxiu visual que reculli la memòria oral de la Vall de Camprodon.
Ha quedat finalista Jordi Nierga Hugas, per «Esquelles».
Núria Mayà va explicar que el projecte "és un homenatge a la gent de casa nostra, la que ha fet la Vall que tenim: és un voler immortalitzar aquestes persones, aquests pioners".
Va lliurar el premi el diputat de la Diputació de Girona Nil Papiol.
*Millor iniciativa de comunicació institucional
El guardó d’aquesta categoria ha estat per a Rosa Andreu, Jordi Moragas i Laura Llunell per 85 anys del bombardeig a Sant Hilari, un treball per a l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm que recupera la memòria històrica i la preserva a través de la memòria oral, per donar visibilitat a uns fets històrics impossibles de difondre si no és a través d’aquest mitjà.
Jordi Ribot i Puntí, per La nostra gastronomia, un projecte per a l’Ajuntament de Vilademuls, ha quedat finalista.
Moragas va remarcar que el treball els ha permès fer una recerca històrica i anar més enllà de la comunicació i la immediatesa, "donant veu als testimonis que van viure el bombardeig del gener del 39 a la nostra població". "Des de les petites històries de cada municipi acabem construint la història del nostre país", va afegir.
Va lliurar el premi la vicealcaldessa de Girona i vicepresidenta segona de la Diputació de Girona, Gemma Geis.
*Premi Miquel Diumé al millor treball en ràdio
La guanyadora és Carme Martínez Palomé per Obligades a casar-se, de Ràdio Girona – SER Catalunya, una sèrie de reportatges periodístics que tracta amb molta cura un tema tan delicat com el del matrimoni forçat.
Han quedat finalistes Angels Bronsoms, per La sal de la vida, de Ràdio Platja d’Aro; Josep Guardiola i Josep Plazas, per El pregó més llarg de la història, emès a Ràdio Salt; i David Planellas i Pere Ribes, per a Ulls Clucs, un pòdcast de La Comarca d’Olot.
Martínez, emocionada i nerviosa, va agrair a les cinc persones protagonistes dels seus reportatges "haver posat a les meves mans el relat de les seves vides", i va remarcar que no les va haver d'anar a buscar a l'altra punta del món: "Totes viuen a les comarques de Girona". Va fer un sentit agraïment a l'associació Valentes i acompanyades, i va recordar Miquel Diumé, "un gran home de ràdio al qual molts, avui, seguim enyorant".
Va lliurar el premi el vicepresident quart de la Diputació de Girona, Jordi Camps.
*Millor treball en premsa
La guanyadora ha estat Gemma Busquets Ros per «Elles als ajuntaments. Pioneres de la política local», publicat a Revista de Girona, un gran treball de recerca sobre la història d’unes dones que durant molts anys van ser invisibilitzades i oblidades.
David de Montserrat i Nonó, per «El piano, que tomba, tomba», publicat a La Mira; Mariona Ferrer i Fornells, per «Els masovers de la Catedral», publicat a la revista Arrels; i Mar Camps i Mora, per «El guardià de la cala de les algues que ja no hi són», publicat a La Mira, han quedat finalistes.
El jurat ha volgut fer una menció especial als tres treballs finalistes per la seva gran qualitat.
La guanyadora va dedicar el premi als familiars de les dones que,"en uns temps convulsos, es van comprometre. Sense la transmissió de la memòria, hi hauria l'oblit".
Va lliurar el premi el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros.
*Millor fotografia de premsa
En aquesta categoria, el jurat ha decidit per unanimitat lliurar el premi ex aequo a David Aparicio i Glòria Sánchez:
A David Aparicio, per Dana, publicada al Diari de Girona, una foto molt ben resolta que ha organitzat el caos per fer més efectiu el missatge. Expressa una situació terrible en una composició perfecta.
A Glòria Sánchez per Revolta pagesa (no publicada), per la força de la fotografia i de la pròpia acció, amb un enquadrament que convida a l’espectador a ser part de l’esdeveniment.
Han estat finalistes Aniol Resclosa i Planes per De balcó a balcó... i faig una ocupació!, publicada al Diari de Girona; i Pere Duran i Serrats per Moments previs a una desfilada de manaies (no publicada ).
Els dos fotoperiodistes van ser molt breus. Sánchez va fer un agraïment "als meus mestres, en Jordi Ribot i en Joan Castro", i Aparicio va animar els seus companys "a seguir enviant els seus treballs, perquè fan falta, es publiquin o no es publiquin".
Va lliurar el premi el president de la Diputació de Girona Miquel Noguer.
L'acte es va tancar amb les tradicionals fotos de família: la primera, amb els guanyadors, i la segona també amb tots els finalistes.
Totes les categories estan dotades amb 1.000 euros, llevat del premi al millor projecte de comunicació periodística, que té una dotació de 2.000 euros.
El jurat dels XV Premis Carles Rahola de Comunicació Local ha estat integrat per Guillem Terribas (president), llibreter i comunicador; Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Ramon Girona, vicedegà d’Estudiants de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona; Tino Soriano, fotoperiodista; Magda Gregori, periodista; Pep Prieto, escriptor i periodista; Jordi Grau, president de la Junta de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i Maria Roura, tècnica de comunicació i protocol de la Diputació de Girona, que va actuar com a secretària del jurat.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari