Joan-Ignasi Ortuño, periodista col·legiat i víctima de la precarietat. Avui lluita contra una jubilació insuficient, l’absència d’ajuts i la incertesa d'haver de viure al carrer. Ortuño ha dedicat tota una vida al periodisme cultural i comparteix el seu testimoni amb la professió.
En aquest extracte del nou llibre de Yuval Noah Harari analitzem com la intel·ligència artificial representa una amenaça no només per a les democràcies, sinó també per a les dictadures.
El passat 21 de maig el Col·legi de Periodistes de Catalunya celebrava un acte als Jardins de la Maternitat, per retre homenatge als professionals de la informació de més de trenta-cinc anys de col·legiació. Una commemoració que té lloc cada any i que és un homenatge a professionals de la informació que han viscut, des de primera línia, el canvi sofert pel periodisme, on han canviat les dinàmiques de treball.
La societat es troba en un moment de lluita de forces i és necessari prendre partit. Censures de pel·lícules LGTBI+, agressions, vexacions i assassinats a gent del col·lectiu tenen lloc, enmig d’una onada d’extrema dreta que estén discursos populistes.
La guerra a la Franja de Gaza i a Ucraïna, la dificultat d’informar sobre la crisi climàtica o la propaganda política són alguns dels reptes als quals s’estan enfrontant molts periodistes arreu del món. Segons l’últim informe de Reporters Sense Fronteres, aquest 2024 Espanya ha passat del lloc 36 al 30 en el rànquing mundial de la llibertat de premsa.
Amb l’objectiu d’arribar a públics més joves, els mitjans de comunicació han optat per intensificar l’estratègia digital amb més presència a les xarxes socials dominants. I en aquests moments, això implica ser a TikTok, la plataforma preferida per la coneguda com a Generació Z.
El desembre, el Report.cat va publicar un reportatge que portava per títol “El conflicte més mortífer” sobre l’elevat nombre de periodistes morts en la guerra entre Israel i Hamàs i les dificultats d’informar des de Gaza. Lamentablement, tres mesos després, el títol del reportatge encara és vigent i el nombre de periodistes morts a Gaza ja ascendeix a noranta-cinc, tot i que algunes fonts l’eleven fins a cent vint. Són les veus silenciades que han deixat de ser els ulls del món, que ja no informen del que succeeix a La Franja.
Sílvia Cóppulo, és una de les veus i les cares més populars del nostre país. Va començar a treballar a la ràdio amb dinou anys i, des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als mitjans audiovisuals, activitat que compagina amb la consultoria de comunicació, la docència i la investigació. Es tracta de Sílvia Cóppulo, una de les personalitats més rellevants de la història de la comunicació a Catalunya. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria professional, especialment a la ràdio.
El 27 d’octubre del 1964 es va emetre en directe La ferida lluminosa, de Josep Maria de Segarra, el primer programa en català produït per Televisió Espanyola a Catalunya i les Illes Balears. Tot i que no se’n conserva la cinta, suposava l’inici d’una programació regular en català l’últim dimarts de cada mes, sota l’epígraf de Teatro catalán.
El 19 de novembre de 1924, amb les primeres emissions de EAJ-1 Ràdio Barcelona, s’escrivia la primera pàgina de la història radiofònica del nostre país. “Una nova forma de difusió del pensament humà”, van ser les paraules amb què Josep Maria de Guillén Garcia –un dels fundadors de l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), que impulsa l’emissora degana a Espanya– va definir aquest invent tan desconegut i innovador que aleshores era la ràdio i que permetia l’emissió sense cables.
Amb la celebració dels 100 anys de la ràdio a tocar, el periodista Jordi Morató entrevista a Albert Malla, el reconegut locutor amb una veu inconfusible.
Quins reptes i oportunitats planteja el nou any pel sector de la comunicació? La periodista col·legiada Laura Saula parla amb professors i investigadors dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC per descobrir quines seran aquestes dinàmiques.
Una setantena de periodistes han estat assassinats des del passat 7 d'octubre a conseqüència del conflicte entre Israel i Hamàs. La periodista Anna Pruna relata com Gaza s'ha convertit en el lloc més perillós per als periodistes i les seves famílies.
El 8 de novembre de 1923, Josep Pla i Eugeni Xammar es trobaven en una cerveseria de Múnic quan van presenciar en primera persona el cop d'estat de Hitler. Dies més tard, els periodistes van informar de l'intent de cop d'estat, però que va passar després? Van entrevistar-lo?
Ernest Hemingway no només va ser escriptor, sinó també corresponsal a la Guerra Civil Espanyola. El periodista Francesc Farré repassa els seus inicis en el periodisme i la seva relació amb el país que va marcar la seva obra literària.
L'evolució de la publicitat ha portat a una diversificació dels actors que hi participen i sovint els periodistes també s'han convertit en la cara visible de grans espots publicitaris. Com és el cas de Matías Prats amb Línia Directa o Josep Palau per BBVA, entre una llarga llista de professionals del periodisme.
