Vicenç Lozano parla en aquest llibre, “que era difícil d’escriure mentre estava allà, tot i que ha estat molt ben rebut”, per una banda, del que suposa ser periodista en un món en què la informació és tan delicada i la institució és tan poc transparent i per l’altra, d’alguns dels escàndols que han esquitxat l’església en els darrers anys. El llibre, diu Vicenç, es basa “en la fascinació que prové d’una institució internacional i molt transversal que suposa un pilar fonamental al món. A partir d’aquí, com s’actua i com s’abusa d’aquest poder, ja és la meva feina com a periodista, que és la de fiscalitzar el poder, vingui d’on vingui i el Vaticà no és una excepció”.
Entre els polèmics escàndols, Vicenç parla, entre altres, de la misteriosa mort del Papa Joan Pau I, a la que aporta un testimoni que no havia sortit a la llum i que “va significar la fi d’un pontificat que podia haver canviat el curs de la història del catolicisme”, ja que amb Joan Pau II “entra de nou l’ultraconservadurisme, que continua amb Benet XVI”. És amb el Papa Francesc, explica Vicenç, que es trenca aquesta dinàmica. “Té una teologia popular i està favor d’un món sense murs, més dialogant, o està a favor de la lluita contra el canvi climàtic”, explica. Va ser arran de l’afer Vatileaks, que va descobrir diversos escàndols –tant de lluites de poder, com econòmics o sexuals, entre ells assassinats, la desaparició d’una nena o l’existència d’un prostíbul a dins del Vaticà– que l’església va haver de “moure fitxa” escollint un Papa argentí i jesuïta, el que ha derivat en un intent de torpedinar algunes de les reformes que vol fer. De fet, assegura, “hi ha un autèntic complot de sectors externs a l’església, liderats per Steve Bannon, l’home que va portar Trump a la Casa Blanca, per col·locar a Europa i tot el món líders amb ideologia neofeixista que tenen lligams amb alguns cardenals; Francesc és una pedra a la sabata dels que volen mantenir l’statu quo; ho té complicat”. I també parla en el llibre de les diferències entre l’església espanyola, que va banalitzar el Concili Vaticà II, i l’església catalana, que va interioritzar algunes de les seves reformes. Tot i això, diu, l’esperit d’aquell concili de fer “una església més democràtica i menys piramidal s’ha descafeïnat”.
Ara, a més de la intensa feina de promoció a què s’han de dedicar tots els escriptors en aquestes dates en què s’apropa Sant Jordi, Vicenç ja treballa en la seva primera novel·la, a la Barcelona de l’època de la República (1931-1936), de la que “se’n parla molt i sabem molt poc”. Malgrat això, no tanca la porta a una possible continuació amb el Vaticà perquè aquest “no s’atura” i encara hi ha coses que no ha escrit perquè no té les suficients confirmacions o documents que ho provin. “He intentat ser el màxim de rigorós i honest; com a periodista és el deure que tinc amb una societat que m’ha donat el privilegi de conèixer una gent i uns esdeveniments històrics que en altres circumstàncies no hagués estat possible”, conclou.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari