Moderada i introduïda per Rosa María Calaf, ha comptat amb la intervenció de Xavier Giró, codirector del Mestratge en Comunicació de Conflictes Armats, Pau i Moviments Socials, i Ramón Lobo, reconegut periodista de conflictes internacionals com ara l'última Guerra dels Balcans o el tsunami d'Haití.
En primer lloc, per tal d'introduir l'acte, Calaf ha parlat de la llibertat d'expressió. Fent especial èmfasi en la situació actual i el fet que encara siguin necessàries aquestes jornades de reivindicació de llibertat de premsa. Com ella deia, "en aquests temps, no hauria de fer falta parlar d'ella”, referint-se a la llibertat.
Xavier Giró ha iniciat el seu discurs explicant les característiques del conflicte des de la vesant periodística. Així doncs, ha introduït les diferents perspectives per analitzar un conflicte. Segons ell, el discurs periodístic pot ocupar-se dels protagonistes del conflicte, de les causes, l'estructura i l'evolució. En totes aquestes fases, la feina dels periodistes, acaba tenint alguna incidència en la possible resolució del conflicte. Segons el tractament que es fa d’aquests aspectes, pot influenciar la resolució del conflicte, apropant-se o allunyant-se del més just o correcte. Per tant, argumenta que hem de qüestionar-nos el què diem, ja que segons això podem demonitzar o glorificar a una de les parts del conflicte i, en conseqüència, determinar el què pensa la gent envers la situació. D'aquesta forma, Giró es pregunta: "¿Cap a on els guiem?".
D'altra banda, Ramón Lobo ha reflexionat sobre l'evolució tecnològica a l'ofici des dels seus inicis com a periodista fins ara. En aquest sentit, ha parlat del nou periodisme on-line que fusiona fotografies, vídeos i gràfics. Una qualitat que ha valorat de forma positiva anomenant-lo inclús com "El gran periodisme". Aquell que aporta noves formes d'entendre la realitat, més plural, útil i interessant per la societat. No obstant això, Rosa Mª Calaf ha criticat l'actitud de les empreses periodístiques pel fet d'encarregar tota aquesta feina a un mateix periodista amb pressió, exigint-li polivalència i immediatesa.
Un dels altres temes tractats ha estat la proximitat a l'hora de narrar un conflicte. Lobo, a través de la seva experiència i amb anècdotes i curiositats viscudes a Bòsnia i Sèrbia, ha explicat la importància de la proximitat a les fonts, ja no física, sinó també mental i psicològica, per tal que es generi un espai de confiança i puguem sentir millor el que diu. "És bo sentir emoció. La gent, en veure-ho, s'obre molt més i surten millors coses", afegia Ramón Lobo. En contraposició, s'ha criticat que els llocs des d'on es fan les notícies a la televisió cada cop semblen escenaris més artificials.
En última instància, un dels temes més comentats ha sigut la responsabilitat del periodista i la seva capacitat per canviar el món. D'aquesta forma, Lobo ha sentenciat: "jo no aspiro a canviar al món, perquè no és el meu treball; jo aspiro a informar a la societat, que és ella qui ha de canviar el món". En canvi, Giró diu que: "El periodista permet que la gent prengui unes decisions o unes altres. Sí canvia el món, perquè l'afecta, cal assumir-ho. Vulguem o no". Per concloure, tal com ha afegit Calaf, per ella l'objectiu és "fer-se un mateix moltes preguntes i provocar en el que ens rep que també se’n faci moltes i busqui trobar les respostes. I si podem ajudar, doncs millor".
Article escrit per: José Blanch Lombarte
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari