Una reivindicació del periodisme de proximitat, de qualitat i honest. Així es podria resumir la gala de lliurament dels XIV Premis Carles Rahola de Comunicació Local. Tant els parlaments oficials com els dels premiats van coincidir en això. L'acte, que es va celebrar a la Sala de Cambra de l'Auditori de Girona, va aplegar prop de 400 persones: finalistes als guardons, periodistes d'arreu de les comarques gironines, autoritats diverses i també gent "normal" que va venir per, simplement, gaudir de la vetllada.
A banda de la reivindicació del periodisme, la nit va tenir altres protagonistes: els guanyadors i els finalistes, és clar (ara en parlarem), però també el conductor de la gala: en Marc Giró. El periodista va tornar a demostrar que és un monstre dels escenaris: llengua afilada i ment ràpida, no va deixar passar cap oportunitat per fer i dir el que va voler. I sempre comptant amb la complicitat dels assistents, que van riure i aplaudir les estirades d'orelles (verbals) que va dedicar, sobretot, als polítics.
Però el gran protagonista de la nit, el que va recollir més aplaudiments, més llargs i més emotius va ser en Miquel Ruiz (1954 - 2023). El seu record va sobrevolar tot l'acte, i va aparèixer en els discursos tant del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, com del president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Jordi Grau. També va fer-se present en les paraules de més d'un dels guardonats. I el vídeo que es va projectar per retre-li homenatge va ser, sens dubte, el moment més intens de la gala. En Miquel va deixar empremta i es va fer estimar. I uns premis com els Rahola no podien deixar de fer-ho palès.
El primer guanyador de la nit va ser Santiago Tejedor Calvo, que va rebre la Beca dels Premis Carles Rahola -instituïda per l'Ajuntament de Girona amb la col·laboració de la Diputació i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes- per la proposta «La intel·ligència artificial al periodisme de Girona. 20 mirades d’experts sobre els riscos, les oportunitats i els desafiaments de la comunicació robotitzada a les comarques gironines».
Tejedor va rebre -a més dels elogis de Giró al seu físic- 3.000 euros per poder tirar endavant aquest projecte.
El fotoperiodista Tino Soriano va ser qui va rebre els primers bigotis de la nit (renovats aquest any, per cert), i ho va fer en la categoria de comunicació institucional per Quaranta aniversari de l’escola Palau de Girona, del Centre d’Educació Especial Palau, una proposta que combina un molt bon treball escrit amb imatges, i que té el valor afegit de visualitzar el col·lectiu de les persones amb trastorn neuromotor. Soriano, emocionat i descol·locat, va improvisar un discurs en el qual va reivindicar la feina dels fotògrafs per deixar constància del que està passant al món. També va explicar que el projecte premiat "ens explica el món tal i com el veuen aquesta mainada que no es poden expressar, però que gràcies a la fotografia ens deixaran una manera de veure que, possiblement, cap de nosaltres sigui capaç d'imitar".
El següent guardó de la nit va ser el de millor informació digital, i el jurat va decidir atorgar-lo ex aequo als equips dels dos treballs finalistes: Albert Isern, Àlex Luna, Andrea López, Arnau Madrià, Jordi Mariscot i Sergi Garcia, per Canvi de joc, per la innovació en els nous formats a l’hora de comunicar; i Gemma Alegrí, Laia Coronado i Maria Vidal, per Som Rambla - Especial Fires i Festes 2022, per l’adaptació de continguts en funció de cada plataforma. Des de Som Rambla es va reivindicar la importància del periodisme local i es va recordar la precarietat que viu aquest sector; mentre que Canvi de joc van assegurar que el premi suposava per a ells un impuls per "anar cap amunt i emprendre noves vies de comunicació".
El Col·lectiu Cultural Ràdio Platja d’Aro per Desperts, va obtenir el Premi Miquel Diumé al millor treball en ràdio. El seu programa va ser considerat pel jurat un molt bon retrat de la pandèmia, molt ric en testimonis i un exemple de vocació de servei d’una institució. "Seria bo anar recordant de tant en tant als que no van saber protegir els més febles que no podem oblidar tant dolor i que han de seguir treballant perquè no torni a passar mai més", van dir en un discurs breu, però molt emotiu i ben trabat.
