DeToro: “No pot haver-hi democràcia a Espanya amb els mitjans de comunicació actuals"

Suso de Toro diu que ja no el volen als mitjans de comunicació espanyols, que ha silenciat la seva opinió i la seva obra. Amb més trenta llibres editats, havent estat columnista i col·laboradors de les principals capçaleres i Premi Nacional de Narratives de les Lletres Espanyoles (2003), explica que del seu últim llibre només va sortir una ressenya. Assegura que se’l castiga per dir el que pensa, perquè parla clar i perquè s’ha posicionat públicament a favor de la independència de Catalunya. “No pot haver democràcia a Espanya amb els mitjans de comunicació actuals”, sentencia. Aquesta va una de les moltes reflexions que l’escriptor gallec va compartir ahir al vespre, a Manresa, amb el públic que va omplir a vessar la sala d’actes del Centre Cultural el Casino.  De Toro va participar en el cicle “Pessics de Vida” i el “Tocats de Lletra” i va conversar amb el periodista de NacióManresa Pere Fontanals.

Durant l’entrevista va parlar de literatura, dels seus inicis com a escriptor a Galícia, de la seva voluntat d’escriure en gallec “per una decisió ètica”. “Les llengües no són de ningú. El que escrius en una llengua deixa de ser teu i passa a ser patrimoni de tothom qui parla aquesta llengua”, va dir. Va repassar la història del seu país natal i la seva primera estada a Barcelona l’any 1977 . Va dir que, de seguida, va quedar fascinat per Catalunya perquè, abans de la mort de Franco, era l’únic lloc on es respirava modernitat. Va retratat un estat en mans de la “cort franquista”, on continuen governant “les mateixes famílies i els mateixos militars”. I aquest, va dir, és el problema de Catalunya, “que us enfronteu a un estat que no és democràtic”.

De Toro va parlar del procés. “La Catalunya dels últims anys em va emocionar. La societat catalana es va empoderar, es va fer mestressa d’ella mateixa. Això és meravellós, però crea un problema, que us enfronteu a una societat espanyola incívica, desestructurada internament, històricament humiliada per monges i militars que no entenen que els ciutadans catalans són com ells però, a més a més, són amos”. Al seu entendre, l'1 d'octubre no es va valorar prou bé la força de l’estat. “L’única sortida que tenen és continuar units i demanar lleialtat a les seves institucions”, va dir.