Google començarà a pagar a diaris i a altres publicacions per indexar les notícies en el seu cercador. A través del nou servei Google News Showcase, la companyia tecnològica permetrà als editors publicar el seu contingut com més els agradi i pagarà a alguns d’aquests perquè els articles de pagament siguin gratuïts per als que no siguin subscriptors. La finalitat és potenciar el periodisme de qualitat.
De moment, ja s’han tancat acords de llicència amb més de dues-centes capçaleres de diversos països i s’està negociant amb moltes més.
A Espanya, però, la situació és més complicada. Google i els editors de premsa mantenen una pugna que en un moment donat va propiciar el tancament de Google News com a conseqüència de l’aprovació de la llei de propietat intel·lectual. Capçalera s’ha posat en contacte amb molts dels actors d’aquest conflicte encara que, o bé han declinat participar o bé no han volgut que hi aparegués el nom. Les peces estan situades sobre el taulell i regna el tacticisme.
A principi d’octubre, Sundar Pichai, CEO de Google, va anunciar una inversió de 1.000 milions de dòlars (uns 846 milions d’euros) destinada al nou servei de la companyia, el Google News Showcase. Es tracta d’un servei de notícies d’alta qualitat que Google compra a mitjans de comunicació de tot el món a través del nou programa de llicències. Segons el gegant nord-americà, beneficia “tant als editors com als lectors”, però els editors s’ho miren amb desconfiança.
Aquest és el cas del Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO). Un portaveu de l’entitat afirma que encara falta molt per concretar: “Estem acostumats a veure com es manegen xifres astronòmiques, si bé la lletra petita és una altra cosa. [...] La veritat és que tota ajuda al sector serà benvinguda i esperem que no estigui condicionada a altres factors o porti aparellada la impossibilitat de l’exercici del dret. Veurem quin percentatge d’aquests 1.000 milions es converteixen en pagaments per drets de propietat intel·lectual”.
El servei ja està disponible a Alemanya i Brasil i en els propers mesos es llançarà a l’Argentina, el Canadà, el Regne Unit, Austràlia, l’Índia, Bèlgica i els Països Baixos. A Espanya no arribarà degut a les discrepàncies que Google manté amb els editors sobre el pagament d’una taxa per promocionar les notícies dels mitjans de comunicació. En els propers mesos, però, està previst que es produeixin fets que han de desencallar la situació, com l’aprovació per part del Ministeri de Cultura de l’avantprojecte de llei sobre els drets d’autor i drets afins al mercat únic digital. Amb tot, cal que anem a pams.
L’origen de la polèmica es deu a la Llei de la propietat intel·lectual aprovada pel Partit Popular a final del 2014. Concretament, l’article 32.2 obliga empreses com Google (les de serveis electrònics d’agregació de continguts) a pagar una taxa per compartir les notícies dels mitjans de comunicació. Aquesta compensació econòmica –coneguda com Cànon aede (acrònim d’Associació d’Editors de Diaris Espanyols)– va ser exigida pels editors (però no de manera unànime), especialment per aede, entitat que es va refundar l’any 2017 per donar lloc a l’Associació de Mitjans d’Informació (ami), entitat que agrupa Prisa, Vocento i Zeta, entre altres. La seva justificació és que els agregadors s’estarien beneficiant de l’esforç dels editors sense retribuir de manera apropiada. En aquest sentit, la Llei recull que els mitjans tenen “el dret irrenunciable” a “percebre una compensació equitativa”.
Google es va negar categòricament a acceptar aquestes condicions i va tancar Google News a Espanya. Segons Chartbeat, empresa dedicada al mesurament de trànsit en temps real per a llocs web, els mitjans digitals van perdre entre un 10 i un 15% de visites per causa del tancament de Google News. Segons l’informe Impacto del Nuevo Artículo 32.2 de la Ley de Propiedad Intelectual, elaborat per la consultoria NERA l’any 2015, es va fer més difícil per als lectors espanyols trobar i accedir a la informació, cosa que va suposar una pèrdua de 1.850 milions d’euros a l’any en l’excedent del consumidor.
Per Alexandre López-Borrull, professor d’Informació i comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el tancament de Google News “va ser contraproduent per al consumidor, en un moment en què la necessària pluralitat i dieta digital diversificada passa per consumir i llegir continguts de moltes fonts diferents. Caldria haver arribat a un acord”. Sis anys després de l’aprovació de la llei, s’estima que la taxa tan sols ha permès recaptar uns 50.000 euros. Només Upday, l’agregador digital de notícies del grup alemany Axel Springer, va acceptar pagar-los.
