Els professionals dels mitjans són referents lingüístics, però sovint cometen errors. Experts en correcció destaquen les errades més comunes.
Una disputa legal sobre drets d'autor sorgida a partir d'una foto icònica de El Vaquilla, feta pel fotògraf Paco Elvira, torna a posar en qüestió l'ús de les imatges antigues.
El fenomen que porta el nom de la cantant nord-americana Barbra Streisand, pot fer que el remei sigui pitjor que la malaltia. La periodista Irene Riart ens explica de què es tracta i amb quins personatges i temàtiques es propaga més ràpid.
Els butlletins informatius i els esdeveniments presencials són formats a l'alça que estan demostrant ser eficaços per connectar els lectors amb els mitjans i fidelitzar-los. La periodista Karen Montero analitza aquesta estratègia amb el suport d’experts en el sector.
El passat 21 de maig el Col·legi de Periodistes de Catalunya celebrava un acte als Jardins de la Maternitat, per retre homenatge als professionals de la informació de més de trenta-cinc anys de col·legiació. Una commemoració que té lloc cada any i que és un homenatge a professionals de la informació que han viscut, des de primera línia, el canvi sofert pel periodisme, on han canviat les dinàmiques de treball.
La guerra a la Franja de Gaza i a Ucraïna, la dificultat d’informar sobre la crisi climàtica o la propaganda política són alguns dels reptes als quals s’estan enfrontant molts periodistes arreu del món. Segons l’últim informe de Reporters Sense Fronteres, aquest 2024 Espanya ha passat del lloc 36 al 30 en el rànquing mundial de la llibertat de premsa.
La societat es troba en un moment de lluita de forces i és necessari prendre partit. Censures de pel·lícules LGTBI+, agressions, vexacions i assassinats a gent del col·lectiu tenen lloc, enmig d’una onada d’extrema dreta que estén discursos populistes.
Amb l’objectiu d’arribar a públics més joves, els mitjans de comunicació han optat per intensificar l’estratègia digital amb més presència a les xarxes socials dominants. I en aquests moments, això implica ser a TikTok, la plataforma preferida per la coneguda com a Generació Z.
El 19 de novembre de 1924, amb les primeres emissions de EAJ-1 Ràdio Barcelona, s’escrivia la primera pàgina de la història radiofònica del nostre país. “Una nova forma de difusió del pensament humà”, van ser les paraules amb què Josep Maria de Guillén Garcia –un dels fundadors de l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), que impulsa l’emissora degana a Espanya– va definir aquest invent tan desconegut i innovador que aleshores era la ràdio i que permetia l’emissió sense cables.
El 27 d’octubre del 1964 es va emetre en directe La ferida lluminosa, de Josep Maria de Segarra, el primer programa en català produït per Televisió Espanyola a Catalunya i les Illes Balears. Tot i que no se’n conserva la cinta, suposava l’inici d’una programació regular en català l’últim dimarts de cada mes, sota l’epígraf de Teatro catalán.
Sílvia Cóppulo, és una de les veus i les cares més populars del nostre país. Va començar a treballar a la ràdio amb dinou anys i, des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als mitjans audiovisuals, activitat que compagina amb la consultoria de comunicació, la docència i la investigació. Es tracta de Sílvia Cóppulo, una de les personalitats més rellevants de la història de la comunicació a Catalunya. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria professional, especialment a la ràdio.
El desembre, el Report.cat va publicar un reportatge que portava per títol “El conflicte més mortífer” sobre l’elevat nombre de periodistes morts en la guerra entre Israel i Hamàs i les dificultats d’informar des de Gaza. Lamentablement, tres mesos després, el títol del reportatge encara és vigent i el nombre de periodistes morts a Gaza ja ascendeix a noranta-cinc, tot i que algunes fonts l’eleven fins a cent vint. Són les veus silenciades que han deixat de ser els ulls del món, que ja no informen del que succeeix a La Franja.
Amb la celebració dels 100 anys de la ràdio a tocar, el periodista Jordi Morató entrevista a Albert Malla, el reconegut locutor amb una veu inconfusible.
El març de 2007 naixia una nova plataforma, Twitch. La idea que plantejaven els seus fundadors era un "reality show", càmeres i micros oberts 24/7. Twitch s'ha acabat convertint en la plataforma de streaming més gran del món amb 140 milions d'usuaris actius al mes i 30 milions de visites al dia. Tal va ser l'èxit i la projecció que, set anys més tard, el 2014, Jeff Bezos adquiria la plataforma de streaming per 970 milions de dòlars.
Quins reptes i oportunitats planteja el nou any pel sector de la comunicació? La periodista col·legiada Laura Saula parla amb professors i investigadors dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC per descobrir quines seran aquestes dinàmiques.
Una setantena de periodistes han estat assassinats des del passat 7 d'octubre a conseqüència del conflicte entre Israel i Hamàs. La periodista Anna Pruna relata com Gaza s'ha convertit en el lloc més perillós per als periodistes i les seves famílies.
