Pep Tort desvetlla a col·legiats, en una visita nocturna, alguns misteris de la Seu Vella

El director en funcions del Turó de la Seu Vella , Pep Tort, va guiar als col·legiats i col·legiades lleidantans pels racons d’aquest emblemàtic monument que presideix el Turó de la Seu Vella de Lleida. La visita va tenir aires de comiat ja que Tort en breu deixa el càrrec de director del Turó després de 6 anys al capdavant.

Catedral en un primer estadi, hospital i magatzem d’armes durant la Guerra dels Segadors, caserna militar per ordre de Felip V, camp de concentració durant la Guerra Civil i caserna després, fins l’any 1948. En aquell moment, començava l’etapa de recuperació i restauració del vell edifici.

La visita guiada nocturna –que va coincidir en dia de lluna plena- es va iniciar a la Sala de la Canonja, on Pep Tort, amb l’ajuda d’una maqueta de fusta que hi ha instal·lada, va explicar que malgrat que antigament el Turó comptava amb un barri gòtic, és impossible recuperar-lo ja que les seves pedres són ara murs del monument.

Ja al claustre, el director en funcions del Turó va explicar la descoberta durant el seu mandat d’unes pintures a la Capella de l’Anunciació de Maria. Es tracta d’un fresc pintat amb una tècnica de pigments i de base orgànica. Sembla que aquesta tècnica és la mateixa que es va emprar a la tomba de Pere el Gran, situada al Monestir de Santes Creus. La capella de l’Anunciació la va fundar la família Claver o Clavell el primer terç del segle XIV, al mateix temps que s’aixecava el claustre, format per 12 arcs.

Un altre punt emblemàtic de la Seu Vella és l’ església que Pep Tort va definir com una obra ‘de compàs’, ja que té proporcions minucioses, construïda a partir de la geometria clàssica. ‘Del milloret del recinte’, va expressar. Fou a l’església quan el grup de col·legiats van poder descobrir un indret encara poc visitat i que dóna accés a uns capitells que expliquen la llegenda de Sant Jaume. Sembla que Lleida era un punt entremig cap al camí de Sant Jaume, la qual cosa podria explicar el perquè d’esculpir aquesta llegenda als capitells. D’altra banda, Pep Tort va comentar que aquesta temàtica dels capitells podria tenir també un lligam a la llarga tradició de la ciutat de Lleida de celebrar la festivitat dels fanalets de Sant Jaume.

La visita va finalitzar al peu del punt més alt de la Seu Vella –no del Turó: el campanar. Pep Tort, com a curiositat, va explicar que es creu que en la seva base hi podria haver un podridor. És a dir, on traslladaven els ossaris per la seva descomposició.

Com a punt i final, es va celebrar un sopar off the record amb el director en funcions del Turó de la Seu Vella, en qual aquest va agrair al col·lectiu periodístic la seva col·laboració en fer possible que el Turó gaudeixi d’una bona premsa. Entre moltes fites, Pep Tort ha aconseguit que el Turó de la Seu Vella sigui candidat a convertir-se en Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO. El passat mes d'octubre el Ministeri de Cultura va acceptar la candidatura juntament amb 4 propostes més.

La Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya forma part del Consorci Cívic i Social del Turó de la Seu Vella des de l'any 2010. El CPCLleida agraeix a Pep Tort l'oportunitat que va brindar a la demarcació lleidatana d'apropar-se al conjunt monumental lleidatà i a fer-nos partíceps del seu creixement constant.