La diversitat social és, encara, un dels elements que més posen a prova el periodisme i la seva capacitat a l’hora de reflectir-la. La jornada del 3 de maig del IV Simposi de la Llibertat de Premsa arrancava amb la taula rodona presentada per David Velasco, director del grup COPE a Lleida i Tarragona, el qual introduïa tres temàtiques relacionades amb la diversitat: el tractament de la comunitat LGBTI, la immigració i el racisme i la llibertat religiosa.
Adolfo Carratalá, professor de la Universitat de València, va dur a terme una aproximació al discurs periodístic sobre les realitats viscudes de gais, lesbianes, bisexuals, intersexuals i transsexuals, amb la intenció de posar sobre la taula els desafiaments pendents en la cobertura d’aquestes sexualitats. “El discurs ha millorat des de fa uns anys, però encara hi ha reptes a superar”, advertia Carratalá, que seguidament citava a Albertini (2012): ‘Al llarg del temps l’homosexualitat ha tingut tres tractaments mediàtics: el silenci, la condemna i la burla’.
Actualment, assenyalava el docent, es segueix invisibilitzant la minoria tractant-la amb eufemismes i estereotips, sent així un reflex de l’homofòbia liberal, és dir, que la societat només sembla respectar les diverses sexualitats mentre aquestes no es facin patents a l’ull públic. Així doncs, tot i que gran part del periodisme ha col·laborat per visibilitzar el col·lectiu i dedicar-li més temps i continguts, Carratalá matisava que la forma i el llenguatge encara deixen molt que desitjar; encara són lluny d’una visibilitat correcta i absoluta.
Sobre la necessitat d’aplicar un periodisme ètic -que no només correcte- en parlava Jose Peñín, responsable de SOS RACISME, una organització que “lluita per erradicar el racisme en totes les seves versions i de forma transversal”. Ficava com exemple els atemptats de Barcelona i Cambrils, on el tractament mediàtic va ser curós, correcte, amb una important contenció del discurs islamòfob que no promogués prejudicis sobre aquesta comunitat.
Peñín destacava la necessitat d’aplicar l’ètica a l’hora de redactar les notícies i proposava transformar les redaccions, construir ponts entre majories i minories, i potenciar un consum crític dels mitjans, perquè al final, si la societat vol aprendre a informar i entendre correctament, no només s’ha de parlar més sobre la immigració, sinó també del racisme latent que condiciona la perspectiva de la població.
La temàtica presentada per la periodista Laura Fanals, la llibertat religiosa, aprofitava el rebuf de l’anterior. “Els mitjans han de parlar de la religió perquè també és un tema vigent (...). Gairebé la meitat dels catalans afirmen ser creients”, explicava la gironina. Continuava dient que, tot i haver-hi dotze religions amb centres de culte a Catalunya, la visibilitat als mitjans és molt escassa, i la que hi ha es limita a tractar aspectes folklòrics, com les festes religioses, o polèmics (“permetem el burka?”).
Tot i així, Fanals aclaria les diverses dificultats dels periodistes a l’hora d’aconseguir la informació i posar-se en contacte amb els afectats, i concloïa que la solució recau especialment en que els periodistes es conscienciïn de la importància d’una correcta comprensió i difusió de la situació de diversitat religiosa a Catalunya.
En general, totes tres ponències coincidien en punts claus: la invisibilització dels col·lectius o comunitats en els mitjans, la banalització i/o estigmatització, i la lluita constant contra els estereotips i l’espectacularització. Alhora, estaven d’acord en que, durant els darrers anys, el discurs periodístic ha millorat en certs aspectes en el tractament de la diversitat. Per tant, per seguir en aquesta direcció, concloïen, és una exigència promoure un periodisme ètic, responsable i transformador.
Article escrit per: Alba Moli Santamarta
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari