La fatiga informativa i l’abandonament del consum de notícies empenyen els mitjans de comunicació a buscar noves fórmules per atraure la ciutadania. Els darrers anys, una de les tendències que ha agafat més força és el periodisme constructiu, que proposa informacions que explorin amb rigor solucions de futur amb l’objectiu d’enfortir la relació amb les audiències i generar oportunitats de negoci. Els que s’hi dediquen destaquen, entre els principals avantatges, el paper de la professió com a motor de transformació social. D’altra banda, als detractors els preocupa que focalitzar-se en les notícies positives narcotitzi la societat i que el periodisme acabi convertint-se només en un exercici d’activisme enfocat al màrqueting de bones causes.
El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.
Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?
La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.
Tot i que des d’un punt de vista històric la Bíblia és considerada el primer fenomen de narrativa transmèdia, va ser Henri Jenkins, l’estudiós nord-americà de la comunicació, qui encunyava per primera vegada aquest terme l’any 2006. Aquest bateig es produïa, de manera força premonitòria, abans de l’explosió de les xarxes socials i del fenomen multipantalla, que han suposat una transformació sense precedents dels comportaments de les audiències i de la creació de continguts. Actualment les tècniques transmèdia i multiplataforma, nascudes en l’entorn publicitari i de la ficció, també es configuren com a eines clau per a la nova comunicació corporativa del segle XXI, l’objectiu de la qual és implicar i moure les audiències.
Nascut a Castellote (Terol), Miguel Martín va morir el 2 de febrer de 2013 a l'edat de vuitanta-vuit anys. Va treballar en el periodisme com a auxiliar de redacció de 1945 a 1951 i de redactor a La Prensa de 1951 a 1960. Va ser secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona de 1964 a 1969. Redactor en cap de La Vanguardia entre 1962 i 1980, director de les publicacions per a adolescents Tele Color Tio Vivo i TDT de 1967 a 1968. Més endavant, fins a 1971, va exercir en altres publicacions com Coral, Celia, Capricho i
L’11 d’abril, va morir a noranta-quatre anys el periodista Tomás Hernández Cabezas, veterà supervivent de la Guerra Civil espanyola en què li va tocar treballar al departament de l’Estat Major de Franco a Salamanca. Mai va amagar el seu treball per al dictador, fet que no va ser obstacle perquè rebés l’afecte de molts dels companys de professió de totes les tendències. El 1995, un centenar d’amics periodistes del Diari de Barcelona va respondre a la seva convocatòria per participar en un dinar “nostàlgic” de l’antic
L’històric periodista esportiu, José Félix Pons, va morir la matinada del 19 de març a l’edat de vuitanta anys. Va ser el narrador en català del primer partit de futbol televisat, un Leipzig-Barça de la recopa d’Europa que va acabar amb victòria blaugrana. Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, el 27 de juny de 1932, va desenvolupar gairebé tota la seva carrera a RTVE, primer a RNE i després a Televisió Espanyola.
El periodista Agustí Fancelli i Pardo va morir el passat 2 de febrer a Barcelona, víctima d’un càncer, als 55 anys. Era un professional polifacètic, llicenciat en Periodisme i musicòleg amb estudis portats que va fer a Bolonya. Des de 1996, treballava al diari El País del qual era redactor en cap de Cultura i Opinió a Barcelona. Besnét d’italià, mantenia molta afecció pel país dels avantpassats paterns. Fancelli escrivia també sobre política al diari. Les cròniques, titulades
El 27 de novembre, moria a Figueres als setanta-sis anys el periodista gironí Emili Casademont i Comas víctima d’una anèmia. Professionalment, Casademont va protagonitzar després de la Guerra Civil les primeres emissions en català de Ràdio Popular de Figueres i va formar part dels equips de redacció de mitjans com Vida Parroquial i Canigó. Les cròniques sobre Dalí o sobre els famosos que visitaven la Costa Brava tingueren ressò internacional perquè es van publicar al diari Ya de Madrid, a la revista francesa
El periodista català Xavier Batalla mor a Barcelona el 13 de desembre als seixanta-quatre anys, víctima d’un càncer. Va treballar als diaris El Correo Catalán, Diario de Barcelona i El País. Des de 1986, va entrar a treballar a
1 d’abril
La Xarxa prescindeix de Rodríguez Picó.
La Xarxa està prescindint de tots els programes de la seva graella radiofònica elaborats per productores i ara la retallada entre altres afecta el principal espai d’aquesta temporada Picó.cat, que presentava Alfred Rodríguez Picó. També queden fora de la graella l’espai de gastronomia La cuina de Carbó, amb Mireia Carbó, l’agenda cultural Amunt i avall, amb Virtu Morón i l’espai Sapiència, que presenta Mònica López.
2 d’abril
4 de març
Joana Bonet, directora de Prisa Revistes.
La periodista Joana Bonet ha estat nomenada directora gerent de Prisa Revistes. Periodista i llicenciada en Filologia per la Universitat de Barcelona, Bonet ha exercit el periodisme en els principals mitjans de premsa, ràdio i televisió. Ha dirigit les revistes Woman i Marie-Claire. Entres els projectes de Bonet, hi figuren els de renovar continguts, potenciar la creativitat i estendre les marques de les esmentades revistes.
5 de març
1 de febrer
Nou representant d’ABC a Catalunya.
La Girona pecadora
Gerard Bagué
Llibres del Segle, 2013
174 pàgines
La marinada sempre arriba
Vivències de postguerra en un racó de la vall del Corb
Lluís Foix
Columna, 2013
254 pàgines
Periodismo narrativo
Cómo contar la realidad con las armas de la literatura
Roberto Herrscher
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012
335 pàgines
