La Diputació de Girona ha reeditat, amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, el llibre El Autonomista: el diari dels Rahola. Els origens del periodisme modern a Girona (1898-1939), de Lluís Costa, doctor en història i professor titular de la UdG. El volum, que es va publicar al desembre de 1999, pren ara nova volada amb motiu dels 80 anys de l'afusellamenat de Carles Rahola i Llorens, el 15 de març de 1939. Aquesta segona edició tan sols ha introduït un canvi respecte la primera: el pròleg, que en l'original era de l'historiador Joan B. Culla, i en aquesta és del mateix Lluís Costa.
La presentació del llibre va tenir lloc a la sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi, i va anar a càrrec d’Albert Piñeira, vicepresident segon de la Diputació de Girona en funcions; Joan Ventura, president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Xavier Pla, professor de la Universitat de Girona, i del mateix autor. Durant l'acte, el poeta Lluís Lucero va llegir una selecció de fragments del llibre, i es va projectar el documental Carles Rahola: memòria de la presó, del periodista Joan Roura.
El llibre és un valuós document que reconstrueix més de quaranta anys de la història de la ciutat de Girona i, en particular, del periodisme gironí, de 1898 a 1939, a través de l’experiència del diari El Autonomista, publicat a Girona, fundat i dirigit per Darius Rahola i del qual el seu germà, Carles Rahola, va ser redactor, articulista i editorialista.
Tal com s’explica a la contraportada d’aquesta segona edició del llibre, El Autonomista representa una de les experiències més emblemàtiques i significatives de la premsa gironina. La seva història s’identifica amb la del naixement i consolidació del periodisme modern a Girona, i la seva llarga vida constitueix una part important de la mateixa història de Girona: tots els grans esdeveniments del país, de la ciutat i de les comarques gironines es van reflectir a les seves pàgines.
Així, per mitjà de l’estudi del diari, Costa va desgranant la història gironina en general i la de la família Rahola en particular. L’autor hi dedica capítols especialment gràcies a la recerca que va poder fer a partir de múltiples registres, però sobretot gràcies a l’aportació de la filla de Darius Rahola, Rosa, i la filla petita de Carles Rahola, Carolina.
Per això, quan s'han complert vuitanta anys de l’afusellament de Carles Rahola, la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes han considerat que és una bona ocasió per reeditar aquest llibre, que consta d’un nou pròleg, escrit per l’autor, i amb un nou disseny de la portada.
L’objectiu és posar a l’abast del lector un llibre ric i útil tant per al ciutadà que vol conèixer més i millor el seu país, com per al periodista, estudiant o investigador, perquè pot trobar-hi algunes claus que l’ajudaran a interpretar l’evolució del periodisme i de la història de Catalunya, en general, i de Girona, en particular.
Periodista, escriptor, historiador i polític, Carles Rahola, nascut a Cadaqués, ostenta el trist honor d’haver estat l’únic escriptor català afusellat pel règim franquista pels articles que va escriure. Va ser redactor, articulista i editorialista del diari L’Autonomista -fundat i dirigit pel seu germà Darius- fins al gener de 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Girona i la impremta va ser confiscada i el diari tancat, i va treballar d’escrivent a la Diputació fins el dia de la seva detenció.El Consell de Guerra el va condemnar per tres articles publicats durant la guerra civil i que, segons la sentència, eren constitutius de “rebelión militar”: Contra l’invasor, Refugis i jardins i L’heroisme, uns textos que reflectien l’angoixa per la tragèdia que vivia el país i l’esperança en el triomf final de la democràcia i la llibertat. El 3 de març arribava la confirmació de la sentència de mort, i la matinada del 15 de març, al cementeri de Girona, Carles Rahola va ser afusellat.
Darius Rahola s'havia exil·liat al Rosselló, on va rebre la notícia de l'assassinat del seu germà petit i on va morir un any més tard a causa d'un càncer. De Darius no se n'ha escrit tant perquè ha estat injustament eclipsat pel seu germà Carles, però compartia amb ell el mateix esperit democràtic i republicà en favor de la justícia, la llibertat i el civisme.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari