El Col·legi de Periodistes i el CIC demanen la màxima cura a l’hora de tractar fets com el de Sallent

Davant de certes informacions aparegudes en alguns mitjans de comunicació arran del accident de dues bessones de 12 anys en caure des del balcó de casa seva a Sallent, el Consell de la Informació (CIC) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) es veuen en la necessitat de recordar que, la funció del periodisme és explicar els fets contrastats,
distingir amb claredat la informació de l’opinió o l’anàlisi i evitar les especulacions morboses, els rumors o les conjectures com si es tractés de fets (Criteri primer del Codi Deontològic).

Posar per davant de la informació rigorosa el relat morbós i especulatiu en temes tant sensibles com la salut mental, la dignitat dels menors, la intimitat de les persones i la mort atempta contra la ètica de la professió i fa un mal servei al dret que tota persona té a rebre una informació veraç i al qual servim els periodistes.

Arran de les restriccions motivades per la pandèmia i de les últimes crisis econòmiques i socials, institucions i col·lectius que vetllen per la salut i el benestar emocional veuen amb preocupació l’augment dels problemes derivats de la salut mental dels ciutadans. Cal que el periodisme s’atansi a aquesta realitat amb el màxim interès però també amb tot el rigor. En aquest sentit cal recordar que el Criteri 9è del Codi deontològic insta a tractar totes les persones “amb respecte i dignitat, particularment les més vulnerables” i a “evitar les intromissions innecessàries i les especulacions gratuïtes sobre els seus sentiments”. I en casos com el de les germanes de Sallent, cal protegir per damunt de tot el dret i la intimitat dels menors, tal com recomana el Criteri 11è. Avui dia sabem que les malalties mentals són el problema de salut que més estigmatitza ique produeixen sensació de culpa i vergonya tant a qui les pateix com al seu entorn. I, per tant, cal extremar el rigor a l’informar-ne, donar només les dades rellevants que expliquin els fets i fugir de plantejaments especulatius i maniqueus.

Finalment, tant el Col·legi de Periodistes com el Consell de la Informació volen obrir una reflexió sobre com cal abordar les informacions referents al suïcidi. Tradicionalment els periodistes hem silenciat les notícies sobre aquest tema amb l’argument de que parlar-ne pot provocar un efecte rebot. El Codi deontològic manté aquesta posició i sosté que “els casos
de suïcidi només es difondran quan tinguin rellevància personal o siguin de manifest interès públic, tenint en compte, a més, el risc d’un efecte mimètic” (Criteri 9è).

Amb motiu del 30è aniversari de la promulgació del Codi deontològic i dels 25 anys de la fundació del CIC, la tardor de l’any passat es van celebrar una sèrie d’actes sobre els reptes ètics del periodisme actual. Un dels debats va centrar-se en la dignitat de les persones, el tractament de la salut mental i el suïcidi. I entre els experts que hi van participar va quedar
clar que del suïcidi cal parlar-ne com a fet social i com a causa principal de la mort en adolescents. La postura defensada pels ponents va quedar reflectida en aquesta frase-resum:

“Aquest fet no es pot silenciar; potser no cal parlar dels suïcidis, però és indispensable que els mitjans parlin del suïcidi”. I atesa la seva dimensió social i la preocupació que genera aquesta realitat en àmbits com l’educació i la sanitat, cal que els periodistes posem en marxa un debat per reformular l’abordatge informatiu sobre el suïcidi.