En aquest recull, us presentem 10 títols destacats, però el CDMR disposa de més de quaranta obres que aborden en profunditat aquesta problemàtica. Consulta'ls tots.
Periodismo y democracia en la era de las emociones de Josep Carles Rius
Corren bons o mals vents per al periodisme? Avança o retrocedeix la seva qualitat i independència? En la darrera dècada, certs esdeveniments han aixecat grans onades emocionals i han posat a prova els periodistes en el seu deure d’acostar-se a la veritat per sobre dels sentiments propis. La pandèmia, la victòria i la derrota de Donald Trump, el Brexit, la invasió russa d'Ucraïna, el conflicte genocida a Palestina i, com a capítol a part, el procés independentista a Catalunya, són alguns dels fets històrics que s'analitzen en aquest llibre, amb l'objectiu de reivindicar un periodisme responsable, honest i compromès amb els drets humans. En definitiva, periodisme i democràcia són dues cares de la mateixa moneda; i la informació veraç i imparcial, la millor salvaguarda de la llibertat i la justícia.
Likeo, luego existo: Redes sociales, periodismo y ese extraño virus llamado fake news de Isabel Meira i Bernardo P. Carvalho
Segurament, per a tu, no hi ha un abans i un després d’internet. Quan vas néixer, tot ja estava connectat, i ni tan sols et sembla possible que el món pugui funcionar d'una altra manera. No obstant això, internet ha canviat —i continua canviant— moltes coses en el món, incloent-hi el periodisme. A través d'internet, han aparegut gegants invisibles com Google o Facebook. No són empreses de periodisme, però han transformat la nostra manera d’accedir a la informació. A les xarxes socials, les notícies semblen supersòniques, i les visualitzacions, els «m'agrada» i els «compartir» poden arribar a milions.
Estàs segur que coneixes les regles del joc? Quin impacte té tot això en la nostra relació amb el món i en les decisions que prenem? Aquest llibre creu que és important fer preguntes i que no totes les respostes es troben a Google. Per a tots els lectors (a partir de 12 anys).
Desinformación y poder : la crisis de los intermediarios de Daniel Innerarity i Carme Colomina
Desinformació i poder: la crisi dels intermediaris de Daniel Innerarity i Carme Colomina
On habiten les mentides: llibertats d'expressió i informació en temps d'odi i hiperinformació de Verónica Yazmín García Morales
Intel·ligència artificial i periodisme: una eina contra la desinformació de Juan Luis Manfredi Sánchez i María José Ufarte Ruiz
Salvaguardar l'espai informatiu: les polítiques de la UE i Ucraïna davant la desinformació de Monika Hanley
Veni, vidi, Facebooked-live: anàlisi de l'èxit de Matteo Salvini a Facebook de Laura Cervi
Anatomia del bulo electoral: la desinformació política durant la campanya del 28-A a Espanya de Francisco Javier Paniagua Rojano, Francisco Seoane Pérez i Raúl Magallón Rosa
Periodismo canalla: los medios contra la información de Pascual Serrano
Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat fonamental en el fet que les noves generacions no arribin a comprendre res del que està succeint al món. Aquesta obra fa un recorregut amè pels senders d’aquesta tragèdia. Mostra les paradoxes i disbarats d’alguns continguts, evidencia algunes tècniques amb les quals operen per desinformar-nos, descobreix l’absurd de molts dels seus criteris de treball i maneres de presentar les notícies, i desentranya algunes característiques del funcionament de les empreses de comunicació. Per últim, també aporta algunes idees que permeten tenir esperances que aquest model de desinformació pugui canviar.
Propaganda digital : comunicación en tiempos de desinformación de Leticia Rodríguez Fernández
La postveritat i les fake news són protagonistes de l’actualitat mediàtica, digital i social. No obstant això, no hi ha res de nou sota el sol. La propaganda s'ha adaptat a l'entorn digital, i a través d'ella es controla i censura l'opinió pública.
T'invitem a navegar pels canvis que la desinformació ha generat en la comunicació d’empreses i institucions, a conèixer els nous models d'influència, l'arquitectura d'una campanya de desinformació i la resposta d'aquells que vetllen per la veritat.
De la desinformación a la conspiración: política y comunicación ante un escenario mediático híbrido d'Adolfo Carratalá, María Iranzo Cabrera i Guillermo López García
Les noves dinàmiques en el consum d'informació d'actualitat han debilitat la mediació periodística i facilitat la polarització del consens social. La desinformació, tot i no ser un fenomen nou, i els missatges conspiranoics, multiplicats en el marc d'una pandèmia, s’han propagat com mai gràcies a la immediatesa i abast de les noves plataformes comunicatives i les xarxes socials. En aquest escenari es desenvolupen els 18 treballs aquí plantejats, dividits en quatre grans desordres informatius. La manera com els discursos propers a la conspiració esquincen l'esfera pública, el mode com els actors polítics es deslliuren de la fiscalització del periodisme, el caràcter distorsionador de certes narratives mediàtiques i les percepcions de les audiències de l'entorn comunicatiu digital evidencien la crisi de credibilitat en la professió periodística. La lectura d'aquest volum permet indagar en el rol que la comunicació està jugant actualment en les societats modernes com a eina per desafiar els discursos oficials i plantejar lectures alternatives a les veus del poder, però també com a instrument per construir versions de la realitat que poc o gens tenen a veure amb les veritats fàctiques.