Joan Roura va pujar a l'escenari emocionat per recollir el premi al millor treball en televisió per Llibreria Geli, epíleg, emès a Televisió de Girona, un programa que, alhora que mostra el tancament d’una llibreria, reflexiona sobre la pèrdua de comerços amb tradició i sobre el canvi de model de consum. "La Llibreria Geli ens ha deixat sobtadament, i això va tenir el seu impacte en tot el món cultural", va recordar, abans d'agrair als treballadors de la Geli la seva col·laboració en el documental.
També estava emocionada la Carme Vinyoles quan va rebre el guardó al millor treball en premsa per Puteros, aquells homes tan normals, un treball publicat a La República que aporta un punt de vista diferent sobre un tema socialment conflictiu. La periodista va explicar que el reportatge posa el focus en els "consumidors de persones" i va denunciar que les dones i les nenes "traficades sexualment no estan exercint la seva llibertat ni un ofici, sinó que és una violència i una esclavitud".
Pau de la Calle va recollir, entre content i astorat, el darrer guardó de la nit, el de millor fotografia de premsa per Les cures de la Patri, una foto no publicada realitzada al santuari d’animals Gaia, a Camprodon, en la que destaca l’excel·lent composició d’elements i la il·luminació. El jove va agrair a la Fundació Santuari Gaia la feina que fan pels animals i haver-li obert les portes per poder fer el reportatge.
La vetllada es va cloure amb tres fotos de família: la dels premiats, la dels premiats i els finalistes i, finalment, s'hi van afegir el presentador i les autoritats que havien lliurat guardons. Després, ja passats els nervis, tots els assistents van poder gaudir de la conversa amb companys i amics mentre feien una copa de cava al hall de l'Auditori.
Llarga vida als Rahola!
Podeu veure la gala sencera i cadascun dels treballs premiats aquí.
Guanyadors i finalistes dels XIV Premis Carles Rahola de Comunicació Local
Guanyador: Tino Soriano per Quaranta aniversari de l’escola Palau de Girona, del Centre d’Educació Especial Palau.
Finalistes:
Guanyador: Col·lectiu Cultural Ràdio Platja d’Aro per Desperts.
Finalistes:
Guanyador: Joan Roura i Fernández per Llibreria Geli, epíleg, emès a Televisió de Girona.
Finalista:
Guanyadors ex aequo:
Guanyadora: Carme Vinyoles Cases, per Puteros, aquells homes tan normals, publicat a La República.
Finalistes:
Guanyador: Pau de la Calle Argelès, per Les cures de la Patri.
Finalista:
El premi al millor projecte de comunicació periodística ha quedat desert, perquè no s’hi ha presentat cap proposta.
El jurat dels XIV Premis Carles Rahola de Comunicació Local ha estat integrat per Guillem Terribas (president), llibreter i comunicador; Joan Maria Morros, periodista, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Pep Prieto, escriptor i periodista; Ramon Girona, vicedegà d’Estudiants de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, que ha actuat com a secretari; Xavier Jubierre, editor gràfic i fotoperiodista; Magda Gregori, periodista; Jordi Grau, periodista i president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i Oriol Torrellas, tècnic de l’Oficina de Difusió de la Diputació de Girona.
Els Premis Carles Rahola de Comunicació Local estan organitzats conjuntament per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Totes les categories estan dotades amb 1.000 euros, llevat del premi al millor projecte de comunicació periodística, que té una dotació de 2.000 euros.
La Beca dels Premis Carles Rahola
Pel que fa a la Beca dels Premis Carles Rahola, convocada per l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona, i dotada amb 3.000 euros, el guanyador ha estat Santiago Tejedor Calvo, per «La intel·ligència artificial al periodisme de Girona. 20 mirades d’experts sobre els riscos, les oportunitats i els desafiaments de la comunicació robotitzada a les comarques gironines».
Segons el jurat, aquesta proposta planteja una nova línia de recerca en l’àmbit de la comunicació local i comarcal de les comarques gironines, que pot obrir noves perspectives d’estudis i assajos al voltant de la comunicació al territori. A més, considera que el resultat de l’estudi pot esdevenir un document de referència per a treballs posteriors i això pot significar un salt de qualitat en la Beca dels Premis Carles Rahola.
Han quedat finalistes Jordi Serrat Manen, amb «El net de l’àvia Neus. Assaig biogràfic de Joan Vall Clara relatiu a la història de Punt Diari, El Punt i El Punt Avui»; Elisabet Cassà Teixidó, amb «Montserrat Minobis: El micròfon lila de l’Empordà»; i Mateu Ciurana Xirgo, amb «Una època daurada de la ràdio a Girona. Els anys 80 del segle XX».
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari