Quan va començar la pandèmia a Espanya, a principis de març, les notícies falses van començar a créixer desmesuradament. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi de Periodistes, Bàrbara Padilla explica l'abast de les fake news en el context de l'emergència sanitària, la seva procedència i com evitar-les.
Durant aquests darrers mesos, des que la COVID-19 va arribar a Espanya, s'han generat milers de fake news: a l'inici a través de missatges reenviats del Whatsapp i, més endavant, a les xarxes socials. N'hi ha de tota mena, des de les que diuen que beure gel hidroalcohòlic mata el virus, fins a les que afirmen que les mascaretes provoquen intoxicació per diòxid de carboni.
Segons un estudi del Pew Research Center dels Estats Units, els ciutadans que s’han informat del coronavirus a través de les xarxes socials són els que menys en saben de la malaltia, és a dir, els més desinformats. Són les persones que s'han quedat amb una única versió, sense contrastar-la amb fonts creïbles o mitjans de comunicació de renom. L'OMS va haver de crear una secció al seu web dedicada específicament a desmentir rumors, per tal que la població es mantingués informada i no caigués en els paranys de les notícies falses. La periodista Bàrbara Padilla descriu els diferents perfils dels creadors de mentides, alguns més benintencionats que d'altres.
Afortunadament, i cada vegada de manera més eficaç, els fact checkers compostos per les plataformes de verificació i els mitjans de comunicació, són capaços de desmentir ràpidament moltes de les notícies falses que es generen avui en dia, en temps de pandèmia.
Pots llegir l’article sencer a
Report.cat
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari