La Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya acull l’exposició “El Papus: quan l’humor podia ser delicte”, produïda pel Col·legi de Periodistes de Catalunya a partir de la idea i realització del col·lectiu Tanta Tinta. La mostra repassa la trajectòria d’aquesta revista satírica, que va lluitar contra la censura al llarg de la transició.
Ara fa una mica més de 40 anys, el 20 d’octubre de 1973, va néixer a Barcelona El Papus, una revista satírica que va viure durant 14 convulsos anys de la nostra història. Les seves pàgines van ser, número a número, expedient a expedient, suspensió a suspensió, testimoni compromès i arriscat de l’actualitat d’un decisiu temps de canvis. L’exposició recupera els seus millors moments, les influències i els autors que van ajudar a configurar el seu específic estil humorístic, l’evolució de la seva línia editorial, la lluita amb la censura i l’atemptat mortal que va patir.
El Papus va revolucionar la premsa humorística d’un país que anava despertant del malson de la dictadura de Franco. Al llarg de catorze anys i 596 números, les seves pàgines van escriure –i, sobretot, dibuixar- un relat de la transició, una narració àcida, parcial, combativa... i molt real, molt propera a la societat de l’Espanya de l’època.
El Papus apostava per un humor agressiu i d’estètica lletgista, amb un llenguatge descarat, directe i valent, i des del primer moment es va guanyar tants lectors com enemics. Els col·lectius de feministes criticaven (i amb raó) que els seus continguts eren masclistes, però també va encendre els sectors de la dreta més radical, fins al punt que el 20 de setembre de 1977 el grup d’ideologia feixista Triple A va atemptar contra la revista amb un paquet bomba que va matar el conserge i va ferir disset persones. Malgrat tots els problemes, la revista no va deixar d’editar-se fins al 1987, quan les vendes havien baixat molt.
L'exposició recupera els seus autors i col·laboradors, tant gràfics com literaris: Tha, Albert Turró, Francesc Arroyo, Antonio Franco, Joan de Sagarra, Óscar Nebreda, Manuel Vázquez Montalbán, Maruja Torres, Ivà, Gin, L’Avi, Fer, Manel, Ventura y Nieto, Joma o Manuel Vázquez Gallego (que signava com a Sappo), entre molts altres.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari