A casa, Auclert va aprendre a ser lliure i independent, una manera de ser per la qual la van expulsar de dos internats en considerar que tenia una mentalitat massa oberta. La jove periodista va arribar a París en un moment crucial de la història de França, Napoleó III acabava de caure i la Tercera República obria pas a l’activisme i l’avanç en drets socials.
Va col·laborar amb el diari L’avenir des femmes (El futur de les dones) però de nou la seva ideologia xocava amb la dels directors que eren més moderats. A la recerca de poder exercir com a periodista lliurement, va fundar la publicació quinzenal La Cittoyenne (La ciutadania). En les seves pàgines la periodista parlava sobre l’emancipació de la dona, el dret a vot, el matrimoni amb separació de béns i molts més temes que solien incomodar a una bona part de la població.
També va dirigir una columna titulada Le feminisme (El feminisme) al diari Le Radical, un espai on va reivindicar els drets de les dones. Fins a l’últim dia, la lluita i l’activisme van guiar i influenciar tant les seves decisions personals com professionals. Gràcies a la seva valentia i perseverança és considerada una figura central en la història del feminisme.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari