Per primera vegada en la història de les Mosques de la Informació, hi ha hagut un doble empat en el resultat de les votacions de la Mosca Grossa: Carme Coll, directora de Comunica, i el director de cinema Isaki Lacuesta han aconseguit cadascun el 33% dels vots emesos; mentre que els altres dos finalistes, Helena Romagós i Xavier Roca, s'han repartit a parts iguals el 34% dels vots restants. Aquest premi compartit va suposar una de les ovacions més llargues del vespre, i va arribar just al final de la gala.
Lacuesta no va poder ser al lliurament dels premis, però havia enviat un vídeo per si de cas guanyava el guardó, tot i que va afirmar, amb el seu peculiar sentit de l'humor que era complicat fer un agraïment com cal: "Ara mateix és dilluns i soc en un hotel a Madrid i per vosaltres és dijous i sou a Girona, i jo el dijous estaré en un tren anant cap a Girona però no arribaré a temps d'abraçar-vos. Com agrair una cosa que no existeix, des d'un espai que no existeix i en un temps que encara no ha arribat?", va preguntar-se, entre les rialles dels assistents. També va mostrar-se preocupat perquè "a les raons per nominar-me digueu que contesto molt fàcilment el telèfon i la meva mare no hi està d'acord, i esteu creant un greuge comparatiu", provocant encara més riures.
L'altra Mosca Grossa, Carme Coll, en canvi, va fer un discurs en un to molt més seriós i va recordar que la feina dels gabinets de comunicació "no és controlar què feu ni què publiqueu els mitjans: sou lliures, només faltaria". Va assenyalar també que l'ofici de periodista està en crisi, i va aprofitar per fer una crida "al Col·legi i als col·legiats perquè intentem redreçar aquesta situació". Va lamentar que l'intrusisme professional va cada vegada a més, fins i tot de vegades "per part d'institucions públiques que, amb diners de tot, fan la competència a les agències de premsa".
La Mosca Borda va estara punt d'acabar també amb empat, però al final se la va endurel departament de Comunicació del SEM per només un vot de diferència sobre Martí Nadal, coordinador de comunicació de l'Ajuntament de Girona. El SEM ha obtingut el 40% dels vots; Nadal, el 39%; i el tercer en discòrdia, l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, el 21%.
Justament, el departament de comunicació del SEM va ser l'únic finalista a rebre la Mosca Borda que no va assistir a l'acte -i volem agrair molt especialment que els altres dos candidats sí que vinguessin-, però van enviar unes paraules, també per si de cas, que va llegir la secretària de la Junta de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, la Rosa Gil: "No estem contents de rebre aquest guardó, perquè ens dediquem a cuidar a les persones i això significa tot el contrari. (...) En aquest cas, no hem estat a l’alçada", admetien. "Malgrat això, volem reconèixer la gran tasca que feu perquè justament vosaltres sou els qui expliqueu a la ciutadania la tasca que fa el SEM en les emergències del dia a dia. Us volem donar les gràcies perquè, amb iniciatives com la vostra, el Col·legi de Periodistes de Girona vetlla per la cura dels periodistes i cerca millores en tots els àmbits", i feien propòsit d'esmena: "Esperem que ben aviat puguem revertir aquesta situació i donar-vos l'atenció que mereixeu".
Al llarg de la vetllada es van lliurat també els guardons que ja es coneixien: la Mosca del Col·legi a la periodista Carme Vinyoles Casas; i dues Mosques de Sant Narcís: a l'entrenador del Girona FC, Míchel, i lal Teatre-Museu Dalí.
El periodista i expresident de la Demarcació de Girona del Col·legi, Joan Ventura, va fer la glossa de la seva amiga Carme Vinyoles, posant-hi el seu toc especial i recordant que "ets una de les primeres feministes que vaig conèixer i, quan passejaves salada i divertida per la redacció, et tocava el cul". Però no tot van ser bromes, en el discurs de Ventura. "Ets una periodista feminista, solidària, compromesa socialment i defensora de la interculturalitat. Poca gent ha estat tant implicada amb els altres com tu i com diu un bon amic comú, ets responsable, equilibrada, precisa i d’una entrega humana total".
Carme Vinyoles: "No ens hem de deixar distreure per les banalitats que ofeguen el sentit crític".
La Carme Vinyoles, que va rebre la Mosca de mans de Joan Maria Morros, degà del Col·legi, va entomar la broma inicial d'en Joan Ventura per recordar que ell, "a banda de ser un excel·lent periodista, en aquella època tenia aquesta afició, la de tocar-nos el cul". La Carmeta, emocionada, va recordar al seu "intel·ligent avi analfabet, que es deia Joan" i als seus pares, "que mai em van tallar les ales" i va dedicar el premi "a les dones cap que no vaig tenir, no n'hi havia aleshores, malgrat que hi havia excel·lents periodistes (dones)". Va fer un parlament reivindicatiu i va recordar que els periodistes "no ens hem de deixar distreure per les banalitats que ofeguen el sentit crític", i va afegir que "tenim el deure d'impedir que es normalitzin les mentides".
De parlar de Míchel se'n va encarregar el tàndem format per Francesc Sánchez Carcassés i Tatiana Pérez, que a banda de recordar els seus orígens vallecans -"quan va arribar a Girona rectificava a tothom que li deia que venia de Madrid: jo soc de Vallecas"- van esmentar els valors que li van inculcar a casa: els seus pares "sempre li havien dit que, allà on anés, calia aprendre la cultura i les tradicions d'on estava". Per això es va esforçar des del principi per entendre i parlar el català. En Xicu i la Tatiana van recórrer la trajectòria de Míchel amb el Girona, i van comptar amb la col·laboració de 22 periodistes esportius que tenen relació amb l'entrenador del Girona: "dues alineacions d'onze perquè ens parlin de Míchel". Així, es van poder sentir les opinions -breus i directes- de Lites, Soler, Joel, Masachs, Papi, Brugui, Roura, Solà I, Busquets, Suñer i Bru Ortega i de Madrià, Agut, Solà II, Robiró, Luna, Bacialupo, Segura, Casal, Moi, Vilamala i Bofill sobre el tècnic, en un dels moments més emotius del vespre.
