El periodista terrassenc va reconèixer que, amb els anys, els informatius s’han omplert de notícies negatives mentre que la gent «vol més notícies bones»; per això Coral va valorar que «haurem de fer l’esforç per trobar notícies bones i positives». En parlar de la professió va reconèixer un mal que a hores d’ara ja és endèmic com la precarització, la manca d’estabilitat i de sous dignes. Aprofundint en temes actuals que també afecten la professió, Coral va valorar que tecnologies com la IA o les xarxes socials no tenen per què ser negatives si la gent sap qui hi ha al darrere: «La gent ha de tindre en compte que venen d’un lloc que segurament no ha fet allò que caldria per a informar», és a dir, complir amb els criteris periodístics, i va afegir que «les xarxes socials s’han de saber consumir, la gent ha de saber quan, com, qui és l’emissor i saber amb garantia si és bo o si és dolent». El periodista, però, considera que TV3 ha de ser-hi perquè les xarxes socials «són el lloc on molta gent s’informa» i va opinar que «hi ha gent que té ganes de rebre informació en profunditat, però hi ha qui vol rapidesa, per això hem de ser-hi en aquestes altres finestres d’informació». Quant a la IA, el periodista considera que poden ser una eina bona per a fer feines més mecàniques.
El periodista va aprofitar per posar en valor les televisions locals, el mitjà on va començar: «Tenen molt de sentit. A tu t’interessa què passa a la teua ciutat, el que passa al costat de casa. No cal que competisquen amb les grosses, perquè després ho pots trobar tot a la xarxa» i va apuntar que «és una escola magnífica de professionals».
Respecte al futur de la professió, Xavi Coral va manifestar que «no seria molt pessimista», ara bé, és un futur que, segons l’egarenc, «passa per fer periodisme. Les bases no les hem de perdre. Hem de defensar fer periodisme».
Òpera prima
Respecte a la seua òpera prima, està basada en el dietari del seu avi durant la Guerra Civil espanyola i en les memòries de la seua àvia a la rereguarda: «És bo posar a sobre de la taula el que va viure aquella gent, tot el que ells no van poder defensar»; segons Coral, és fer-los-hi justícia i «tenim dret a reivindicar-los» perquè, segons recordava el periodista, durant 40 anys van veure com s’homenatjava els d’un sol bàndol, mentre que els republicans, tot i el seu trauma, havien de fer com si no passés res i refer la seua vida com si res hagués passat. Coral va explicar que als apunts que va fer son iaio cada dia dels 7 anys que va patir la guerra, el camp de concentració... ell els ha treballat per fer-los més amens al lector. Entre altres, ha creat un fil conductor i ha intentat donar un punt d’emoció, de reflexió, de conversa i moments d’èpica sense traure la duresa que es reflectia a les memòries del seu avi.
Si no hi vau ser o voleu tornar a fer-hi ullada, entreu al nostre Youtube:
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari