Aquesta instrucció interpreta l’article 66 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, en relació amb les garanties de respecte als principis de pluralisme, igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa dels mitjans de comunicació durant el període electoral.
La interpretació del Col·legi de Periodistes, en canvi, és que els blocs electorals cronometrats i pautats són una imposició antidemocràtica i vulneren el dret dels ciutadans a la llibertat d’informació. Catalunya i Espanya arrosseguen aquesta anomalia, inexistent en altres països europeus, que consisteix en equiparar els espais gratuïts de propaganda política amb la informació electoral dels serveis informatius, posant en dubte la feina professional i qüestionant els criteris informatius.
Aquesta és la segona vegada que el Tribunal Suprem rebutja aquest recurs que ja es va iniciar al 2008, juntament amb l’Associació de la Premsa de Madrid i el Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia. En aquella ocasió, el Suprem i posteriorment el Tribunal Constitucional van determinar que els col·legis professionals no tenien legitimitat per presentar la demanda, evitant així pronunciar-se sobre el fons de la qüestió. La Junta de Govern del Col·legi de Periodistes, encapçalada pel degà, Josep M. Martí, va tornar a iniciar el procés el 2011.
Segons la sentència del Tribunal Suprem, els blocs electorals “cuentan con cobertura legal” i “no inciden en el contenido de la información”, i per tant no vulneren cap llei. El Col·legi de Periodistes recorda que no tot el que és legal és legítim i per això recorrerà, de nou, aquesta sentència al Tribunal Constitucional.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari