Just el dia abans del pregó de les Fires de Girona, les Mosques de la Informació de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes van preestrenar la festa major de la ciutat a l'auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat. Una festa lluïda i concorreguda (hi van assistir unes 250 persones, fet que va desbordar totes les previsions i va obligar a obrir la sala Carles Rahola de la Generalitat perquè bona part dels assistents seguissin l'acte des d'allà), en la que es va posar en valor el bon periodisme i es van repartir cinc guardons.
Comencem pel final: els més esperats, els guanyadors de la Mosca Borda i la Mosca Grossa, les dues categories que proposen i voten els periodistes i que guanyen -respectivament- la persona o entitat que més traves hagi posat a la tasca dels professionals de la comunicació, i a la persona o entitat que els l'hagi facilitat més.
La Borda se la va endur Martí Nadal, cap de premsa de Guanyem Girona, però s'ha de dir que va tenir un molt bon rival en Clipper's Live, la promotora responsable del Festival de Cap Roig, entre altres. Nadal va obtenir el 38% dels vots, mentre que Clipper's va quedar-se amb el 36%. El gabinet de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va fer amb el 24% dels vots, i el darrer finalista, Joan Martí, va tenir només el 2% dels vots. Mai una derrota havia estat tan dolça.
Els periodistes van votar el cap de premsa de Guanyem Girona pels «seus intents de controlar la informació», la seva «pressió sobre els periodistes» i per «pretendre ensenyar-nos com hem de fer la nostra feina».
A l'altra banda de la moneda, Alda Rodríguez i l'equip d'Alter Sinergies, responsables de festivals com l'(a)phònica, es van endur la Mosca Grossa amb un 36% dels vots per «la receptivitat, amabilitat i eficiència» en les respostes a la premsa i per ser «un equip professional i detallista» que ha cimentat un nivell de qualitat i afabilitat difícilment superable.
La votació va deixar empatats dos dels altres finalistes a la Grossa: tant Jaume Figueras, cap de comunicació de l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, com Montse Codina, cap de premsa del Consell Comarcal de la Selva, van aconseguir un 26% dels vots. Martí Pueyo, cap de prema de l'Uni Girona, en la seva primera vegada com a finalista, es va quedar amb el 12% restant.
També van rebre la magnífica Mosca dissenyada per Xavier Roqueta la revista cassanenca Llumiguia i el seu director, el periodista Joan Carles Codolà, distingits amb la Mosca del Col·legi.
El juny de 1944, Llumiguia va arribar per primer cop a les llars de Cassà de la Selva. Aleshores eren quatre fulls ciclostilats escrits en castellà. Des d’aleshores, s’ha catalanitzat i ha canviat de nom diverses vegades. L’actual, formant una sola paraula, el porta des de 1993. També ha tingut, és clar, diversos directors: vuit, per ser exactes. Des de 1994, ostenta aquest càrrec el periodista col·legiat Joan Carles Codolà. L’any vinent, director i revista celebraran aniversaris rodons: Llumiguia arribarà a les vuit dècades d’història i en Joan Carles complirà trenta anys als seu capdavant.
"Joan Carles Codolà ha fet una feina que no és gens fàcil i l'ha mantingut tres dècades: tota una heroícitat".
En va fer la glossa -personal, detallista i molt ben documentada- la periodista Isabel Pascual. Va destacar que Codolà "ha fet una feina que no és gens fàcil, i l’ha mantingut en el temps, tres dècades, que és tota una heroïcitat. Perquè parlem de premsa local i en català, periodisme de quilòmetre zero, que encara massa sovint no és ni prou valorat ni prou reconegut, ni pels mateixos veïns i tampoc moltes vegades per les administracions, no té prou suport, malgrat ser necessari, malgrat ser imprescindible". (Trobaràs adjunta la glossa sencera al final del text)
La Mosca de Sant Narcís va ser doble en aquesta edició. Per decisió de la Junta, es va voler premiar dues trajectòries professionals destacades dins les nostres comarques: la de Jaume Subirós i la d'Edmon Roch.
Jaume Subirós és l'ànima de l’emblemàtic Motel Empordà, una persona que ha sabut tirar endavant i fer créixer la llegenda que va iniciar Josep Mercader, el seu sogre, i que ha convertit el Motel en un referent per a crítics i restauradors de tot el món: l’origen de la cuina catalana contemporània. Fill de pagesos, va néixer a Santa Llogaia d’Àlguema el 1949. Per una afortunada casualitat, va començar a treballar l’any 1961 com a grum al recent inaugurat Motel: la resta, podríem dir que és història.
"La cuina del Motel Empordà de la mà de Jaume Subirós ha assolit el punt més àlgid d'aquesta inspiració".
La periodista i presidenta de l'Associació Catalana de Sommeliers, Anna Vicens, va descriure en la seva glossa -delicada, sensible i plena d'admiració- què representa el Motel i, sobretot, què significa per a la gastronomia catalana Jaume Subirós: "Vivim un moment de retorn, en el que les joves generacions s’inspiren en la tradició i en el talent. No pas des de la nostàlgia sinó des d’una mirada inspiradora. I la cuina del Motel Empordà de la mà de Jaume Subirós té el do d’haver assolit el punt més àlgid d’aquesta inspiració", va assegurar. (Trobaràs adjunta la glossa sencera al final del text)
L’altra Mosca de Sant Narcís va ser per al cineasta gironí Edmon Roch, que als seus 53 anys té una trajectòria professional amplíssima i destacadíssima, especialment com a productor. Ara mateix, està a punt d’estrenar Saben aquell, dirigida per David Trueba, que se centra en la vida del gran Eugenio. Guanyador de cinc Premis Goya i set Premis Gaudí, les seves pel·lícules s’han projectat arreu del món i han estat escollides en seleccions oficials de festivals com Cannes, Venècia, Berlín, Donosti o Sitges. Roch ha escollit Girona com a escenari per rodar pel·lícules amb recorregut internacional com El perfum. Història d’un assassí, Les maletes de Tulse Luper. Part 3 i Las leyes de la frontera.
"Gràcies, Edmon, per haver-nos demostrat que era possible que algú de nosaltres creés allò que tant ens enlluernava".
El periodista Alfons Petit, amic des de la infància d'Edmon Roch, va desgranar en la seva glossa anècdotes personals que va enllaçar amb la vessant professonal del cineasta, en un discurs emocionant i, alhora, ple d'humor. "Gràcies sobretot, Edmon, per haver perseverat, per haver treballat per fer allò que volies fer, per haver-nos demostrat que era possible que algú de nosaltres creés allò que tant ens enlluernava, i ens enlluerna, a les sales de cinema. Crec que aquesta és la veritable lliçó de la teva trajectòria", va afirmar Petit. (Trobaràs adjunta la glossa sencera al final del text)
Durant l'acte també s'ha fet un recordatori a tres persones molt vinculades amb el periodisme i que han mort els darrers mesos: Josep Maria Isern, que havia estat director de l’històric setmanari Àncora de Sant Feliu de Guíxols; Lluís Coll Alabert, que va ser editor de diverses revistes gironines; i Maui Lleal, que va ser membre de la Junta de Girona del Col·legi de Periodistes durant deu anys.
També hi ha hagut temps per a un petit homenatge a Josep Maria Bartomeu, en Josephus, que va morir al juliol als 78 anys: amb ell va morir, segurament, una manera molt peculiar d’entendre i de viure el periodisme.
En Josephus va començar la seva trajectòria periodística al que aleshores era Los Sitios als anys setanta, en ple boom del turisme i de la Costa Brava, i ell en va ser un dels primers cronistes. Era xerraire i expansiu, amic de la broma, amable amb els companys i sempre disposat a fer qualsevol cosa que se li demanés: des de fotos d’un accident fins a acompanyar un periodista novell on fes falta.
"Cada un de nosaltres recordava alguna de les múltiples anècdotes que va protagonitzar en Josephus, fossin certes o no".
El director del Diari de Girona, Josep Callol, va recordar la figura entranyable d'en Bartu i la seva generositat amb qualsevol periodista que s'iniciés en l'ofici:"Quan va morir, a tots els que havíem compartit tantes hores amb ell se’ns va fer un nus de l’estómac. Cada un de nosaltres recordava alguna de les múltiples anècdotes que va protagonitzar, que, certes o no, vistes ara amb el pas del temps, resulten gracioses. Ningú el va recordar amb agror, simplement perquè era una persona entranyable". (Trobaràs adjunta la glossa sencera al final del text)
I si rebobinem una mica i tornem a l'inici de l'acte, la vicepresidenta de la Junta de Girona, Susanna Quintana, ha fet una defensa -no exempta d'autocrítica- del periodisme. Ha reivindicat la col·legiació dels periodistes (que, recordem-ho, no és obligatòria) com una eina que "ens fa més forts com a col·lectiu de professionals d’un ofici particular, i sensible: el d’explicar a tothom què coi passa al nostre entorn i fer-ho de manera que tothom ho entengui, contrastant i verificant".
"La informació de proximitat és la que més interessa al públic i la que té més valor social".
Ha alertat que la tècnica de "pescaclics" que s'ha extès en molts mitjans digitals "posa en risc la veracitat de les informacions i genera una pèrdua de confiança per part de la ciutadania". I ha afegit que, lluny de voler fer una "defensa romàntica de l'ofici", cal que la ciutadania tingui clar que "de la mateixa manera que quan necessites arreglar el cotxe busques un mecànic professional, si el que vols és informar-te has de comptar amb un periodista i no pas amb un influencer o un tik toker".
Malgrat les hores baixes que viu l'ofici ("hi ha desinterès, desconfiança i percepció social crítica del periodisme") i que moltes persones eviten els informatius, sobretot quan es parla de temes com política o conflictes armats, Quintana ha ressaltat que la informació local, "la de proximitat, la de quilòmetre zero, és la que més interessa al públic i la de més valor social".
Llarga vida a les Mosques i al bon periodisme!
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari