La fatiga informativa i l’abandonament del consum de notícies empenyen els mitjans de comunicació a buscar noves fórmules per atraure la ciutadania. Els darrers anys, una de les tendències que ha agafat més força és el periodisme constructiu, que proposa informacions que explorin amb rigor solucions de futur amb l’objectiu d’enfortir la relació amb les audiències i generar oportunitats de negoci. Els que s’hi dediquen destaquen, entre els principals avantatges, el paper de la professió com a motor de transformació social. D’altra banda, als detractors els preocupa que focalitzar-se en les notícies positives narcotitzi la societat i que el periodisme acabi convertint-se només en un exercici d’activisme enfocat al màrqueting de bones causes.
El seu pare li va ensenyar a economitzar els mots, a no fer-ho llarg quan es pot dir amb menys paraules. Potser per això les respostes de Plàcid Garcia-Planas, reporter de La Vanguardia, poden ser tan breus com contundents i directes. I potser també perquè ha cobert més d’una desena de conflictes bèl·lics, les seves reflexions acostumen a traspuar pessimisme, tot i que s’acompanyen de realisme i sentit crític. Unes paraules, les seves, basades en l’experiència i en la complexitat d’un món que fa anys que intenta entendre i explicar.
Tots som diana del plagi i la mentida, i la intel·ligència artificial, la nova impremta informativa, ens amenaça de la mateixa manera. Però la velocitat amb la qual la tecnologia i Internet han multiplicat les vies informatives han fet que moltes persones, entre elles el col·lectiu de gent més gran, es perdin etapes de preparació per arribar a dominar-les. Com a clients analògics, la banca ja els ha abandonat, però com es comporten com a consumidors d’informació els que han viscut menys anys utilitzant les TIC?
La capacitat comunicativa dels professionals de la informació els converteix en objectiu de captació per part dels partits polítics. D’exemples, n’hi ha diversos des de fa anys. I malgrat que contradiuen el codi deontològic del periodisme, alguns acaben fent el salt a la política institucional a la recerca de noves oportunitats. Però un cop s’analitzen els casos que han anat d’un costat a l’altre, s’observa que aquest acostuma a ser un viatge sense tornada, perquè la significació política acaba anant en detriment de la credibilitat i impossibilita el retorn a la professió.
Tot i que des d’un punt de vista històric la Bíblia és considerada el primer fenomen de narrativa transmèdia, va ser Henri Jenkins, l’estudiós nord-americà de la comunicació, qui encunyava per primera vegada aquest terme l’any 2006. Aquest bateig es produïa, de manera força premonitòria, abans de l’explosió de les xarxes socials i del fenomen multipantalla, que han suposat una transformació sense precedents dels comportaments de les audiències i de la creació de continguts. Actualment les tècniques transmèdia i multiplataforma, nascudes en l’entorn publicitari i de la ficció, també es configuren com a eines clau per a la nova comunicació corporativa del segle XXI, l’objectiu de la qual és implicar i moure les audiències.
Heraldo de Madrid. Tinta catalana para la II República Española
Gil Toll
Editorial Renacimiento, 2013
486 pàgines
Fotografía de alta calidad
José María Mellado
Anaya Multimedia, 2013
526 pàgines
Infoentretenimiento
El formato imparable de la era del espectáculo
Carme Ferré Pavia (ed.)
Editorial UOC, 2013
127 pàgines
Rumors en guerra
Desinformació, Internet i periodisme
Marc Argemí Ballbé
A Contra Vent Editors, 2013
203 pàgines
Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració
Albert Manent i Josep Poca
Pagès Editors, 2013
599 pàgines
Europa a la deriva
Gavin Hewitt
Alianza Editorial, 2013
358 pàgines
El film researcher
Iris López de Solís
Editorial UOC, 2013
116 pàgines
El misterio del yogur caducado o cómo reinventar los periódicos
Xavi Casinos
Editorial UOC, 2013
118 pàgines
Periodisme sota sospita
Narcís-Jordi Aragó
A Contra Vent Editors, 2013
659 pàgines
El periodismo volátil
Cómo atrapar la información política que se nos escapa?
Nereida Carrillo
Editorial UOC, 2013
83 pàgines
3 de juliol
La Mesa sectorial aprova el pla de treball.
1 de juny
Nova plaça Huertas Claveria al Poble Nou.
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias inaugura al barri de Sant Martí -entre els carrers Bilbao, Pallars i Marià Aguiló- la plaça Josep Maria Huertas Claveria. L’acte d’inauguració de la nova plaça, abans coneguda com Can Felipe, reuneix familiars i amics del periodista, així com la vídua, Araceli Aiguaviva.
Gala dels Premis de Comunicació.
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2024
Rambla de Catalunya 10, pral. 08007 Barcelona.
Tel. 93 317 19 20 contacte@periodistes.cat