La primera directora d’un diari en català

Anna Murià va néixer el 21 d'abril de 1904 a la ciutat de Barcelona. Des de ben petita que l'escriptura li corria per les venes. Així ho va evidenciar quan amb tan sols deu anys va sucumbir el "vici d'escriure". Dos anys més tard la Nena, com també l'anomenaven els seus familiars, va enviar un conte a El Patufet, que no es va publicar mai. No va ser fins a l'any 1926 quan va veure el seu primer article a La Dona Catalana, revista dirigida pel seu pare.

Anna Murià va iniciar el seu recorregut com a col·laboradora a mitjans de comunicació. Paral·lelament, va treballar com a administrativa en diverses empreses i entitats, era activista social i política, i va bolcar-se en la literatura. La seva primera novel·la va ser Joana Mas, publicada l'any 1933. Durant la Guerra Civil, Murià va exposar opinions abrandades en defensa de la revolució, de les que anys més tard accentuaria l'impuls juvenil.

No va ser fins a l'any 1937 que la van anomenar directora del Diari de Catalunya. És així com es va convertir en la primera periodista directora d'un mitjà de comunicació en català. Aleshores, Murià afirmava que per superar la censura de l'època havia de deixar d'utilitzar la paraula separatista, substituint-la per independentista. De manera que, qui va batejar el mot tan usat durant els darrers anys, va ser ella. L'escriptora va continuar publicant diverses capçaleres fins a l'any 1939, que la situació la va obligar a exiliar-se. Un cop arribada a França, va conèixer i treballar amb Agustí Bartra qui, amb el temps, acabaria sent el seu espòs.

L'exili els va forçar a marxar cap a l'Amèrica del Sud, on l'Anna va engendrar dos fills i va exercir de traductora de francès i anglès. Finalment, trenta anys més tard, Murià i Bartra van tornar de l'exili i s'instal·laren a Terrassa. L'any 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i l'any 2001 va convertir-se en col·legiada d'honor del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Les seves col·laboracions es continuaven trobant en revistes i diaris com Tretzevents, La Vanguardia, l'Avui i El Nou 9, diari on va escriure el seu darrer article.