El Sopar de Periodistes inaugura l'estiu a Girona

És veritat que una foto val més que mil paraules: només cal mirar la imatge que acompanya aquest text per veure que l’onzena edició del Sopar de Periodistes de Girona va ser, un altre any, tot un èxit. Vam ser molts, més que mai: seixanta persones, i encara alguna més que va passar havent sopat per afegir-se una estona a la vetllada. I ens ho vam passar tan bé com sempre.

L’escenari va ser el que ja és tradicional des de fa uns anys: la terrassa del restaurant Can Veí, a Sarrià de Ter. Aquest any, com a novetat, abans del sopar es va fer una versió reduïda de l’Assembla Informativa de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, a la mateixa terrassa del restaurant Can Veí. El president de la Junta, en Joan Ventura, va repassar les activitats que s’han dut a terme des de l’anterior assemblea (trobareu la memòria adjunta, així com un recull de fotos de l’any 2018) i va reivindicar la tasca que es fa des del Col·legi per posar en valor la feina dels periodistes, amb campanyes com el #gratisnotreballo

Però la trobada de veritat va començar a partir de les nou del vespre: periodistes de totes les edats i de punts ben diversos de les comarques gironines vam inaugurar l’estiu com mana la tradició: menjant, bevent, conversant i rient.

Com sempre, vam aplegar-nos col·legiats i no col·legiats, redactors, freelances. directius, fotògrafs, professionals que treballen en gabinets de comunicació o en la comunicació d’empreses, jubilats, persones que ja no es dediquen al periodisme però que mantenen vincles amb l’ofici, i representants de les noves generacions de la professió (que cada vegada són més!). La barreja funciona i per això aquest sopar és una de les activitats més esperades de les que organitzem des de la Demarcació de Girona.

També és molt esperada (i sense ella no seria el mateix), la foto de grup que cada any organitza amb professionalitat i paciència en Jordi Ribot, i que reflecteix de la millor manera possible l’esperit del Sopar de Periodistes.

Gràcies a tots! Als que vau venir per retrobar companys i als que us vau atrevir a venir sense conèixer a ningú. Mil gràcies als que no us perdeu mai el sopar i als que vau venir per primer cop, als que veniu quan les obligacions us ho permeten i als que no vau poder ser-hi però vau pensar en nosaltres: us vam trobar a faltar. L'any vinent hi tornem!