Una taula rodona organitzada per la Comissió de Periodisme Solidari analitza el paper que tenen els mitjans en la crisi dels refugiats a Europa
El periodista
David Fontseca, coautor del documental
To Kyma. Rescat al mar Egeu , emès per TV3;
Carles Batista, periodista
freelance i autor del documental
De la guerra al exilio, destino Europa ; i el socorrista
Joel Da Silva, membre de l'ONG
Proactiva Open Arms, que es dedica a ajudar i salvar del mar els refugiats sirians que intenten arribar a Europa, van ser els tres protagonistes de la taula rodona
«El tractament mediàtic de la crisi dels refugiats», organitzada per la Comissió de Periodisme Solidari de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, i que va tenir lloc el dimecres 15 a la
biblioteca Carles Rahola de Girona. L'altra autora de
To Kyma,
Arantza Díez, finalment no hi va poder assistir.
Aquesta activitat, que va ser moderada pel periodista gironí
Manel Mesquita, va posar sobre la taula la informació que els mitjans de comunicació transmeten sobre l'arribada de refugiats a Europa, i si la manera com s'ha informat (o sobreinformat) ha tingut algun efecte en les consciències dels europeus.
La proximitat geogràfica ha permès que molts periodistes hagin viatjat a Grècia, Hongria, Sèrbia o Croàcia per relatar l'arribada de les persones que fugen de les guerres de països com Síria o Afganistan, i que han acabat trobant a Europa una realitat molt diferent de la que imaginaven. Fins a quin punt aquesta cobertura mediàtica ha sacsejat les consciències dels europeus?
David Fontseca ho té clar:
"Els catalans són els que més han anat a ajudar en aquesta crisi, i en bona part és perquè han vist documentals com el nostre", va assenyalar. I va afegir que després de veure
To Kyma. Rescat al mar Egeu,
"la gent va fer alguna cosa més que emprenyar-se: es va mobilitzar".
Carles Batista va remarcar que el paper dels periodistes
freelance ha estat clau per donar a conèixer la realitat que viuen cada dia els refugiats.
"Els mitjans només hi enviarien periodistes quan els convingués", opina. Però la feina que fan els
freelance només té ressò si algun mitjà està disposat a publicar-la o emetre-la, va recordar
Fontseca. De fet, el documental de
Carles Batista,
De la guerra al exilio, destino Europa, fins ara només s'ha pogut veure en projeccions públiques (s'ha vist a Palamós, Torroella de Montgrí, Palafrugell, Girona, Madrid... i està previst que properament es projecti a La Bisbal, Barcelona i Madrid novament).
Fontseca va tenir més sort, perquè tot i que TVE li va rebutjar el projecte per tractar un tema
"massa d'actualitat", TV3 s'hi va interessar. Però sense tenir cap certesa, ell va marxar igualment per seguir la tasca dels socorristes de l'ONG badalonina Proactiva Open Arms, que finalment va poder ser vist a Catalunya a través de la seva televisió pública.
Ara, a més, la cadena de notícies
Al-Arabiya -la segona cadena àrab després d'Al-Jazeera- ha comprat el documental, que es podrà veure a països com Síria, Turquia o Afganistan,
"on potser hi ha persones que s'estan plantejant creuar el mar" sense tenir una idea clara de què trobaran quan aconsegueixin (si aconsegueixen) arribar a Europa. Perquè
"una cosa és que t'ho expliquin i l'altra, veure-ho", remarca
Fontseca.
Per la seva banda, el membre de Proactiva Open Arms
Joel Da Silva va voler donar valor al fet
"d'emprenyar-se davant la televisió". Segons ell, l'ajuda i la solidaritat comencen
"al sofà de casa, amb la gent interessant-se per aquesta situació".
Da Silva, que va descriure alguns casos esgarrifosos de tracte als refugiats, va remarcar que la gent seguirà fugint de Síria perquè, després de cinc anys de guerra,
"ja no tenen res a perdre". Sobre la foto d'
Aylan , el nen kurd de tres anys ofegat davant la costa turca el setembre passat, el socorrista opina que va representar
"la vergonya de Turquia", on s'ofeguen milers de persones i Proactiva Open Arms no té potestat per actuar.
Sobre aquest tema,
Batista va recordar que, malauradament,
"ven més la foto d'Aylan que la tasca dels voluntaris" i, tot i coincidir amb
Fontseca que els mitjans són fonamentals per difondre la realitat, va lamentar que
"no estan interessats en els refugiats, sinó en què es vegin per televisió". Els polítics també van ser blanc de les crítiques d'aquest periodista, que els va qualificar d'
"hipòcrites" i
"cínics". Això sí: no va restar valor a la
"humanitat" de la gent, que fa que l'esperança encara es mantingui.
(Aquesta notícia s'ha redactat a partir de les cròniques de
Laura Fanals al
Diari de Girona i de
Gemma Busquets a
El Punt Avui).
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari