Josep Maria Casasús i Guri (Barcelona, 1944), que el 31 de juliol compleix setanta-cinc anys, en porta cinquanta dedicats al periodisme i quaranta a l’educació dels futurs professionals, estimant una feina que només reconeix si és ètica i a la que sempre ha recolzat com a col·legiat. La trobada amb aquest veterà de l’ofici té lloc al campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, anteriorment seu de Ca l’Aranyó, una fàbrica de manufactura de cotó del carrer Roc Boronat de Barcelona.
Casasús ha estat professor de milers d’alumnes en la seva llarga trajectòria docent a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, primer, i a la UPF, després, des de la seva fundació el 1993, on va definir els estudis de Periodisme. Per aquest catedràtic de Periodisme per la UAB, que sempre va combinar la docència amb l’exercici de la professió, majoritàriament vinculada a La Vanguardia, i al Grup Godó en general, el millor model de formació de la professió és el nord-americà, que exigeix una especialització per obtenir el títol.
El naixement de la UPF es va emmirallar, tal com recorda Casasús, en aquest model, que es va concretar a partir de “l’ordre ministerial específica pels estudis de Periodisme de Javier Solana, quan era ministre d’Educació, que va regular que Periodisme seria un segon cicle de dos anys de durada i al què s’hi podria accedir des d’un primer cicle completat de tres anys de qualsevol carrera o diplomatura”. Posteriorment, arran del Pla Bolonya, el model va canviar passant a ser un Grau de quatre anys més un de màster.
1 Comentari
Deixa el teu comentari