L'anàlisi explora la polèmica integració d'influencers i creadors de contingut en el periodisme tradicional. A través de col·laboracions amb mitjans s'aborden les seves contribucions per connectar amb públics joves i popularitzar contingut en català, tot destacant la tensió entre l'impacte positiu en les audiències i els riscos de banalitzar la professió.
Després de l’adquisició de Twitter per Elon Musk, transformada ara en X, la plataforma ha perdut suports entre periodistes i mitjans de comunicació. L’augment de desinformació, la viralització de missatges d’odi i la manca de moderació han fet que grans mitjans com NPR, The Guardian i La Vanguardia abandonin la xarxa.
Amb la proximitat de les festes de Nadal, fer regals significatius es converteix en una oportunitat per donar suport al periodisme de qualitat. Articles com el llibre Renàixer del fang, dedicat a la reconstrucció cultural de barris valencians afectats per desastres naturals, o iniciatives com Sonda Internacional, que denuncia les conseqüències de la crisi climàtica, són alguns exemples.
La sisena edició de la Jornada de Comunicació Corporativa, organitzada pel Col·legi de Periodistes i Dircom Catalunya, va reunir més de 130 participants per debatre sobre el valor dels intangibles com la confiança, reputació i transparència en empreses i institucions. Experts van analitzar com la comunicació estratègica pot generar credibilitat, destacant exemples d'empreses que vinculen ètica i impacte social amb èxit empresarial.
El 19 de novembre de 1924, amb les primeres emissions de EAJ-1 Ràdio Barcelona, s’escrivia la primera pàgina de la història radiofònica del nostre país. “Una nova forma de difusió del pensament humà”, van ser les paraules amb què Josep Maria de Guillén Garcia –un dels fundadors de l’Associació Nacional de Radiodifusió (ANR), que impulsa l’emissora degana a Espanya– va definir aquest invent tan desconegut i innovador que aleshores era la ràdio i que permetia l’emissió sense cables.
El 27 d’octubre del 1964 es va emetre en directe La ferida lluminosa, de Josep Maria de Segarra, el primer programa en català produït per Televisió Espanyola a Catalunya i les Illes Balears. Tot i que no se’n conserva la cinta, suposava l’inici d’una programació regular en català l’últim dimarts de cada mes, sota l’epígraf de Teatro catalán.
Sílvia Cóppulo, és una de les veus i les cares més populars del nostre país. Va començar a treballar a la ràdio amb dinou anys i, des de llavors, ha desenvolupat la seva carrera professional als mitjans audiovisuals, activitat que compagina amb la consultoria de comunicació, la docència i la investigació. Es tracta de Sílvia Cóppulo, una de les personalitats més rellevants de la història de la comunicació a Catalunya. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria professional, especialment a la ràdio.
El desembre, el Report.cat va publicar un reportatge que portava per títol “El conflicte més mortífer” sobre l’elevat nombre de periodistes morts en la guerra entre Israel i Hamàs i les dificultats d’informar des de Gaza. Lamentablement, tres mesos després, el títol del reportatge encara és vigent i el nombre de periodistes morts a Gaza ja ascendeix a noranta-cinc, tot i que algunes fonts l’eleven fins a cent vint. Són les veus silenciades que han deixat de ser els ulls del món, que ja no informen del que succeeix a La Franja.
Amb la celebració dels 100 anys de la ràdio a tocar, el periodista Jordi Morató entrevista a Albert Malla, el reconegut locutor amb una veu inconfusible.
El març de 2007 naixia una nova plataforma, Twitch. La idea que plantejaven els seus fundadors era un "reality show", càmeres i micros oberts 24/7. Twitch s'ha acabat convertint en la plataforma de streaming més gran del món amb 140 milions d'usuaris actius al mes i 30 milions de visites al dia. Tal va ser l'èxit i la projecció que, set anys més tard, el 2014, Jeff Bezos adquiria la plataforma de streaming per 970 milions de dòlars.
Quins reptes i oportunitats planteja el nou any pel sector de la comunicació? La periodista col·legiada Laura Saula parla amb professors i investigadors dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC per descobrir quines seran aquestes dinàmiques.
Una setantena de periodistes han estat assassinats des del passat 7 d'octubre a conseqüència del conflicte entre Israel i Hamàs. La periodista Anna Pruna relata com Gaza s'ha convertit en el lloc més perillós per als periodistes i les seves famílies.
La capacitat d'oratòria és considerada crucial per a aspirar a la presidència mentre que la destresa per escriure és secundària, ja que s'hi encarrega de redactar les intervencions dels líders polítics són els logògrafs o speechwriters.
El 8 de novembre de 1923, Josep Pla i Eugeni Xammar es trobaven en una cerveseria de Múnic quan van presenciar en primera persona el cop d'estat de Hitler. Dies més tard, els periodistes van informar de l'intent de cop d'estat, però que va passar després? Van entrevistar-lo?
L'evolució de la publicitat ha portat a una diversificació dels actors que hi participen i sovint els periodistes també s'han convertit en la cara visible de grans espots publicitaris. Com és el cas de Matías Prats amb Línia Directa o Josep Palau per BBVA, entre una llarga llista de professionals del periodisme.
Enguany es compleix mig segle de l’aparició del llibre Ideología y análisis de medios de comunicación (Dopesa, 1972), escrit per Josep Maria Casasús, el que va ser el primer tractat en llengua castellana que abordava l’anàlisi estructuralista dels mitjans de comunicació. Una obra de referència pel món acadèmic.