La vicepresidenta de la Junta de Girona del Col·legi, Susanna Quintana, va lliurar el premi a Míchel, que va agrair-lo ssegurant que no entenia "per què heu pensat en mi per rebre aquest premi". Va mostrar-se agraït amb els periodistes gironins perquè "sempre he notat el seu respecte per la meva manera de fer les coses", i va remarcar que estava "feliç, molt agraït i content" amb el premi: "El portaré a Vallecas, perquè el vegi la meva mare, i li explicaré la història de les mosques de Sant Narcís", va dir. L'entrenador del Girona va haver de marxar just després de rebre el premi perquè havia d'assistir a una gala solidària.
Finalment, la glossa del Teatre-Museu Dalí va anar a càrrec del també expresident de la Demarcació de Girona del Col·legi, Narcís Genís, que va recuperar alguns detalls de la història d'aquesta institució. "Diuen,diuen, diuen que la voluntat del mestre era que contingués encara més obres seves que les conté ara", va insinuar, abans d'explicar amb tot detall com Dalí havia imaginat que havia de ser la inaguració del Teatre-Museu. Va reivindicar la figura de Ramon Guardiola, l'alcalde de Figueres que al 1960 va iniciar, quasi sense imaginar-s'ho, la història del que ara s'ha convertit en l'objecte surrealista més gran del món, i que està "viu i en constant evolució", va dir.
Fèlix Roca, director general de la Fundació Gala-Salvador Dalí, i Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, van recollir el guardó de mans de l'exvicedegana del Col·legi de Periodistes Núria de José; i van agrair també la Mosca: "Aquesta ens faltava", van dir, amb humor, fent referència que al seu palmarés tenen unes quantes Mosques Bordes. "La Mosca de Sant Narcís ha fet molta il·lusió a tot l'equip", va explicar Aguer, abans de recordar que el nom de Dalí és conegut a tot el món i que és sinònim d'èxit. "Dalí sempre defensava l'ultralocal, i deia que només des de l'ultralocal pots arribar a l'universal", va recordar.
En la gala també va haver-hi temps per a uns quants parlaments institucionals (els mínims, que ja se sap que els periodistes som poc amics dels protocols) i per recordar també a companys i companyes de professió que han mort al llarg dels darrers mesos.
Jordi Grau: "El nostre ofici sobreviurà perquè sense periodisme lliure no hi ha democràcia".
El president de la Demarcació de Girona del Col·legi, Jordi Grau, va tenir en aquesta ocasió un doble paper: més institucional, per obrir l'acte, i molt més lliure i sense protocols en la part final, quan va conduir la part de la gala en la que es lliuren les Mosques Borda i Grossa.
En el seu primer parlament, Grau va remarcar que la professió passa per "moments delicats, es barregen amb facilitat periodisme i espectacle i això dona lloc a tergiversacions o, directament, a mentides". Un còctel, va seguir, que "ha comportat una pèrdua de credibilitat contra la que cal lluitar". Va recordar que el Col·legi de Periodistes promou dues eines per aconseguir-ho: l'educació mediàtica i la lluita contra les fake news, que són imprescindibles per a la "construcció d'una societat democràtica i ben informada".
El president de la Junta de Girona va explicar també que "treballem per fomentar i defensar la lliberat d'expressió,que sempre està en perill davant dels poders", i va considerar que, tot i que és "molt lícit" que no t'agradi el què s'explica o com s'explica, "és molt perillós que es vulgui silenciar".
Va posar èmfasi també en la "precarietat econòmica que amenaça el nostre sector", però va llençar igualment un missatge d'optimisme: "Canvien les eines del periodisme, però la finalitat és la mateixa. El nostre ofici sobreviurà perquè sense periodisme lliure no hi ha democràcia, i sense democràcia no hi ha llibertat".
En la seva segona intervenció, en Jordi Grau va recordar -com fa cada any- l'enyorat Miquel Diumé, abans de fer una repassada a la història de les Mosques. Una repassada divertida i farcida de cleques dirigides, sobretot, als polítics, que va anar repartint amb elegància i el seu innegable savoir faire, provocant riallades en l'auditori: n'hi va haver per tothom.
Lluc Salellas, dirigint-se als periodistes: "Us necessitem forts, valents i sense tabús".
També va parlar l'alcalde de Girona, Lluc Salellas. "Com a periodista no exercent em fa molta il·lusió acollir, ara com a alcalde, les Mosques en aquest centre municipal", va dir. Va remarcar la importància que les institucions democràtiques es mantinguin fermes i unides en la defensa de "la llibertat d'expressió, de l'esperit crític i del periodisme" en un moment social en el qual "l'extrema dreta intenta articular una campanya contra els mitjans de comunicació en general i contra el periodisme lliure en particular". I va acabar llençant un missatge als periodistes: "Us necessitem forts, valents i sense tabús".
L'autor de les Mosques, Gerard Roca Ayats, Rocayats, va destacar la il·lusió que li havia fet realitzar les peces d'aquest any, unes mosques voluminoses i arrodonides extretes de pedra nummulítica de Girona.
Les Mosques de la Informació es van tancar, com sempre, amb una copa de cava que va servir per comentar la jugada.
Si vols recuperar la gala pot sencera, pots fer-ho a través del nostre canal de Youtube, o en aquest enllaç.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari