"El recordarem amb un somriure, com ell volia"

Quan fa una mica més d'un mes de la seva mort, la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes han recordat en Miquel Ruiz a través d’un homenatge que es va centrar, sobretot,  en el seu vessant solidari. L’acte va tenir lloc a l’Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de Girona, que va quedar petit per acollir el centenar llarguíssim de familiars, amics i companys del fotoperiodista. "El recordarem amb un somriure, com ell volia", va advertir el president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, en Jordi Grau, al començar l'acte. 

"Miquel Ruiz Avilés (1954 - 2023). La càmera com a arma solidària" va repassar, a través de vídeos, parlaments i una taula rodona, la trajectòria vital d'en Bragues. En l'acte hi van participar alguns amics íntims de Ruiz, com Enric Matarrodona, que es va fer una glossa, i Narcís Genís, Lídia Penelo i Josep Plazas, Lites, que van protagonitzar una taula rodona en la qual van recordar diverses anècdotes compartides amb en Miquel.

S’hi va projectar un vídeo fet per Joan Roura d’una conversa entre el fotoperiodista i el llibreter Guillem Terribas, i un altre amb una intervenció d’Almir Kasumagic, economista bosni i català d’adopció, traductor i gran amic d’en Miquel. Kasumagic treballa amb l’associació L’educació construeix Bòsnia i Hercegovina, fundada pel general Jovan Divjak (1937 – 2021),  a través de la qual s'establien els acords de col·laboració i ajudes humanitàries que impulsava en Miquel Ruiz per a Sarajevo. En l’acte també s’hi va sentir la cançó Paso de vencedores, interpretada per María Dolores Pradera, una de les preferides d’en Bragues.

El moment més emotiu de l’homenatge va ser el lliurament,  per part del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i del president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Jordi Grau, d’un bonsai a la companya d’en Miquel, la Dolors Perpinyà, i al seu fill, l'Isaac Ruiz. L’acte va finalitzar amb una copa de cava: brindant, com en Miquel volia que se l'acomiadés.

A banda de l'homenatge, al vestíbul de la Casa de Cultura hi ha una instal·lació, que es podrà veure fins al 6 d'abril, centrada en la figura d’en Miquel.

Un empordanès amb una mala salut de ferro i humor àcid

En Miquel Ruiz i Avilés va morir el passat 4 de febrer a Girona. Tenia un cor immens, un instint periodístic innat i un humor àcid però amable: se'n fotia de tot i de tothom, començant per ell mateix i per la seva famosa "mala salut de ferro".

Nascut a Purullena (Granada) el 1954, la seva família va traslladar-se a Fortià quan ell encara era molt petit. "Soc més empordanès que la tramuntana", solia dir. 

Va començar la seva trajectòria com a fotoperiodista a la delegació d'El Punt a Figueres, i va col·laborar com a corresponsal gràfic a mitjans com El Periódico de Catalunya, El País, El Observador, El Mundo, La Vanguardia, Avui, Lecturas, Interviú, Cambio 16 o Bunte, entre molts altres.

El 1993, juntament amb Rafel Bosch, Tomàs Casademunt i Núria Santiago, va fundar Fotògrafs per la Pau, amb l'objectiu d'ajudar l'Oslobodenje de Sarajevo, l'únic diari que quedava a Bòsnia, aleshores assolada per la guerra de l'antiga Ioguslàvia. Sarajevo va ser, des d'aleshores, un dels grans amors d'en Miquel. L'entitat va rebre el mateix any del seu naixement la Mosca de Sant Narcís de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes (la que distingeix les persones o entitats de les comarques gironines que més s'hagin destacat pel seu compromís en la defensa de drets, béns o interessos col·lectius).

En Miquel era molt estimat pels seus companys d'ofici, periodistes i fotògrafs. Justament el 7 de febrer, tres dies després de la seva mort, havia de rebre el títol de Col·legiat d'Honor del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a proposta de la Junta de Girona.