La sentència ha arribat dos anys després de que a instàncies d’un mitjà d’informació periodística, Crític, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) obligués a la Generalitat a fer pública la llista de propietaris amb 10 o més habitatges. La Cambra de la Propietat hi va presentar recurs i, ara, el TSJC li dóna la raó. Segons la sentència, publicar el nom dels grans tenidors posaria en risc la seguretat pública i incentivaria les ocupacions. La resolució desestima com a prioritari el dret a la informació de la ciutadania al·legada per la publicació i la pròpia GAIP.
Amb aquesta nota, el Col·legi de Periodistes i el CIC no volen qüestionar la resolució del TSJC però sí que pretén incentivar la reflexió sobre els límits al dret a la informació. En un moment en que el debat social i periodístic sobre el preu dels lloguers i el dret a l’habitatge ocupa un lloc important en l’agenda social, el periodisme ha de tenir al seu abast la màxima documentació per oferir una informació contrastada i que doni servei als ciutadans. La reflexió que fem es recolza en el Criteri sisè del Codi Deontològic de la professió periodística que insta als i a les “periodistes a defensar el dret a la informació davant de qualsevol restricció a la transparència exigida per l’interès públic, especialment quan les fonts són administracions i organismes oficials”.
Sabem que els límits entre la preservació de qualsevol tipus de dada i el dret a la informació són difusos i que la frontera és difícil de traçar. Però en la reflexió que proposem, la nostra posició s’inclina a favor de la prevalença del dret a la informació. Ho pensem així perquè, tal com recomana el nostre Codi Deontològic en el seu preàmbul, “els periodistes i mitjans de comunicació han de tenir la màxima llibertat d’informació (...) i han d’exercir-la amb responsabilitat”. I ho reafirmem perquè el Reglament del Parlament Europeu sobre el tractament de dades personals i la seva lliure circulació, defensa de forma explícita el periodisme: “A fi de tenir present la importància del dret a la llibertat d’expressió en qualsevol societat democràtica, és necessari que les nocions relatives a aquesta llibertat, com el periodisme, s’interpretin en sentit ampli”(1).
- CONSIDERANDO 153 del REGLAMENTO (UE) 2016/679 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 27 de abril de 2016 relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos y por el que se deroga la Directiva 95/46/CE (Reglamento general de protección de datos)
1 Comentari
Deixa el teu comentari