Emprendre no és fàcil. Encara menys en un sector, el del periodisme i la comunicació, en què des de fa anys les estadístiques parlen de crisis, retallades i tancaments. Tot i això, l’auge del consum digital ha animat molts periodistes a aventurar-se amb el seu propi mitjà digital, canals i pòdcasts o, fins i tot, amb una agència de comunicació. Aquí presentem tota una sèrie de consells pràctics recollits en forma de guia d’aquells que s’han arriscat i que, a hores d’ara, ja són experts en emprenedoria.
Molts catalans van seguir les eleccions nord-americanes amb Lídia Heredia, la corresponsal a Washington de Televisió de Catalunya. De jove, aquesta badalonina no somiava pas ser periodista, tot i que ara, convertida en una respectada professional, ja acumula tres dècades i mitja d’experiència en l’ofici. En aquestes pàgines repassem amb ella la seva trajectòria i analitzem l’evolució d’un periodisme que li ha permès viure tot d’experiències i conèixer molta gent.
El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.
Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?
Josep Lluís Suelves Naya va morir de càncer el 3 d’agost. Natural de Sabadell, els inicis en el periodisme van ser al ja desaparegut diari Correo Catalán. De la premsa escrita, va passar a la televisió. El 1985, s’incorporà a TV3, on va desenvolupar diversos càrrecs, com cap de secció de Societat i cap d’Assignacions, departament des d’on coordinava l’equip de reporters de la cadena. A TV3 també va ser editor del 3/24.
Per quart any consecutiu, una sèrie de fotògrafs han elaborat un calendari solidari per a l’Inout Hostel (
Globus Punxats
Wilfredo Espina
La Garbera edicions, 2013
227 pàgines
Opisso (1903-1912)
Josep Maria Cadena
Àmbit Serveis Editorials, 2013
555 pàgines
De reinas a ciudadanas
Medios de comunicación, ¿motor o rémora para la igualdad?
Juana Gallego
Editorial Aresta
309 pàgines
Vint i Ramon Barnils
Laia Altarriba
Edicions Dau / Grup de Periodistes Ramon Barnils, 2013
200 pàgines
Valentí Almirall. Obra Completa (1880-1884)
Edició, introducció i notes a cura de Josep Maria Figueres
Institut d’Estudis Catalans, 2013
955 pàgines
La cultura y la vida
Catorce crónicas de escritores, artistas, cambios de época y aventuras creativas
Sergio Vila-Sanjuán
Libros de Vanguardia, 2013
175 pàgines
Inconformistes
Cròniques socials a la Barcelona de la crisi
Ana Basanta i Silvia Torralba
Angle Editorial, 2013
172 pàgines
Cómo preparar un plan de Social Media Marketing
En un mundo que ya es 2.0
Pedro Rojas i María Redondo
Editorial Gestión 2000 (Planeta), 2013
225 pàgines
El conflicto de Irak y el derecho internacional. El caso Couso
Albert Galinsoga Jordà (ed.)
Edicions de la Universitat de Lleida / Universidad de Santiago de Compostela, 2013
705 pàgines
Entrevistas. Diálogos con la política, la cultura y el poder
Margarita Rivière
Publicacions i Edicions de la UB, 2013
197 pàgines
