L'anàlisi explora la polèmica integració d'influencers i creadors de contingut en el periodisme tradicional. A través de col·laboracions amb mitjans s'aborden les seves contribucions per connectar amb públics joves i popularitzar contingut en català, tot destacant la tensió entre l'impacte positiu en les audiències i els riscos de banalitzar la professió.
Després de l’adquisició de Twitter per Elon Musk, transformada ara en X, la plataforma ha perdut suports entre periodistes i mitjans de comunicació. L’augment de desinformació, la viralització de missatges d’odi i la manca de moderació han fet que grans mitjans com NPR, The Guardian i La Vanguardia abandonin la xarxa.
Amb la proximitat de les festes de Nadal, fer regals significatius es converteix en una oportunitat per donar suport al periodisme de qualitat. Articles com el llibre Renàixer del fang, dedicat a la reconstrucció cultural de barris valencians afectats per desastres naturals, o iniciatives com Sonda Internacional, que denuncia les conseqüències de la crisi climàtica, són alguns exemples.
La sisena edició de la Jornada de Comunicació Corporativa, organitzada pel Col·legi de Periodistes i Dircom Catalunya, va reunir més de 130 participants per debatre sobre el valor dels intangibles com la confiança, reputació i transparència en empreses i institucions. Experts van analitzar com la comunicació estratègica pot generar credibilitat, destacant exemples d'empreses que vinculen ètica i impacte social amb èxit empresarial.
El món de l’streaming en vídeo està més diversificat que mai, amb cinc plataformes clau liderant el mercat: Twitch, YouTube, Kick, Facebook Live i TikTok Live. Cada plataforma ofereix característiques úniques que atrauen creadors i audiències segons les seves necessitats.
La periodista i activista climàtica brasilera Eliane Brum es defineix com una "corresponsal de guerra de l'Amazònia," denunciant la destrucció del pulmó verd del planeta. Des del seu trasllat a Altamira, un dels epicentres del conflicte amazònic, Brum ha viscut de prop la violència, els incendis i l'impacte de les grans corporacions.
Montserrat Rigall analitza el potencial de la intel·ligència artificial generativa (IAG) com a eina per al periodisme. Destaca la importància d'integrar-la amb un enfocament crític i basat en un codi de bones pràctiques, fent èmfasi en l’elaboració de prompts clars utilitzant tècniques com les 5W per millorar l'eficàcia de la IA.
Donald Trump ha tornat al poder i amb ell ressorgeix una etapa marcada per la desinformació i el conflicte mediàtic. El seu primer mandat ja va deixar més de 30.000 afirmacions falses i una clara animadversió cap als mitjans tradicionals, qualificant-los com “l’enemic del poble”.
Joan-Ignasi Ortuño, periodista col·legiat i víctima de la precarietat. Avui lluita contra una jubilació insuficient, l’absència d’ajuts i la incertesa d'haver de viure al carrer. Ortuño ha dedicat tota una vida al periodisme cultural i comparteix el seu testimoni amb la professió.
Maruja Torres comparteix la seva visió sobre el conflicte a l’Orient Mitjà, l’amistat i el futur de la professió i el seu amor pel periodisme.
En aquest extracte del nou llibre de Yuval Noah Harari analitzem com la intel·ligència artificial representa una amenaça no només per a les democràcies, sinó també per a les dictadures.
Laura Saula ens presenta un rememoratiu de la vida d’Aurora Bertrana. Periodista avançada a l’època, va ser una dona moderna, revolucionària i cosmopolita.
El passat 21 de maig el Col·legi de Periodistes de Catalunya celebrava un acte als Jardins de la Maternitat, per retre homenatge als professionals de la informació de més de trenta-cinc anys de col·legiació. Una commemoració que té lloc cada any i que és un homenatge a professionals de la informació que han viscut, des de primera línia, el canvi sofert pel periodisme, on han canviat les dinàmiques de treball.
La guerra a la Franja de Gaza i a Ucraïna, la dificultat d’informar sobre la crisi climàtica o la propaganda política són alguns dels reptes als quals s’estan enfrontant molts periodistes arreu del món. Segons l’últim informe de Reporters Sense Fronteres, aquest 2024 Espanya ha passat del lloc 36 al 30 en el rànquing mundial de la llibertat de premsa.
La societat es troba en un moment de lluita de forces i és necessari prendre partit. Censures de pel·lícules LGTBI+, agressions, vexacions i assassinats a gent del col·lectiu tenen lloc, enmig d’una onada d’extrema dreta que estén discursos populistes.
Amb l’objectiu d’arribar a públics més joves, els mitjans de comunicació han optat per intensificar l’estratègia digital amb més presència a les xarxes socials dominants. I en aquests moments, això implica ser a TikTok, la plataforma preferida per la coneguda com a Generació Z.