Desinformación: cómo los medios ocultan el mundo de Pascual Serrano
La majoria dels ciutadans considera que, després de llegir la premsa o veure els telenotícies, està informada de l'actualitat internacional. No obstant això, la realitat dista molt de ser la imatge unívoca que ens ofereixen els mitjans. Aquest llibre recorre els principals esdeveniments dels darrers anys mostrant —mitjançant entrevistes amb experts, bibliografia especialitzada i consulta de mitjans alternatius— que el que ha succeït no és el que ens han explicat.
Pascual Serrano, amb una mirada incisiva, desentranya el funcionament dels grans mitjans de masses per fer-nos comprendre que la desinformació és una constant. El que creiem que està succeint al món és només una falsa composició al servei d’uns interessos que, a poc a poc, conformen l’opinió pública. L'obra, a més, proposa tècniques i hàbits de lectura per fomentar una nova actitud, independent, davant la informació i promoure així una ciutadania resistent a la manipulació.
No nos hablen de fake news, llamémoslo por su nombre, fake journalism by bought communicators ¡no más engaños! de Carlos Tomeo Escuin
Convidem a reflexionar. Assumim amb massa rapidesa informacions que ens arriben a través de molts mitjans de comunicació, alguns tradicionals i altres amb noves tecnologies. És un suïcidi. La falta de compromís amb la veritat en els mitjans de comunicació és tan lamentable que presumir de veracitat per explicar només la part que interessa implica devorar els principis del periodisme. La lamentable falta de criteri sobre el qual és el periodisme, sobre el seu paper i les seves responsabilitats, és un enorme problema que voluntàriament deixen de banda els poders, i els mitjans, perquè els interessa. Aquest llibre intenta, inútilment, destapar alguns elements nocius que es perpetuen en la professió periodística i que continuen impedint el seu veritable paper social com a comunicadors de la veritat.
Rumors en guerra: desinformación, internet i periodisme de Marc Argemí Ballbé
"Què tenen, els rumors?" El rumor es difon molt de pressa, es creu, es transforma i arriba, fins i tot, a provocar fallides d'empreses o situacions de pànic. Aquest llibre és una experiència, la Segona Guerra Mundial, que permet estudiar el rumor des de tots els angles.
"El lector de Rumors en guerra quedarà sorprès per la força dels fets que s'hi narren i per la profunditat de les reflexions que en fa Marc Argemí." Del pròleg de Salvador Cardús.
Unfaking news: cómo combatir la desinformación de Raúl Magallón Rosa
Per què en aquest moment resulta més complicat reconèixer la veritat si el nostre coneixement sobre el qual som és molt més gran del que havia estat mai? Estar més informat significa avui estar millor informat? El problema de la desinformació s'ha situat actualment com quelcom que sembla impossible de comprendre a través dels mecanismes de reproducció actuals. Com si s'estigués desenvolupant una mena d'empatia col·lectiva entorn de la desil·lusió d'estar informat, com si la sensació individual d'estar més i millor informats que mai suposés el reconeixement col·lectiu que una major formació i una vida amb més possibilitats d'elecció impliquen paradoxalment una millor comprensió de les nostres limitacions com a civilització, cultura i societat. Unfaking News es presenta amb la predisposició d'explicar, explorar i contextualitzar aquest nou fenomen, ja que juntament amb el paraigua semàntic que s'ha anat construint al voltant del concepte de fake news, ens apareixen d'altres com desinformació, postveritat, fets alternatius, cambres d'eco, bombolles informatives, clickbait o granges de continguts.
El Centre de Documentació posa a disposició dels col·legiats i col·legiades un servei de préstec amb més de 8.000 llibres especialitzats en temes professionals. Es poden demanar llibres tan presencialment a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes com fent reserves en línia a través del catàleg. Cada col·legiat/da pot sol·licitar fins a 5 documents per un període de 21 dies, amb possibilitat de pròrroga. Per a més informació, podeu contactar amb el Centre enviant un correu a documentacio@periodistes.cat.
El Club de Lectura del Col·legi de Periodistes és una trobada literària bimensual. Els llibres són proposats i seleccionats pels membres del grup i fins ara hi ha participat Sergi Pàmies i Anna Bosch. Si t'hi vols apuntar, escriu-nos a comunicacio@periodistes.cat. Aviat anunciarem el convidat o convidada del mes de desembre.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari