“Els mitjans dels propers deu anys encara s’han d’inventar”

“Estem en uns anys molt emocionants per al periodisme, però a la vegada molt difícils. Ens trobem només a l’inici de la seva transformació”. Amb aquestes paraules començava Carles Capdevila les seves explicacions, davant d’una atenta sala plena de col·legiats i col·legiades. Capdevila va recordar els inicis de la creació del diari Ara, que va néixer “amb molt vertigen” però que ja està a punt d’arribar als mil números.

El director del diari Ara va explicar que, al seu parer, ara ens trobem en una “incomoditat horrorosa, perquè estem vivint un moment històric”, en relació amb l’augurada extinció del paper. Per aquesta raó Capdevila va recordar que, com diuen els xinesos, “els anys històrics porten dolor, destrucció i mort”. Tot i això, va fer un discurs marcadament positivista i no va voler desencoratjar els assistents, tot recordant que les grans marques i capçaleres han sortit en moments de crisi.

Tot i que hem d’evitar els ‘negacionistes’ i els gurus, com aconsellava el director de l’ Ara, “els mitjans dels propers deu anys encara estan per inventar”. Uns mitjans que canvien, a banda del frenètic desenvolupament de les noves tecnologies, “gràcies a l’evolució dels ciutadans, que passen de ser nens acrítics a adolescents que ho volen qüestionar tot”, va argumentar Capdevila. “Per passar de la infantesa a l’edat adulta no hi ha altra manera que passar per l’adolescència i criticar-ho tot”.

Parlant sobre la creació de nous mitjans, Capdevila trobava com a fonament clau que el periodista ha d’entendre que el mitjà ha de ser “una comunitat viva, com fa el Col·legi de Periodistes, que, en veure la situació de l’ofici i dels seus col·legiats organitza activitats que els puguin ajudar”. “Al diari Ara considerem que una de les millors aportacions que tenim són els comentaris dels usuaris, perquè en realitat ells són el centre”. “S’ha d’estar on la gent t’escolti”, va dir el director de l’ Ara, que va continuar destacant que “el més important de les xarxes socials és creure-les”.

Per acabar, Carles Capdevila va fer una reflexió final, deixant clar que “poca gent dels que venen del vell món sobreviuran en el nou món si no hi creuen. Serà una expedició llarga i dolorosa, i només hi arribarà qui tingui ganes d’aconseguir-ho”.