En el cas del Vaticà i de l’església, l'escriptor afirma que hi ha moltes coses que la gent no coneix, que continua sent «un tema tabú i envoltat de molta llegenda, de molts codis da Vinci», i va afegir que en aquest cas sí que es compleix la frase que «la realitat supera molt a la ficció», ja que passen coses «impensables». Ell com a periodista i escriptor amb els seus llibres i notícies ha intentat traure a la llum i explicar amb «objectivitat, honestedat i seguint l’ètica professional», ja que la gent de fe li mereix el màxim respecte, molts d’aquests punts foscos.
Prostíbuls dins del Vaticà, menús als restaurants on les postres eren un catàleg de dones i d’homes perquè se’n servissen els cardenals comensals (ho va poder comprovar el mateix escriptor i quan va preguntar, va rebre com a resposta un «també som humans»); casos de pederàstia coneguts i amagats pels màxims representants de l’església, com els papes Joan Pau II o Benet XVI; capellans homòfobs de dia i que buscaven relacions amb joves de nit; milers de comptes bancaris a nom de l’Església, provinents del tràfic de droga, de la màfia, de les armes; blanqueig de diners i un llarg etcètera de corrupteles que ahir no van deixar ningú indiferent.
Dos complots per a matar el Papa Francesc
I tots aquests punts foscos, segons el periodista, estan sent combatuts per l’actual papa Francesc, el primer que ha fet fora tres cardenals per pederàstia. El Papa, a més, té de mà dreta al mossèn tortosí Jordi Bertomeu, que s’encarrega de fer informes sobre els casos més greus de pederàstia, com els de Xile i ara Perú, entre altres, per intentar lluitar-hi. Amb aquesta lluita, l’actual papa s’ha guanyat l’enemistat de tots els que veuen perillar els seus negocis i sobretot de l’extrema dreta, que rep quantiosos suports de milionaris catòlics dels Estats Units que qualifiquen l’actual Papa de «comunista, heretge, de l’anticrist que vol destruir l’Església catòlica».
Segons Lozano, hi ha hagut dos complots per assassinar el Papa, vinguts d’Estat Islàmic i de l’extrema dreta, en aquest cas amb implicació d’un cardenal espanyol i d’un altre de català. Per què? Perquè el papa Francesc va ser escollit en un moment convuls i de crisi d’imatge del Vaticà per a fer reformes «cosmètiques» i quan ha començat a fer-ne de fons ha fet temor, fins i tot als que el van votar, ja que perillen els seus privilegis com ara viure en palaus i la resta de negocis foscos i il·legals. Ara, però, els detractors del papa Francesc esperen un desenllaç natural amb la seua mort. I què passarà llavors? L'escriptor convidat va explicar que l’actual Pare de l’església s’ha envoltat de capellans del seu tarannà progressista i que, per tant, entre ells s’hauria d’escollir el seu successor; l’escriptor ja ha apuntat però, que els sectors més conservadors ja han començat a treballar i a buscar draps bruts d’aquests capellans per tal de desqualificar-los.
Aquests i molts altres temes impensables i totalment inacceptables en qualsevol persona però molt més en els homes de l’església, van ser desgranats al llarg de més d’una hora, davant d’una sala plena de gom a gom, per un Lozano que va confessar estar batejat «com molts milions de ciutadans catòlics en aquest país», no ser practicant ni religiós, però sí espiritual.
Les línies roges dels periodistes
A la recta final de la conversa, Lozano va fer una crítica directa als mitjans de comunicació en el sentit que els partits d’ultradreta s’han implantat a la societat gràcies al fet que ells els han donat veu quan eren residuals: «Vox ha estat creada gràcies als mitjans de comunicació» i en aquest sentit, va reblar que els periodistes han de tenir unes línies roges i no sobrepassar-les. Per a Lozano «les línies vermelles són els drets humans, res més, i hi ha qui els viola i qui no els viola. Aquí sí que el periodista pot posicionar-se». Lozano va asseverar que el periodista ha de treballar amb principis, que ell mateix va aprendre a la facultat i que són «rigor, honestedat i intentar contar les coses com les veus i intentar que parlen els protagonistes, escoltar totes les veus». Vicenç Lozano va remarcar que és imprescindible que els periodistes escriguen el màxim possible «amb objectivitat, ètica i honestament, perquè transmetem la informació a la gent del carrer». Lozano va sentenciar que això no és el que es dona avui en dir i per això «el periodisme d’avui, en línies generals, no m’agrada».
La conversa d'aquest passat dijous entre Lozano i Baubí s’emmarca en el cicle d’entrevistes Periodisme Sud, organitzat per la Demarcació com un espai on els i les periodistes tinguen la llibertat d’entrevistar aquelles persones que consideren d’interès per al sector i per a la ciutadania en general.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari