L’Ajuntament de Girona ha batejat amb el nom del periodista i escriptor Narcís-Jordi Aragó i Masó i de la pintora Mercè Huerta i Busquets dos espais públics de la ciutat fins ara sense denominació. Les places estan ubicades a l’espai entre la pujada de les Pedreres i el carrer de les Beates, en el cas d’Aragó, i a l’encreuament entre els carrers de l’Albereda i del Vern, en el cas de Huerta. Es tracta de dos espais propers, símbol de la proximitat que unia també la parella, casada des de l’any 1961. A més, estan a una passejada del lloc on vivien -la Casa Masó, al carrer de les Ballesteries- i molt a prop de la seu de Girona del Col·legi de Periodistes.
L’acte d'inauguració va comptar amb les intervencions de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; del director de la Fundació Rafael Masó, Jordi Falgàs i Casanovas, i de les nebodes de Mercè Huerta, Rosa Maria Medir i Huerta, i de Narcís-Jordi Aragó, Muntsa Bosch i Aragó. També hi van assistir regidors i regidores de l’equip de govern, representants de diverses entitats i familiars i amics i amigues dels homenatjats. No hi van faltar el president i la vicepresidenta de la Junta de Girona del Col·legi de Periodistes, Jordi Grau i Susanna Quintana; ni altres periodistes col·legiats.
Els dos noms va ser aprovats per la Comissió del Nomenclàtor de Girona i pel Ple després de diverses peticions. Pel que fa al nom de Narcís-Jordi Aragó, aquest va rebre propostes per part de l’associació Amics de la UNESCO de Girona; de la Fundació Rafael Masó, i de l’empresari i activista cultural Joan Ribas i Freixas. Les tres peticions van coincidir en lloar l’estima i implicació que el periodista va mostrar envers la ciutat de Girona. Quant al nom de Mercè Huerta, la denominació era una proposta de la Fundació Rafael Masó, de la Xarxa Dones de Girona i dels grups municipals d’ERC i de la CUP-Crida per Girona pel seu llegat professional i pel fet de ser una referent per a totes les dones del territori.
Cal destacar que la plaça de Narcís-Jordi Aragó i Masó està situada entre l’inici de la pujada de les Pedreres i la muralla, darrere del jardí de la Infància, on s’ubica l'escultura Contra l'invasor, de Miquel Blay. Precisament Aragó va ser qui va iniciar la campanya per tal que la peça, elaborada a partir del model original fet en guix l’any 1891 i que encara conserva el Museu d'Art de Girona, es fongués en bronze i s’instal·lés a la via pública. L’obra commemora els setges de Girona de 1808-1809.
Narcís-Jordi Aragó (Girona, 1932 - 2016), que va ser el primer president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, va morir el 22 d'agost als 84 anys: un any, un mes i un dia després que ho fes la seva dona, la Mercè.
Aragó -advocat de formació, però periodista d'ofici i d'ànima- era "el referent indiscutible del periodisme gironí de la segona meitat del segle XX", segons l'aleshores president de la Junta de Girona, Joan Ventura. President d'Honor de la Fundació Rafael Masó de Girona, Creu de Sant Jordi, membre de l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, premi Ofici de Periodista... Només cal fer una ullada a les hemeroteques per copsar la seva importància, per entendre perquè era mestre de periodistes.
Fundador i membre de l'Associació de la Premsa de Girona (tenia el carnet número 4), va ser també membre fundador del Col·legi de Periodistes de Catalunya l'any 1985. Un any més tard, quan va néixer la Demarcació de Girona del Col·legi, va ser-ne el primer president, càrrec que va mantenir fins al 1993, tot i que no es va deslligar mai del Col·legi. Col·laborava amb la nostra Demarcació amb generositat i entrega, mai tenia un "no" quan el trucàvem per demanar la seva presència activa en algun acte.
A més de col·laborador i corresponsal de diferents mitjans de comunicació, tant en premsa com en ràdio, Aragó va destacar sobretot com a director del setmanari Presència i de la Revista de Girona. Com a escriptor, ressalten els seus llibres dedicats a la història i la cultura de la ciutat, com Girona grisa i negra (1972), La Devesa, paradís perdut (1980), Guia de la Girona monumental (1981), Guia literària de Girona (1995), Retrats a mitja tinta: lletres, arts i civisme a les terres de Girona (2011), o Periodisme sota sospita: 25 anys entre la censura i la llei de premsa (2013), entre molts d’altres.
Mercè Huerta i Busquets (Figueres, 1929 - Girona, 2015) va ser una de les artistes més rellevants de Girona durant l’últim quart del segle XX i els primers anys del XXI. Va inspirar-se sovint en la ciutat de Girona per elaborar la seva pintura, i era especialment coneguda pels quadres que reprodueixen la façana del riu Onyar i la Devesa. De formació autodidacta, la seva obra pictòrica es va desenvolupar en totes les temàtiques, destacant els paisatges, els interiors, les flors, els retrats, i la figura humana a partir del model viu. Huerta, a més, va ser una destacada professora de belles arts, especialment a l’Estudi d’Art Domènec Fita i, després, a l’Escola Municipal d’Art de Girona.
A banda de la seva faceta d'artista, la Mercè també havia tingut contacte amb el món del periodisme: va formar part del quadre escènic de Ràdio Girona, on també va treballar de locutora durant tres anys.
Va exposar la seva obra arreu de Catalunya des del 1977, especialment en galeries i sales d’exposició gironines. Com a culminació de la seva carrera, la Casa de Cultura, la Fundació Valvi i la Fundació Fita li van dedicar l’exposició antològica “Fidelitats” el 2008. Pòstumament, l’any 2016, la Fundació Valvi, la Fundació Fita i la Fundació Rafael Masó li van dedicar una nova mostra retrospectiva amb el títol de “L’essencial és mirar”.
El matrimoni Aragó - Huerta va fer donació el 2006 de la Casa Masó i de les col·leccions artístiques i documentals que s’hi conserven a l’Ajuntament de Girona, i van constituir així l’aportació fundacional per a la creació de la Fundació Rafael Masó, de la qual van ser presidents d’honor fins a la seva mort. També el 2015 van donar un important fons documental al consistori.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari