Rosa Mora va començar a exercir a El Correo Catalán, però ben aviat la seva carrera es va veure condicionada pel fet de ser dona, unes limitacions que segons els seus companys li impediria avançar en el periodisme.
Conscient dels seus drets i amb la determinació de superar tots els obstacles, Mora va buscar suport en l'única associació de periodistes que en aquell moment hi havia a Catalunya: l'Associació de la Premsa de Barcelona. Però la seva sol·licitud d'adhesió va ser rebutjada, ja que alguns membres consideraven que informar sobre temes socials, especialment els relacionats amb les dones, no era periodisme, i com que el seu marit (també periodista) ja n’era membre, no calia que entrés a formar-ne part. Davant d'aquesta censura, va moure tots els mecanismes possibles per revertir la situació i denunciar els fets.
Durant el franquisme, l’Associació de la Premsa de Barcelona va ser una eina més del règim per resoldre expedients dubtosos i limitar-los l’exercici de la professió. Més enllà d’aquests fets, Rosa Mora va continuar exercint com a periodista. El 1983 va començar a El País en poc temps es va convertir en una de les periodistes històriques del diari. Va arribar a ser-ne redactora en cap de les seccions de cultura (1989-2000) i Catalunya (2005-2008).
Ara, gràcies a aquest fons documental, impulsat conjuntament amb l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el seu llegat quedarà gravat i custodiat en el Centre de Documentació Montserrat Roig. L'entrevista completa de Rosa Mora Pous, així com de la resta dels participants de la Memòria Oral del Periodisme Català, es poden visualitzar al Centre de Documentació Montserrat Roig enviant un correu a documentacio@periodistes.cat. Les entrevistes estan publicades sota la llicència Creative Commons (CC-BY-NC-SA) i cada una disposa d'una transcripció.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari