Sílvia Soler Guasch va néixer i créixer envoltada de literatura. Era habitual tornar a casa seva i trobar-se als seus pares -la professora de literatura i poetessa, Carme Guasch, i el seu pare, Antoni Soler- asseguts cadascú en una butaca llegint. L’escriptora i periodista va participar ahir, a Manresa, en una edició especial del cicle, dins el festival literari “Tocats de lletra”, i va repassar davant d’un públic nombrós la seva trajectòria personal i professional de la mà de la periodista Anna Vilajosana.
Entre d’altres confessions, va assegurar que “en aquest país hi ha un divorci entre crítica i escriptors” i va lamentar que, malgrat que cada vegada té més lectors, cap mitjà de comunicació li dedica una ressenya. “Al principi em molestava, però ara penso que potser és millor perquè no sé què dirien!”. Al seu entendre, ha pesat en negatiu que comencés a escriure quan feia de periodista i que no publiqués a cap editorial de les que es consideren “serioses”.
Soler va debutar en el món literari amb la recopilació de contes “Arriben els ocells de nit” i té una desena de llibres publicats, entre els quals, “Petons de diumenge” (Premi Prudenci Bertrana 2008), “L’estiu que comença” (Premi Ramon Llull 2013) i “Un any i mig”. El febrer de l’any que ve sortirà la seva nova novel·la, “Els vells amics”, sobre l’amistat i la vocació artística.
El moment més emotiu de l’entrevista va ser quan va parlar de la seva mare, que va morir el 1998. L’actriu Àngels Torrens va recitar tres poemes de Carme Guasch, una poetessa empordanesa que es va aferrar a l’escriptura per afrontar la pèrdua del seu marit. El fill gran de Sílvia Soler va dedicar el treball de batxillerat a l’estudi de l’obra de l'àvia. “Ha estat el millor regal de la meva vida”, va assegurar l’escriptora.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari