La taula rodona va comptar amb la intervenció del periodista de La Vanguardia especialitzat en temes mediambientals, Antonio Cerrillo, i el representant de la PDE, Joan Antoni Panisello, conduïts pel periodista de TV3 a les Terres de l’Ebre, Víctor Sorribes. En les dues hores de tertúlia es van posar damunt la taula una gran diversitat de temes, com ara els perills que, segons Cerrillo, poden sorgir per ser un país “hidrològicament molt esquarterat”, com ara “posar en risc la solidaritat” entre territoris en els moments de grans crisis, com es va entreveure en l’episodi de sequera a Barcelona de l’any 2007-08, o per contra, l’abús de la solidaritat ebrenca, ja que, segons va recordar Panisello, les “Terres de l’Ebre són àmpliament solidàries” (parcs eòlics, nuclears, aigua...) i reben molt poc a canvi.
En un altre ordre de coses, Cerrillo va apuntar les tres claus de l’èxit del qualsevol moviment social, com el moviment antitransvasista, com són l’existència d’una ONG activa i pedagògica que porti a la mobilització social, el suport dels estudis científics universitaris i la premsa. En aquest sentit Panisello va remarcar el gran paper que van jugar els mitjans de comunicació, ja que es van convertir en transmissors de la lluita antitransvasament. Cerrillo va apuntar que en el cas d’Espanya també cal per a tenir èxit la denúncia a la Unió Europea, que és la que fa “moure a les administracions”. El periodista, respecte a la PDE, va destacar que “per a mi és un referent important” i va assegurar que l’organització ha deixat un “substrat” i uns “valors clars per al futur”, com són la preocupació per l’ecosistema del Delta, que el riu és vida i que s’ha de treballar -i la PDE ho continua fent-, perquè s’apliqui i es prioritzi sempre la nova cultura de l’aigua.
Aquesta activitat s’inclou en els actes de celebració dels 18 anys de vida de la PDE. Un moviment social que va sorgir l’any 2000 per a lluitar contra el Pla hidrològica Nacional, contra el transvasament de l’aigua de l’Ebre i per la implantació de la nova cultura de l’aigua i que ha aconseguit, a més de defensar el riu, fer néixer i créixer el sentiment de pertinença al territori ebrenc.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari