Les dificultats per a escollir els principals càrrecs de les institucions comunitàries que hem vist recentment no contribueixen precisament a donar una bona imatge d’Europa. Segurament molts ciutadans europeus han copsat que no totes les amenaces venen dels grups euròfobs i nacional-populistes o de les fake news, com semblava. I és que les darreres eleccions a Europa s’havien plantejat com una lluita del bé contra el mal, dels liberals contra aquells qui volen la regressió dels principis democràtics. Europa es jugava el seu ser o no ser. Ara bé, això només és una de les possibles lectures del que va passar. A voltes, però, les lluites més ferotges són menys evidents.
Com en altres ocasions, la campanya va anar acompanyada de sospites sobre operacions de desinformació i temors d’ingerències externes, especialment des de Rússia. Qui ha estat fins ara comissari europeu a càrrec de la seguretat, Julian King, alertava en declaracions a Politico que encara han de millorar respecte als comptes falsos, els vots i les rectificacions. “També hem de ser conscients que els que miren d’intentar interferir aprendran, canviaran i evolucionaran les seves tàctiques”, admetia.
També va tenir força ressò una investigació d’Avaaz, una plataforma d’activisme en línia, que denunciava una sèrie de pàgines i grups a Facebook per promoure la desinformació. Segons aquest informe, aplegaven prop de sis milions de seguidors (gairebé tres vegades més que les pàgines dels partits d’extrema dreta antieuropea dels diferents països) i Facebook les va tancar després de dur a terme la seva pròpia investigació.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari