Dones del món rural, úniques i orgulloses

Redescobrir el territori i les dones que hi viuen

Ara fa un any ens vam tancar, però també ens vam obrir: vam redescobrir el territori i també a les persones que hi viuen. D’aquest afany per conèixer el nostre entorn va néixer la idea del llibre Terra de dones. Pageses de Catalunya, que confecciona un mapa arreu de Catalunya a través de les històries de vuit dones del món rural. Des del periodisme, es tendeix a parlar sobre la pagesia fredament, a través de titulars. L’objectiu del llibre és posar dins el mapa a les persones que hi ha més enllà de la notícia.

Per a Laura Saula, periodista, redactora a La Mira i autora del llibre, va suposar un repte. Ha volgut conèixer unes dones que, lluny dels estereotips, tenen la seva pròpia visió del món. Estan vivint un moment de despertar i, gràcies a això, estan connectant entre elles, s’estan unint.

El repte fotogràfic era relativament senzill, segons relatava el fotoperiodista i cap de fotografia de La Mira, Jordi Borràs. Tot i això, a l’hora de fer les fotografies era feina obligatòria no caure en tòpics. Contextualitzar la imatge tot donant la volta als marcs mentals establerts. El que més interessava a Borràs era aconseguir ensenyar el matís de cadascuna de les dones retratades, explicar la seva història de manera individualitzada. Quan es parla d’elles als mitjans de comunicació, sovint s’acaben agrupant sota els apel·latius de “pageses” o “ramaderes”, quan en realitat es dediquen a fer coses del tot diferents entre elles. Borràs afirmava que, gràcies a aquestes històries i aquestes dones, tots tenim un plat a taula i que s’ha de valorar molt la feina que fan.

Pageses orgulloses

Es va destacar en diverses ocasions al llarg de la taula rodona que totes les dones entrevistades que tenim l’ocasió de conèixer a través del llibre tenen molta autoestima. Estan orgulloses del que fan i del valor que té allò que produeixen. No hi ha fotografies tristes, ja que estan totalment satisfetes del que tenen i del seu ofici. I també de ser dones. Fa uns anys hauria estat impossible concebre aquesta publicació, ja que el seu paper l’haurien ocupat els homes.

Les vuit protagonistes del llibre són dones tot-terreny, que poden amb tot i més i tenen molta emprenedoria. Entre elles tenen moltes sinergies i s’agermanen per ajudar-se, tot i que podrien ser competència. Durant aquesta pandèmia elles no s’han aturat ni un dia, han treballat perquè, a tot arreu, no hi faltés l’aliment. Les imatges que les retraten i que acompanyen els seus relats estan pensades per trencar amb els prejudicis que es tenen envers el món rural. Per ubicar la pagesia al mapa, però també al relat periodístic. Borràs afirmava que “les fotografies i aquest llibre parlen de la no-actualitat, però el que hi surt és tan actual que crema”.

De mica en mica, aquestes històries van trobant el seu espai dins les agendes de l’actualitat periodística. La pandèmia ens ha obert els ulls per veure que més enllà de les portes de Barcelona hi ha vida: hi ha natura, camps, però també persones que hi habiten i la treballen. Tot i que el llibre està dividit per capítols, les històries es comuniquen entre elles. Es van escollir aquestes dones per la diversitat de perfils que oferien i per representar, cadascuna, una petita part de Catalunya.

Per finalitzar, Canosa va voler posar en relleu el valor que té aquest llibre per al relat periodístic i afirmava que, a la pagesia, es diu que la pitjor collita és no sembrar. La Laura ha plantat una llavor al món de la pagesia i gràcies a aquestes vuit històries es podrà donar veu a moltes d’altres, dones, pageses i orgulloses del seu ofici.