Per a molts periodistes la passió per posar paraules als fets i la realitat no es limita només a la publicació de notícies i informació. Molts periodistes, a mesura que desenvolupen les seves habilitats i avancen en la seva carrera, comencen a buscar noves maneres d'expressar-se de manera més àmplia i profunda.
En aquesta crònica, la periodista col·legiada Lara Díaz Martínez recull les impressions i anècdotes de l'homenatge a Antonio Franco que el Col·legi de Periodistes de Catalunya va organitzar el passat dimarts 26 de setembre.
En els últims anys, les seccions que tracten la crisi climàtica han anat augmentant i s'han convertit en una cobertura obligatòria dels mitjans generalistes. Però més enllà d'una secció, els mitjans estan adoptant canvis significatius en les seves pràctiques per tal de reduir la seva empremta de carboni.
Prepara't per un estiu ple d'històries fascinants i reflexions? Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la periodista Clàudia Fuertes et recomana deu llibres perquè el periodisme i la comunicació t'acompanyi.
El ritme de l'estiu és diferent, i també ho és la nostra manera de consumir informació. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la periodista Elisabet Cassà ens porta una selecció de pòdcasts sobre actualitat, economia, política, internacional, societat, cultura, esports, ciència i tècnica, oci i públic infantil i juvenil.
Com haurien de tractar els mitjans de comunicació locals els partits que fomenten valors antidemocràtics sense convertir-se en altaveu del discurs de l’odi, la xenofòbia i el racisme? Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Bàrbara Padilla escriu la crònica de la jornada sobre com informar de l’extrema dreta des dels mitjans locals.
Marta Gellhorn va ser coneguda per ser la tercera dona d'Ernest Hemingway i no pas pel seu paper com a reportera, novel·lista i assagista. Va ser una de les primeres persones periodistes a trepitjar Dachau, el camp de concentració, i va enrolar com a camillera per assistir al desembarcament de Normandia.
El periodisme es tracta d'una activitat tan antiga com les primeres civilitzacions, en les quals les notícies es transmetien de forma oral. El periodista Jordi Pacheco ens apropa una mica més a la imatge de l'evangelista Lluc.
En plena setmana de la Biennal del Pensament, el CCCB s'omple d'espectadors que volen entendre què passa a l'est d'Europa i què sorgeix de l'espai postsoviètic. Qui millor que parlar d'aquest llegat que Svetlana Aleksiévitx?
El consum de productes sonors està més viu que mai, tot i la ràpida evolució de les noves tecnologies i del gran ventall de plataformes de què disposem els consumidors. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi, la periodista Gemma Bufias relata com cada vegada més les marques utilitzen el pòdcast en la seva estratègia de màrqueting.
La ultradreta dirigida per Giorgia Meloni aconsegueix la victòria per primera vegada en unes eleccions a Itàlia. Meloni s'ha guanyat el públic amb un discurs populista, racista, xenòfob i homòfob. Però, si la vencedora no hagués conquistat els mitjans de comunicació, hauria obtingut els mateixos resultats?
Veure, escriure i publicar. Aquest era el lema del primer periodista d'investigació espanyol, i això és el que va fer amb la vaga minera de Riotinto o amb la cara desconeguda del Rif. Francesc Ponsa ens apropa una mica més a la imatge de Luis Orteyza.
Un prolífic professional que va destacar per la seva gran curiositat i varietat de temes que tractava a la seva obra, que es compon d’uns vint-i-cinc mil articles, una quinzena de novel·les i una vintena de llibres. Laura Saula ens apropa una mica més a la història de Néstor Luján, el periodista sibarita.
A l'allau de notícies habitual, s'afegeixen les notícies falses o fake news, informacions dubtoses que posen en risc la llibertat democràtica en difamar mentides. Aquest tipus de notícia el podem trobar tant a diaris com a les xarxes socials. La immediatesa per publicar contingut nou, la relació amb idees polítiques o la manca de verificació, són algunes de les causes que provoquen aquest tipus de notícies.
El periodisme evoluciona en funció de cada moment històric. Després de llargs anys de premsa escrita, de ràdio i de televisió, apareix la revolució d'Internet i, amb ella, les xarxes socials. El periodisme va trigar poc a dir la seva en aquest espai i els mitjans de comunicació van fer el seu lloc a Facebook, Twitter, YouTube i Instagram.
Molts projectes periodístics digitals es gestionen a la xarxa amb un dels gestors de continguts més coneguts i escollits per professionals de tots els sectors: WordPress. Aquest sistema de gestió permet instal·lar plugins amb funcions concretes que ajuden a millorar la web. L'autor de l'article, Adrian Caballero, destaca cinc plugins que no poden faltar en un WordPress d'un projecte periodístic.
Anna Murià ha sigut una de les escriptores més longeves de la literatura catalana, en canvi, la seva figura encara és desconeguda pel gran públic. Des de Report.cat, setmanari digital del Col·legi, Elisabet Cassà recomana la periodista Anna Murià, qui va ser reconeguda per seu paper com a primera directora en un diari en català.