Un portaveu de Google Espanya ha explicat a capçalera que “tal com està vigent la llei de Propietat Intel·lectual, no podem reobrir Google News a Espanya i, per tant, no podem llançar aquest producte [News Showcase] aquí”. També, CEDRO assegura que “no és un camí lògic supeditar un servei d’una empresa privada a l’eliminació d’un dret d’un col·lectiu. En aquest cas, una possible eliminació de la gestió col·lectiva obligatòria i de la “irrenunciabilitat” mantindrà una situació de desequilibri entre usuaris i titulars en el mercat dels continguts de premsa”.
El Parlament Europeu va legislar, el 2019, a favor dels drets afins amb l’aprovació de la Directiva sobre els drets d’autor en el mercat únic digital. L’objectiu és que les plataformes digitals remunerin els mitjans de premsa per la utilització dels seus continguts. França va aplicar immediatament la legislació europea i la justícia va obligar Google a “negociar de bona fe” els drets afins amb els editors. És a dir, els mecanismes per remunerar els mitjans per la publicació dels seus continguts.
En un primer moment, la tecnològica es va oposar al pagament argumentant que el valor que aportaven mostrant el contingut ja era suficient. Google va recórrer judicialment la decisió de l’Autoritat de la Competència de França, però el Tribunal d’Apel·lació de París va ratificar l’acord en base a la legislació vigent fruit de la transposició de la directiva europea. La conseqüència és que Google ha arribat a acords amb diversos editors francesos com Le Monde, Le Figaro o Libération per pagar-los una part dels seus ingressos per les publicacions que apareixen en els motors de cerca.
Aquests pagaments es realitzen en funció de la contribució de l’editor a la informació política i generalista, el volum diari de publicacions, l’audiència mensual a Internet i l’ús de continguts a través de Google. Els acords també preveuen que els signants es beneficiïn de Google News Showcase.
El desenllaç d’aquest litigi ha estat aplaudit per associacions d’editors de revistes i diaris de la Unió Europea, ENPA i EMMA, que veuen amb bons ulls que s’obligui Google a negociar amb la premsa. CEDRO considera que “el cas d’Espanya és diferent, en la mesura que ja comptem amb una legislació que posa les bases per a un model més eficient i equilibrat a través de la gestió col·lectiva obligatòria”.
L’estratègia del gegant d’Internet ha estat la de tancar acords individuals amb mitjans. “Possiblement, Google ha après d’alguns errors del 2014 i 2015 amb el tancament abrupte de la plataforma [Google News], i anirà incorporant llicències concretes amb algunes editorials, fet que potser trencarà l’estratègia de negociació unitària dels editors”, afirma López-Borrull. Per exemple, a Alemanya, només ha signat amb Spiegel Group, editor del diari Der Spiegel. A Espanya, aquest modus operandi ha dividit els editors. D’una banda, alguns mitjans han iniciat negociacions amb Google, però AMI i CEDRO s’oposen als acords individuals. En canvi, aposten per la “gestió col·lectiva obligatòria” per evitar el risc que només es puguin beneficiar alguns editors en detriment dels altres. D’aquesta manera, consideren que es garanteix la igualtat de tots els editors en la defensa del valor dels continguts enfront de les grans plataformes.
Google Espanya considera que “els editors han de tenir la llibertat de permetre que els serveis en línia es vinculin al seu contingut, i tant els serveis en línia com els usuaris han de poder compartir enllaços i extractes breus”. Ara bé, CEDRO insisteix en el “sistema de remuneració just, transparent i equitatiu per l’ús de continguts de qualitat, articulat a través de la gestió col·lectiva obligatòria i de la ‘irrenunciabilitat’ del dret”. Segons CEDRO, que assegura anar a l'una amb altres associacions com AMI, ARI, ARCE i Conteqtia, “aquest sistema ha demostrat la seva validesa com l’única manera de garantir que tots els titulars obtenen una remuneració per l’ús dels seus continguts”.
En aquest moment, sembla que la partida està encallada; però s’ha de produir un fet que permeti nous moviments. Es tracta de la transposició de la Directiva sobre els drets d’autor en el mercat únic digital que està preparant el Ministeri de Cultura a través de l’avantprojecte de llei sobre els drets d’autor i drets afins en el mercat únic digital. Així, doncs, la pilota ara és al terrat de l’Estat. De moment, Cultura no ha elevat cap proposta al Consell de Ministres i no se sap si es farà una transposició directa o es mantindran especificats. Tenen temps fins al 7 de juny. Ja veurem com acaba aquesta polèmica.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari