Ho fa a instància del Col·legi de Periodistes i recomana al Govern que incentivi els partits polítics i les coalicions a cercar un acord sobre la no-aplicació d’aquests blocs.
El Síndic de Greuges ha emès una resolució en què recorda que, d'acord amb la normativa electoral, correspon als òrgans de direcció dels mitjans de comunicació de titularitat pública garantir el pluralisme polític i social, la igualtat, la proporcionalitat i la neutralitat informativa, per la qual cosa poden decidir sobre la programació informativa en període electoral aplicant criteris professionals i més flexibles que els coneguts com a blocs electorals.
El sistema de blocs electorals determina el repartiment dels espais informatius durant els períodes electorals, i els ordena i els delimita en el temps en funció de la representativitat obtinguda per cada força política en les eleccions precedents de la mateixa naturalesa. Aquesta mesura ha estat àmpliament criticada des de fa més d'una dècada pel col·lectiu de professionals de la informació.
Rafael Ribó recorda que el dret a la llibertat d'informació és una peça essencial de l'estat democràtic que permet la formació d'una opinió pública lliure i la realització del pluralisme polític, el qual n'és un principi bàsic. És un dret de doble via del qual són titulars tant els comunicadors com els receptors de la informació (a títol individual) i la opinió pública general (com a col·lectiu).
La proporcionalitat matemàtica estricta en el temps d'emissió de les notes informatives electorals en funció de la representativitat obtinguda prèviament a què obliga el criteri dels blocs electorals fa que l'elector rebi més informació sobre les forces polítiques majoritàries (les més conegudes, sobre la gestió de les quals s'ha informat durant tota la legislatura), la qual cosa pot suposar un greuge comparatiu per a les forces minoritàries. Igualment, un espai d'emissió massa curt pot fer que sigui materialment impossible traslladar continguts informatius o traslladar informació completa sobre algunes forces polítiques, generalment, les minoritàries.
El Síndic recorda que la Junta Electoral Central ha establert que els mitjans de comunicació de titularitat pública poden garantir el pluralisme, la igualtat, la proporcionalitat i la neutralitat informativa en període electoral d'acord amb criteris professionals diferents dels blocs electorals, sempre que hi hagi consens entre les formacions polítiques que concorren a un procés electoral.
En aquest sentit, el Síndic crida l'atenció sobre el contingut de la Moció 231/X, de mesures per fomentar la participació democràtica, aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya el passat 24 de juliol, en què la cambra insta el Govern a incentivar els partits polítics, les coalicions electorals i les agrupacions d’electors per tal que facilitin la superació del sistema de blocs electorals en els mitjans de comunicació públics.
D’acord amb això, el Síndic convida les candidatures proclamades per al 27-S a buscar un acord que permeti superar els blocs electorals i demana als òrgans de govern dels mitjans de comunicació públics que, en l’elaboració dels seus plans de cobertura informativa, actuïn en aplicació del marge de discrecionalitat de què gaudeixen per ponderar de manera més flexible la presència de cada força en els seus espais informatius. Així mateix, recomana al Govern de la Generalitat que dugui a terme totes les actuacions que consideri necessàries per incentivar els partits polítics i les coalicions electorals a facilitar la superació del sistema de blocs electorals en els mitjans de comunicació públics, mitjançant un acord sobre la no-aplicació d’aquests blocs.
Pel que fa a la limitació de l’accés dels mitjans de comunicació als actes electorals que es duguin a terme, el Síndic ha aprofitat l’avinentesa per recordar que ja es va pronunciar l'any 2005 sobre aquesta qüestió, i va resoldre que haurien de ser els mateixos professionals de la informació els que captessin el senyal de vídeo i d'àudio que posteriorment s’editi per integrar-lo en la informació que sigui emesa, atès que els partits polítics també estan obligats a respectar els valors constitucionals del dret a la llibertat d'informació.
Finalment, ha elevat aquesta resolució al comissari europeu de Drets Humans del Consell d’Europa per demanar-li que estudiï aquest cas.
Podeu llegir la nota de premsa i la resolució des
d'aquest enllaç
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari